Identificades 54 restes neandertals de fa més de 50.000 anys procedents de la Cova Simanya al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental). El Departament de Cultura i l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social han presentat aquest dimarts una troballa que suposa la col·lecció més important de Catalunya i una de les més rellevants de la península Ibèrica.

Les restes corresponen a, com a mínim, tres individus: un adult que probablement va ser una dona, un jove d'entre 11 i 12 anys i un infant d'entre 7 i 8 anys, segons els resultats científics publicats a la revista internacional Frontiers in Earth Science. La investigació va arrencar després de l'estudi del conjunt dipositat procedent de la intervenció feta per un aficionat entre 1978 i 1979, que va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals. Els professionals van iniciar una recerca el 2020 per estudiar les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic.

Els treballs d'excavació que s'han fet recentment han permès reconstruir l'origen i la història de les restes i se n'han recuperat de noves, així com eines de pedra, ossos d'animals processats pels neandertals i fogueres documentades. Tot plegat suggereix que la Cova Simanya va ser un "enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà", segons han dit els responsables en roda de premsa al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure'l "clarament als neandertals". Entre les peces identificades destaca la de l'individu adult, a qui s'han trobat dos braços, un húmer sencer, una mà pràcticament completa, ossos dels peus i diferents vèrtebres i costelles.

També s'han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d'aquestes dents pertanyen a l'individu jove i les vuit restants podrien ser compatibles amb l'adult o amb altres individus. "La dent és la peça clau de tot el treball perquè permet connectar les col·leccions antigues amb el jaciment", ha comentat el codirector de l'excavació i investigador de l'IPHES-CERCA Juan Ignacio Morales.

Els treballs realitzats a la cova han permès també constatar que va servir de refugi d'hibernació tant per a l'os bru com per a l'os de les cavernes fins fa com a mínim 42.000 anys. Posteriorment, la cova es va utilitzar de manera esporàdica des del Neolític fins a temps més recents.

Reptes de futur

El repte de futur podria ser que la troballa ajudés a aclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals. Les restes quedaran exposades al museu, mentre l'equip de recerca té previst continuar amb els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la Cova del Triangle i la Cova de la Canal, situades a escassos 50 metres. 

La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà com les Coves del Toll de Moià (Moianès), l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) o la Cova Gran de Collbató (Baix Llobregat), evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior, segons afegeix l'IPHES-CERCA.