Este artículo se publicó hace 4 años.
Iglesias descarta acabar imputat i assegura que mai "s'ha condemnat algú per les seves idees" a l'Estat espanyol
El vicepresident segon espanyol obvia la repressió contra l'independentisme català en declaracions a Rac1 i creu que "seria inconcebible" que el Tribunal Suprem l'imputés. El jutge Manuel García Castellón ha demanat a l'Alt Tribunal que imputi el vicepresident segon, mentre el partit morat i els seus aliats han sortit en tromba a defensar-lo, donant per fet que no serà investigat. Amb tot, ningú vol contemplar què passarà si finalment l'Alt Tribunal sí que aprecia indicis de delicte.
Públic
Madrid-Actualitzat a
L'impacte de la petició d'imputar Pablo Iglesias, vicepresident segon del Govern espanyol, es va deixar notar amb força aquest dimecres, enfosquint l'anunciat acte de l'Executiu per explicar els seus plans sobre els fons de reconstrucció europeus. L'exposició raonada elevada pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón al Tribunal Suprem ha agafat per sorpresa al també líder d'Unidas Podemos, al seu partit i al seu soci de Govern, segons informen els periodistes de Público Alejandro López de Miguel i Manuel Sánchez.
No obstant això, i a l'espera de com evolucioni aquesta situació, sí que hi ha diverses qüestions clares sobre la taula ara mateix: ni Iglesias contempla fer un pas al costat i dimitir, ni espera ser imputat finalment per l'Alt Tribunal. A més, compta amb el suport del seu partit, d'Izquierda Unida i de les confluències, forces dins del paraigua d'Unidas Podemos.
En declaracions a Rac 1, el mateix Iglesias ha afirmat que no espera que es materialitzi la imputació, i ha etzibat en antena que "en aquest país no han condemnat a ningú només per les seves idees", pel que creu que "no passarà", i que si passés, "seria inconcebible". El vicepresident fa aquesta afirmació oblidant que des del 2017 s'han imputat centenars d'independentistes catalans amb un clar rerefons ideològic, entre els quals els nou presos polítics i els exiliats del Govern cessat i els líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
Sánchez ha afirmat que no està preocupat, però no ha volgut aventurar possibles escenaris de futur
I, el més important, té el suport del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. En una conversa informal amb periodistes, prèvia a la seva visita oficial a Algèria, Sánchez ha confirmat haver conversat telefònicament amb el seu vicepresident, al qual ha traslladat el seu suport. Sense deixar de manifestar el seu respecte per les decisions judicials, ha afirmat que ara com ara no està preocupat, si bé tampoc ha fet declaracions públiques en aquest sentit.
A més, ni el president, ni el PSOE, ni la formació d'Iglesias volen sentir a parlar dels possibles escenaris futurs que puguin ser més perjudicials per al vicepresident segon. Això és, que la Sala penal de l'Alt Tribunal decideixi remetre el corresponent suplicatori al Congrés dels Diputats, per sol·licitar autorització per investigar-lo.
Ningú vol aventurar què podria passar en aquesta hipòtesi. El magistrat que instrueix el cas Villarejo ha reclamat aquest dimecres al Tribunal Suprem la imputació d'Iglesias pels presumptes delictes de revelació de secrets, danys informàtics i denúncia falsa en relació amb el cas Dina , sobre el robatori del mòbil de l'excol·laboradora d'Iglesias, Dina Bousselham, avui directora de la web La Última Hora.
El moment triat per l'Audiència Nacional per remetre aquesta informació a la premsa ha coincidit amb l'acte —anunciat als quatre vents per l'Executiu espanyol— de presentació del pla de recuperació després de la pandèmia del coronavirus, entorn de les 12.30 hores.
Iglesias ha alertat avui, en genèric, que "alguns poders profunds" volen retornar a Espanya "al passat", i sempre estaran "davant de la modernització d'Espanya"
Tocades les 18.30 hores, el mateix Iglesias ha comparegut al costat de les tres vicepresidentes en la segona part d'aquest acte, si bé a penes ha fet el que podria considerar-se una al·lusió vetllada a aquesta petició de García Castellón. En concret, Iglesias ha alertat —en genèric— que forces de la dreta política i "alguns poders profunds" volen retornar Espanya "al passat", i sempre estaran "enfront de la modernització d'Espanya".
Hores abans, just després de conèixer la notícia de la petició del magistrat, la ministra d'Igualtat i dirigent de Podemos, Irene Montero, que tenia agendada una compareixença al Congrés, va respondre totes les preguntes del PP sobre aquesta qüestió assenyalant que les querelles contra Podemos acaben "arxivades", mentre les que pateixen els conservadors conclouen "amb militants en la presó".
