Público
Público

"Incidències contínues" a Vandellòs II: què fer amb l'energia nuclear a Catalunya?

El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear.

Publicidad
Media: 3
Votos: 2

Central nuclear de Vandellòs. EFE

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d'estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d'aigua en el sistema de refrigeració que va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d'Ascó II.

"Incidències hi ha cada dos per tres", denuncia a Públic Alba Benedicto, d'Ecologistes en Acció. "Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II", relata, i afegeix que "les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n'Informen uns dies després". L'activista recorda com després d'una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l'abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre's a proves. Molts anys abans, el 19 d'octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.

Segons recorda l'organització a la seva pàgina web, l'accident va ser classificat com de nivell 3 a l'escala INES d'accidents nuclears, només un grau per sota de l'accident de Three Mile Island del 1979. De fet, d'haver pujat la temperatura només tres graus més, el combustible s'haguès fos i les conseqüències haguessin estat imprevisibles. "No va passar res més però podia haver estat un Fukushima", assegura Benedicto. "Les nuclears han de passar unes proves d'estrès perquè tot vagi bé, però no havent-los passat els hi prorrogaven deu anys més de vida: el que tenim ara mateix són cafeteres", critica Benedicto.

L'energia nuclear com a monocultiu

"Les nuclears són un programa franquista, ens venen imposades després de l'aliança amb els Estats Units", recorda Benedicto. Aquesta militant ecologista critica l'argumentari que fan servir habitualment les grans companyies energètiques als mitjans de comunicació. "En realitat és l'energia més cara", ja que "el residu no té solució: s'enterra i dura centenars de milers d'anys", sense tenir en compte "les mines d'urani" d'on s'extreu el material, "que contaminen radioactivament el terreny de l'entorn". En el cas concret de Tarragona, la nuclear "ens ha tancat moltes portes: a una indústria neta, a altres tipus de indústria que mai van fer cap a quí". L'activista és taxativa: l'energia nuclear "no és una oportunitat, és un engany."

"Les nuclears són un programa franquista, ens venen imposades després de l'aliança amb els Estats Units"

Benedicto ofereix a Públic uns quants exemples. "La gent de la fruita o la pagesia", per exemple, "no poden fer un vi o un préssec amb Denominació d'Origen. Vandellós no pot tenir una D.O. Vandellós, no pot fer un vi de Vandellós". L'associació d'inseguretat i desconfiança, no cal dir-ho, és immediata en el consumidor. "L'energia nuclear és un monocultiu que ens ha impedit altres indústries: o et dediques a la pagesia, per tradició, o a la nuclear. La resta hem hagut de marxar", lamenta.

"Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu", afirma Benedicto. Al principi, continua, "pot semblar una gran oportunitat: Ascó i Vandellós, i els pobles afectats de la zona, rebien per exemple uns ingressos molt elevats, però ara ja no, és un 50% del que rebien". "La nuclear dóna diners, dóna treball", però "ara ja és una altra història", perquè "ja no dóna els diners que donava". "Pensa que eren quatre centrals, Vandellós I es va tancar quan l'accident, Ascó I està tancada, només Ascó II i Vandellós II segueixen funcionant", diu l'activista.

Això ha ajudat, en part, a canviar la percepció cap a l'energia atòmica, com demostren les protestes dels darrers anys contra l'ATC (almacén temporal centralizado) per emmagatzemar els residus nuclears. "Cada divendres, quan hi havia Consell de Ministres, estàvem tancats en el Consell comarcal esperant la notícia... caurà aquí o no?", recorda Benedicto de la seva etapa com a regidora a Tivissa per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Malauradament, en molts casos "la gent només veu allò més immediat: els diners, les belleses, com diuen ells a les pensions, i les inversions".

Una energia cara

Benedicto desmenteix l'argument que l'energia nuclear sigui més barata per al consumidor. Si existeix aquesta percepció és, assegura, perquè "quan surt a subhasta l'energia, surt amb avantatge respecte a les energies alternatives". "Es fa una subasta i les elèctriques surten amb avantatge perquè el govern els hi ha donat", explica. "Si aquest avantatge", segueix, "es dóna amb les renovables, si es decideix que s'aposta per un altre tipus d'energia, aleshores serà més barata". És, afirma l'ecologista, "una qüestió de voluntat política". A més, el govern espanyol "també pot obligar a les nuclears a pagar més impostos". Això "també és una qüestió de voluntat política". I els llocs de feina? "Es garantitzen amb el desmantellament i la creació de noves indústries".

