El Govern ultima els tràmits i preparatius per posar en marxa aquest octubre l’empresa energètica pública de la Generalitat. Així ho ha confirmat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I fons de l’Executiu asseguren que el grup de treball que la prepara està enllestint els serrells per activar l’energètica. Aquesta serà la primera energètica pública de l’Estat, impulsada per un govern autonòmic, que es dedicarà a la gestió i producció d’energia elèctrica per al consum. Malgrat que a les Illes Balears se n’havia parlat, finalment s’ha limitat a la creació d’un ens –una Agència pública- equiparable a l'Institut Català d'Energia del qual la Generalitat ja disposa fa força temps.

També serà molt diferent a les energètiques públiques existents al món municipal, com ara Barcelona Energia, una empresa creada per part de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest cas les empreses es dediquen bàsicament a la comercialització. En el de la Generalitat el model i la dimensió no té comparació i seria equiparable a les empreses energètiques privades que a més de comercialitzar, gestionen centres de producció d’electricitat. Però en el cas de l’energètica pública catalana centrada exclusivament en energies renovables.

Energia renovable en espais de poc interès per les privades

Així, l’empresa pública, segons fonts del Govern, inicialment se centrarà en la generació d’electricitat com a objectiu prioritari amb sistemes d’energies renovables i d’entrada aparcarà la comercialització que realitzaran "les empreses existents en aquests moment al mercat".

Les empreses que optaran a la comercialització hauran de complir requisits, per exemple un percentatge important dels seus clients hauran de ser institucions públiques. Amb aquest percentatge, que el Govern fixarà per a la contractació del servei de comercialització, es vol garantir que l’electricitat produïda per l’empresa pública reverteixi en Ajuntaments i altres administracions.

Respecte a les noves instal·lacions per la generació energètica, la nova empresa se centrarà "en la generació d'energia renovable en espais públics o en aquells en què el mercat tradicional ha decidit no apostar-hi, però que són susceptibles de generar energies renovables". Aquests possibles espais on els grans promotors energètics no inverteixen perquè en principi són menys rendibles inclouen edificis públics, infraestructures, carreteres, embassaments o canals.

"Es tractaria d'aprofitar els espais antropitzats -com ara sostres d'edificis públics o espais ocupats per infraestructures de regadiu que poden ser coberts per plaques solars- que ja estan alterats des del punt de vista paisatgístic, per destinar-los a la producció d'energies renovables", explica el Govern.

Les centrals hidroelèctriques, sota control públic

Una peça clau de la nova empresa energètica de la Generalitat serà l’assumpció d’infraestructures generadores d’electricitat ja existents, com ara les centrals hidroelèctriques. Es preveu la construcció de noves plantes de generació elèctrica o la participació en plantes d’energia renovables ja existents, especialment centrats en "l'energia solar", encara que també es potenciarà la "biomassa i la geotèrmica". Però l’assumpció del control de centrals hidroelèctriques suposarà que la nova empresa pugui fer funcions de subministrament elèctric en un curt temps a partir de la seva posada en marxa a l’octubre. El principal exemple hores d’ara és el control que exercirà la nova empresa energètica pública de tres centrals hidroelèctriques.

En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha iniciat expedients per revertir o extingir les concessions de tres hidroelèctriques situades a Sant Quirze de Besora, Ripoll i Bescanó. Segons el Govern serà la nova energètica pública qui, a partir de l’octubre, exerceixi la gestió pública d’aquestes infraestructures. Encara que en algun cas serà més endavant perquè la concessió té un termini encara vigent, però també s’han iniciat els tràmits per passar a control públic.

En el cas de la presa de Sant Quirze de Besora, la concessió finalitza el 30 de juliol de 2024, però l’ACA ja ha comunicat l’inici de l’expedient i ha requerit tota la documentació al titular. Pel que fa a la central hidroelèctrica de Ripoll, ha començat el procés per finalització i extinció del termini concessional. Segons el Govern, la concessió de Ripoll va ser atorgada per a un període de 75 anys des de la posada en servei. Ara, el Departament d’Acció Climàtica ha pogut acreditar documentalment que aquest aprofitament és en funcionament, com a mínim, des de l’any 1946, de manera que ja ha transcorregut la totalitat del període establert.

En el cas de la central hidroelèctrica Vilana, a Bescanó, també s’ha iniciat un expedient d’extinció per incompliment reiterat de les condicions ambientals de la concessió. Segons ha detallat el Govern, aquesta central ha estat sancionada vuit vegades per l’ACA entre els anys 2008 i 2021 per "l’incompliment reiterat" del cabal del riu.

Així mateix, l’ACA té previst revisar tots els expedients de les concessions hidroelèctriques als rius de les conques internes de Catalunya i comprovar la vigència de les concessions i el compliment dels cabals ambientals.

Segons l’Executiu, les centrals hidroelèctriques generen avui, segons la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya.

L’exdiputat Ferran Civit al capdavant del projecte

El grup de treball que impulsa el pla per la creació de l’energètica pública depèn de la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’exdiputat d’ERC i expert en temes de sostenibilitat, Ferran Civit, ha dirigit l’estudi previ per la posada en marxa i molt probablement podria fer-se càrrec de la direcció de la nova empresa.

Segons fonts del Govern, "l’energètica pública serà un element clau del nou model propi per accelerar la transició energètica a Catalunya". L’objectiu és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. "És un model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania", asseguren.

Per aquest motiu, "és fonamental disposar d’un instrument públic amb capacitat inversora en la generació elèctrica, la distribució, els serveis de recàrrega del cotxe elèctric, els serveis d’emmagatzematge, els serveis d’agregació de demanda flexible, i els serveis de comercialització lligats a aquests nous models econòmics" apunta el pla de l’Executiu català.

El Govern preveu aquesta mesura com la forma de vehicular la participació de l’Administració en la propietat de noves plantes de generació renovable, i ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes; entrar a la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions, i participar en la gestió dels serveis de recàrrega de vehicles elèctrics.

L’acord d’investidura amb la CUP

La constitució d’una elèctrica pública forma part de l’acord d’investidura a Pere Aragonès com a president de la Generalitat signat entre ERC i la CUP. L’acord estableix la "creació d’una energètica pública per recuperar a control públic l’energia, capaç d’incidir en totes les fases del sector elèctric, per poder definir i planificar el model de transició energética". I "treballar per la recuperació de les hidroelèctriques amb concessions caducades i les que finalitzin en els propers anys".

Un altre pilar clau de l'estratègia catalana és el foment de la generació i l'emmagatzematge d'energia per part de la ciutadania, les administracions públiques, les llars, les pimes o les entitats del tercer sector, que podran optar fins al desembre del 2023 al voltant de 115 milions d'euros en ajuts procedents dels fons europeus Next Generation.

Bons resultats a Barcelona Energia

D’altra banda, el model de creació d’empreses energètiques públiques s’estén per l’àmbit municipal i destaca la de l’Ajuntament de Barcelona. Encara que amb una dimensió i objectius molt diferent que l’empresa que projecta la Generalitat, Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’electricitat 100% renovable participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, ha tancat el darrer exercici amb un creixement de clients del 38%. La tendència a l’alça ha suposat arribar als més de 10.200 punts de subministrament el mes d’abril de 2022. En aquesta línia destaca l’increment d’usuaris privats i d’empresa després que, en aquest darrer any, l’acumulat dels punts privats ha estat d’un 103% superior al 2020, cosa que suposa doblar la cartera de clients per tercer any consecutiu. La part d’usuaris privats ha registrat un augment del 89%, mentre que la d’empreses ha estat del 483%.