I, encara que els ministres de Treball i Consum, Yolanda Díaz i Alberto Garzón (PCE i IU), també han expressat el seu suport a Iglesias, ha estat el portaveu en el Congrés, Pablo Echenique, qui s'ha mostrat més crític amb el magistrat.
Ha qualificat la seva decisió de "disbarat jurídic", i ha considerat que seria "un escàndol" que Iglesias fos imputat, al mateix temps que negava l'existència de proves per a avalar aquesta recerca. Hores abans, en un missatge publicat a Twitter, denunciava que "contra Podemos i contra Pablo Iglesias val tot", i explicava aquestes actuacions com un intent de destruir la seva formació.
En conèixer-se l'acte de Castellón, Podemos va expressar la seva sorpresa per aquesta decisió, tenint en compte que fa només tres setmanes la Secció Tercera de la Sala penal de l'Audiència Nacional va retornar a Iglesias la condició de perjudicat en la peça Dina, condició que li havia retirat el mateix García Castellón. La Sala va considerar "meres hipòtesis" els arguments esgrimits pel magistrat per expulsar-lo de la causa. La sorpresa ha estat majúscula quan el jutge ha respost demanant al Suprem que investigui al vicepresident segon.
La batalla entre la cúpula judicial i el Govern espanyol, com a context
Al seu torn, recordant el precedent de la seva restitució com perjudicat, Echenique ha acusat el jutge de "saltar-se a l'Audiència Nacional i a la Fiscalia", a la qual tampoc va demanar que es pronunciés —-com podria haver fet, si bé no estava obligat—, abans de prendre aquesta decisió. Li ha retret també que al·legui "coses ja saldades", com les relacionades amb les dades de la targeta del mòbil de Bousselham.
En última instància, el portaveu d'Unidas Podemos a la Cambra Baixa ha suggerit que aquesta decisió pot tenir a veure amb la insistència d'Iglesias —i de la resta de l'Executiu— sobre la importància de renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i amb les seves "opinions republicanes". "Aquestes opinions republicanes molesten massa en determinats àmbits", apuntava.
La veritat és que aquesta petició del magistrat s'ha conegut dies després que l'Executiu i el president de l'òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes —el mandat del qual va expirar el desembre de 2018, encara que des de llavors ha fet prop de 60 nomenaments de vital importància—, hagin intercanviat retrets d'importants dimensions.
Com a catalitzadors, la decisió del Govern estatal que el rei no viatgés a Barcelona per al lliurament de despatxos als nous integrants de la Carrera Judicial; els constants nomenaments imposats per Lesmes, i, pel mig, la recerca al PP pel cas Kitchen i la fugida del rei emèrit, amb el consegüent impacte en la imatge de la monarquia, com atrezzo. En aquest marc, Iglesias ha retret al rei la seva falta d'imparcialitat, i per a la seva formació això podria explicar bona part de les posicions adoptades pel jutge.
Al PSOE, respecte i silenci
Al PSOE també va caure per sorpresa l'acte del jutge, però la direcció del partit ha decidit mantenir, com a posició oficial, el respecte a les decisions judicials, i avui repeteixen que no es pronuncien sobre actuacions que encara estan en curs.
Per això, en ser preguntades per la posició del partit en el cas que el Tribunal Suprem decideixi investigar al líder d'Unidas Podemos, fonts socialistes es van limitar a assenyalar, sense més, que no cal avançar esdeveniments.
No obstant això, en el Codi Ètic del PSOE no es contempla sol·licitar la dimissió d'un càrrec públic quan està sent investigat (imputat) i només es demana la dimissió de la persona implicada quan s'obre judici oral.
Al seu torn, tot imputat ha de donar explicacions a la direcció del partit, i la Comissió Federal d'Ètica i Garanties decidir les mesures estatutàries oportunes. Això, lògicament, no és aplicable al dirigent d'un altre partit, però fonts socialistes recorden que Sánchez sempre s'ha mostrat molt exigent amb els seus davant qualsevol recerca o imputació judicial, i recorden que va demanar l'acta a dos presidents del PSOE —Manuel Chaves i José Antonio Griñán— quan van ser imputats en el cas ERE.
I, pel que fa a si Sánchez demanarà la dimissió d'Iglesias si el Suprem decideix investigar-lo, les fonts consultades es limiten a repetir: "No avancem esdeveniments".
Tenint en compte que l'actual Codi Ètic de Podemos tampoc contempla la dimissió fins a l'obertura de judici oral o la condemna —sí que ho feia el primer codi aprovat pel partit—, aquesta opció es considera descartada, de moment.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..