Público
Público
pressupostos generals de l'estat

El Govern espanyol apujarà l'IVA dels refrescos al 21%

Els Pressupostos Generals de l'Estat de 2021 inclouen gairebé 7.000 milions d'euros en nous impostos i un augment dels ingressos de 33.447 milions.

La ministra de Hacienda María Jesús Montero (c), la ministra de Trabajo Yolanda Díaz (i), y la de Igualdad Irene Montero (EFE)
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (c), la ministra de Treball, Yolanda Díaz (e), i la d'Igualtat, Irene Montero (EFE)

público i agències

El Govern espanyol preveu un impacte del conjunt de mesures fiscals i de la nova Llei de lluita contra el frau de 6.847 milions en 2021 i de 2.323 milions en 2022, gràcies a nous impostos 'verds', als envasos de plàstic, un IVA del 21% a begudes ensucrades i les taxes Google i Tobin, la qual cosa permetrà incrementar els ingressos en 33.447 milions d'euros l'any vinent, fins al rècord de gairebé 495.000 milions d'euros.

Així es desprèn del Pla Pressupostari de 2021 remès aquest dijous per l'Executiu a Brussel·les, en el qual, no obstant això, contempla que la ràtio d'ingressos sobre PIB se situï en 2021 en el 40,3%, enfront del 41,7% de 2020, a causa del major augment del PIB l'any vinent, ja que els ingressos en termes absoluts en 2021 s'incrementaran en 33.447 milions d'euros respecte a 2020, aconseguint un rècord d'uns 494.490 milions.

L'Executiu estatal explica que l'augment dels ingressos públics es deu a la millora de l'economia i l'activitat i, en menor mesura, per les mesures fiscals que s'aplicaran a partir del pròxim exercici. En concret, l'impacte estimat del conjunt de mesures fiscals i de la nova Llei contra el Frau fiscal se situa en 6.847 milions en 2021 i en 2.323 milions en 2022 en criteri de caixa.

Entre els canvis impositius recollits en els pressupostos i que veuran la llum en 2021, a més de l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals i l'Impost sobre Transaccions Financeres, coneguts com a taxes 'Google' i 'Tobin', que van ser aprovats recentment pel Parlament amb una previsió de recaptació de 968 milions i 850 milions, respectivament, figura l'impuls de la fiscalitat mediambiental, en línia amb les recomanacions de la Comissió Europea, com la creació de l'impost sobre envasos de plàstic d'un sol ús, que ja ha superat el tràmit d'informació pública.

El document enviat a les autoritats europees també recull altres ajustos fiscals com l'increment de l'IVA de les begudes ensucrades i edulcorades del 10% al 21%, l'objectiu del qual és "afavorir hàbits més saludables".

També figuren les mesures incloses en el projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal aprovat aquesta setmana, amb la qual espera recaptar 828 milions, que permetran reforçar el control de les pràctiques irregulars associades a les noves tecnologies, combatre l'economia submergida mitjançant la baixada del límit de pagaments en efectiu en l'àmbit professional a 1.000 euros i també combatre l'elusió fiscal de les grans multinacionals per a fer un sistema tributari més just, prohibint també les amnisties fiscals.

Les pensions augmentaran un 0,9%

Pel costat de les despeses, el Pla Pressupostari se sustenta en un límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, de 196.097 milions d'euros, un 53,7% superior a l'aprovat al febrer i que inclou transferències extraordinàries a les CCAA (13.486 milions) i Seguretat Social (18.396 milions) i part dels fons europeus (27.436 milions).

Detalladament, contempla que la ràtio de despesa sobre PIB passi del 53% en 2020 al 48% en 2021, encara que en termes absoluts suposa 2.419 milions més. Al maig l'Executiu espanyol va xifrar en 576.714 milions les despeses previstes per a 2020, per la qual cosa en 2021 s'elevarien fins a uns 579.133 milions d'euros.

Segons el Govern estatal, aquest comportament és compatible amb un enfortiment de l'Estat del Benestar i amb mesures de protecció social. De fet, el Pla Pressupostari recull el compromís de l'Executiu espanyol amb els pensionistes, que veuran revaloritzada la seva pensió en 2021 segons la inflació prevista (0,9%) per a garantir el poder adquisitiu.

Així mateix, també recull l'augment gradual del permís de paternitat que s'eleva de 12 a 16 setmanes, la qual cosa permet l'equiparació amb els permisos de maternitat.

"Aquesta mesura suposa un avanç més cap a la igualtat real i implica que, per primera vegada, els pares i les mares tindran dret a les mateixes setmanes de permís", destaca el Govern espanyol. Igualment, recull l'impacte de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que es consolidarà en 2021.

Els Pressupostos també recullen l'augment gradual del permís de paternitat que s'eleva de 12 a 16 setmanes

El Pla Pressupostari recull també les previsions del quadre macroeconòmic, que compta amb l'aval de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), i estima una caiguda del PIB del 11,2% enguany, però un repunt del 7,2% en 2021, que podria aconseguir el 9,8% si es té en compte l'impacte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el qual el Govern espanyol augura una inversió de 72.000 milions entre 2021 i 2023 procedents dels fons europeus (140.000 milions) que rebrà fins a 2026.

En paral·lel, la taxa d'atur escalarà al 17,1% enguany, per descendir el pròxim exercici al 16,9%, o el 16,3% si es contempla l'impacte dels fons europeus.

Quant al dèficit públic, el Govern estatal ha informat a Brussel·les de la seva estimació que escali fins al 11,3% del PIB enguany a conseqüència de la crisi i el major gest per pal·liar les conseqüències, les mesures adoptades de les quals xifra en 210.910 milions d'euros enguany.

Per al 2021, informe d'una taxa de referència de dèficit del 7,7%, un descens de 3,6 punts gràcies a la recuperació dels ingressos derivada de la millor evolució del cicle econòmic i a les mesures tributàries relacionades.
La distribució del dèficit de 2021 per subsectors mostra que l'Administració Central assumirà la major part del cost de la pandèmia, ja que la taxa de referència inicial de l'Administració Central serà del 2,4%; per a les comunitats autònomes del 2,2%; la Seguretat Social un 3%; i per a les entitats locals un 0,1%.

Per a 2021, s'espera un dèficit públic del 7,7%

No obstant això, l'Estat aprovarà unes transferències extraordinàries de 18.396 milions d'euros per a la Seguretat Social i de 13.486 milions per a les Comunitats Autònomes, per la qual cosa l'Estat assumirà 31.882 milions de dèficit d'aquests subsectors.

Per tant, la taxa de referència final de l'Administració Central és del 5,2%, en les comunitats autònomes es redueix a la meitat fins al 1,1% i la Seguretat Social passarà d'un dèficit de referència del 3% al 1,3%, en tant que les entitats locals mantenen la seva meta del 0,1%, però podran usar els seus romanents per la suspensió de les regles fiscals.

Finalment la ràtio de deute públic sobre el PIB passarà del 118,8% d'enguany al 117,4%, la qual cosa suposa una reducció de 1,4 punts percentuals.