Público
Público
fiscalitat

El "paradís fiscal" de l'Església espanyola: exempció de quasi tots els impostos amb la benedicció del Vaticà

La Conferència Episcopal gaudeix d'un ampli nombre de privilegis en matèria d'impostos. Segons dades de l'organització Europa Laica, l'Estat perdria prop de 2.000 milions d'euros a l'any arran d'aquesta situació.

Conferencia Episcopal Española
Assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola celebrada l'abril de 2019. Víctor Lerena / EFE

Ni catedrals, ni parròquies, ni monestirs. A Espanya, l'Església catòlica gaudeix d'una sèrie de privilegis que, entre altres coses, la deslliura de pagar l'Impost de Béns immobles (IBI) pels seus milers d'immobles de tota mena. Es tracta de tan sols un exemple –el més voluminós, tan quantitativa com qualitativament parlant– de la complexa realitat fiscal d'aquesta institució. Una realitat que, segons denuncien des d'organitzacions cristianes de base i col·lectius en defensa del laïcisme, no hi ha hagut govern que s'atrevís a tocar.

"L'Església catòlica espanyola és immensament rica, posseeix innombrables immobles rústics i urbans (alguns dels quals són fruit d'espolis), béns mobiliaris, artístics i sumptuaris de tota mena". Així resumeix la situació un manifest llançat per Europa Laica a finals de desembre passat i que en una mica menys de tres mesos ha recollit prop de 43.000 suports. "L'Estat li permet, injustificadament, l'opacitat dels seus comptes, patrimoni, així com de les operacions i transaccions econòmiques i, a més, viu en un paradís fiscal il·legítim i presumptament il·legal", afegeix el text.

El portaveu d'Europa Laica, Juanjo Picó, assenyala que l'Església gaudeix d'una "exempció generalitzada" d'impostos. "Declara el mínim, tributa el mínim, i a més ho fa amb una opacitat total", sosté. "Aquesta opacitat se l'aplica el Govern estatal, que ha de ser el garant de la fiscalitat pública i publicar aquestes dades de manera transparent", remarca Picó.

Les exempcions fiscals en l'àmbit eclesiàstic estan íntimament lligades a les immenses quantitats de diners que aquest mateix món percep per concepte de l'IRPF i que en la campanya de la renda de 2020 van superar els 300 milions d'euros. "Quan el 2007 la Comissió Europea va obligar l'Estat a cobrar-li l'IVA a l'Església, la Conferència Episcopal va dir que sortia perdent, i va caldre compensar-la. Quina va ser la compensació? La pujada del 0,5% al 0,7% de l'IRPF. Quin negoci va fer l'Estat: l'Església estava pagant 38 milions d'IVA, mentre que per passar del 0,5% al 0,7% va capturar en aquell any 68 milions d'euros més". "Però això no és tot: cal tenir en compte que aquest diferencial s'ha mantingut durant tots els anys posteriors", va subratllar.

Actualment, les exempcions fiscals de la institució catòlica estan emparades en la llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge aprovada el 2002 i en la qual s'inclou l'Església i a la resta de "confessions o comunitats religioses que tinguin subscrits acords de cooperació amb l'Estat espanyol" entre aquelles entitats que gaudeixen d'aquest règim especial.

D'acord amb les dades publicades per la mateixa Conferència Episcopal, aquestes exempcions afecten els "donatius, les col·lectes, els rendiments del patrimoni mobiliari (interessos, dividends, etcètera) i immobiliari (lloguers, etc.) i les plusvàlues generades per vendes de patrimoni", que no han de pagar l'Impost de Societat.

També estan exemptes "algunes activitats econòmiques d'assistència social, les prestades en hospitals i col·legis, les editorials i llibreries, les visites culturals, la realització de cursos o conferències, les activitats esportives i aquelles l'import de les quals no superi els 20.000 euros". En el cas de l'IBI, afecta les "propietats de l'Església en les quals es duen a terme les activitats abans esmentades". De la mateixa manera, "les institucions de l'Església queden exemptes de pagament de l'Impost de Transmissions Patrimonials", entre altres. Europa Laica estima que l'Estat deixa d'ingressar cada any 2.000 milions d'euros per aquestes exempcions.

"La llei de mecenatge supera per molt als acords amb el Vaticà, que serveixen de sòl mínim. El matís és que la llei de mecenatge podria aixecar-se demà, però els acords, que tenen un tràmit diferent, seguirien vigents", afirma Picó, qui subratlla que en el Concordat vigent amb la Santa Seu "existeix un mecanisme de compensació", per la qual cosa "qualsevol canvi legislatiu que pugui perjudicar fiscalment l'Església ha de ser compensat d'alguna manera", tal com va ocórrer amb l'IVA i la pujada de l'assignació via IRPF. "Per aquests acords, l'Església té a l'Estat agafat pel coll", afirma el portaveu d'Europa Laica.

"Pràcticament tots els beneficis fiscals venen d'aquesta equiparació al règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre", assenyala a Público Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). "La diferència entre els seus beneficis i el de la resta d'entitats –continua– és que no hi ha cap organització que tingui el nombre de propietats immobiliàries que disposa l'Església".

Immobles sense impostos

Aquí entra en qüestió el capítol de l'IBI. Cruzado al·ludeix precisament a aquesta "exempció que tenen en els arrendaments" i que implica que existeixi "una quantitat d'edificis arrendats per l'Església a empreses comercials que no tributen per IBI, pel fet que la Llei de Fundacions eximeix del pagament d'aquest imposat IBI a totes aquelles activitats exemptes de l'Impost de Societats". En aquesta línia, el responsable de GESTHA destaca que "estan exempts els lloguers i també els rendiments tant de capital mobiliari com immobiliari".

Aquests aspectes han estat criticats en reiterades ocasions per organitzacions cristianes de base, un àmbit en el qual hi ha permanents qüestionaments cap a tals privilegis. En aquesta línia, la comissió de laïcisme del col·lectiu Cristianes i Cristians de Base de Madrid (CCBM) va advertir en un document publicat el març de 2020 que "ni els immobles destinats al culte ni els altres immobles paguen impostos, tot i que en molts casos l'Església obté beneficis importants per activitats lucratives diverses, per inversions financeres o per ingressos de visites turístiques, com la Mesquita de Còrdova i altres".

"Cap privilegi"

A la pàgina web dedicada a publicitar les seves campanyes de la renda, la Conferència Episcopal es defensa d'aquestes crítiques, al mateix temps que rebutja rotundament que compti amb alguna mena de "privilegi". "L'Acord de 3 de gener de 1979 entre la Santa seu i l'Estat Espanyol estableix el compromís de l'Estat de col·laborar amb l'adequat sosteniment de l'Església catòlica", recorda

En l'apartat titulat "Desmuntant mites sobre l'Església", defensa a més que "ni les ONG, ni altres associacions, fundacions, institucions ni les altres confessions paguen l'IBI. Això és així per la Llei de Mecenatge que es va aprovar el 2002. Aquesta Llei reconeix que hi ha multitud d'associacions, institucions, o fundacions que realitzen una gran labor que beneficia a tota la societat i d'aquesta manera, l'Estat les secunda no cobrant l'IBI. Com veus, l'Església no té cap privilegi. No hi ha cap règim especial, únic o diferent per a l'Església".