La transició a les energies renovables "es pot portar a terme en 10 anys"

"Portem plantejant un pla pont des de fa molt de temps", explica Benedicto. La transició a les energies renovables "es pot portar a terme en 10 anys" i la pèrdua de llocs de treball és "una llegenda". "A banda de tot el que he dit, al desmantellament es treballen molts anys: al desmantellament de Vandellós I, per exemple, encara hi ha gent treballant", senyala. "El desmantellament ofereix molts llocs de treball, moltíssims, perquè això s'ha de desmuntar, i amb això desmitifiquem la idea que ens quedem sense res", afegeix.

I poden les renovables substituir les nuclears? "Fins ara el sud de Catalunya no només subministrava electricitat, sinó que fins i tot en venia", perquè "en sobra, d'energia". "Hi ha un excès i s'ha de vendre a França", relata. Per tant, "és mentida quan diuen que amb les renovables no es pot aconseguir el mateix volum de producció d'energia, a més, les tecnologies han avançat i ja es pot emmagatzemar energia produïda amb renovables". I encara cal tenir en compte que "les pròpies centrals han de consumir molta energia per produir energia". Pel que fa a les reonvables, "més que podrien avançar si hi ha voluntat política", opina Benedicto. "La voluntat política és clau", insisteix.

"Aquesta mena d'arguments són una trampa", reitera. A tots els anteriors arguments, ja exposats, caldria afegir que "la gestió dels residus eleva la factura de manera astronòmica". Les elèctriques, el que volen, és "mantenir els guanys". Benedicto també denuncia "les portes giratòries" amb l'administració. Les elèctriques, diu, "fan i desfan" i "hi han interessos creats". En qualsevol cas, "les nuclears han amortitzat de sobres tots els diners que hi podien treure, d'allà, incloent els diners que han donat als ajuntaments, i això que era els han rebaixat un 50% la donació". A l'Ajuntament de Tivissa, al que Benedicto va ser regidora, "l'ingrés més elevat que tenia era de la nuclear", i això, torna a senyalar, "no deixa veure altres coses".

"Lo que han amortitzat tots aquests anys es calcula que és un milió d'euros diari per central nuclear, així que pobres no marxen", ironitza l'activista, que demana que aquests guanys es reverteixin "al territori amb indústria neta, energies renovables... Estem parlant d'inversions en altres indústries per generar llocs de feina". "És tan clar com això, és tan clar com diversificar, el que fins ara no s'ha pogut fer", rebla. "El sol no se'ns acabarà, el vent tampoc... i les presenten com si fóssin limitades", critica Benedicto. De la mateixa manera, "amb les renovables es pot fomentar l'autoconsum, la descentralització o la remunicipalització", però aquest programa acaba trobant-se amb "els interessos econòmics i de certs partits", principalment de la dreta espanyola, representada pel PP, i la catalana, històricament representada per CiU, després PDeCAT. "El lobby nuclear és molt important" i la seva influència a la política espanyola i catalana, considerable.

Impacte al medi ambient i a la salut pública

Una altra qüestió que plana sobre el debat de les nuclears és, per descomptat, el seu impacte mediambiental i sobre la salut pública. "Portem vint anys com a Ecologistes en Acció, però seguim sense tenir tant d'accès a la informació", contesta Benedicto a l'agregar que "encara avui hi ha coses de les quals ens assabentem després". I no hi ha informes independents? "Els informes els podem fer nosaltres, però no tindrem mai tota la informació". La manca de transparència és norma. Les empreses que gestionen les nuclears "tot i ser públiques, actúen com si fossin privades".

El mateix passa amb els informes sobre l'impacte de les nuclears a la salut pública, com la seva possible influència en l'increment de casos de càncer a la zona. "Això és un tema tabú", sentencia. La manca d'informació és cabdal perquè dels informes independents "sempre ens acusaran de difondre informació o dades falses perquè no tenim accés a tota la informació". "Nosaltres, a més, hem de ser responsables en la publicació de dades i informacions", destaca. Benedicto veu amb bons ulls l'anunci de l'executiu de Pedro Sánchez de portar a terme una transició energètica fins el 2028, però recorda que si "ara el PSOE està contra les nuclears, abans els hi va renovar el permís per seguir funcionant durant deu anys".

Laia Estrada, regidora de a CUP a l'Ajuntament de Tarragona i també portaveu de la CUP nacional, senyala a Públic que la seva formació ha demanat al Parlament de Catalunya "portar a terme una consulta per tal que fos la població qui decideixi quin és el model energètic general, sinó quina és la postura respecte a les nuclears: si s'han de tancar immediatament, com s'han de desmantellar, etcètera". També demanen realitzar un "estudi epidemiològic que ens cal respecte a les nuclears". Però com tantes altres iniciatives, "això ha quedat allà, no s'ha materialitzat".

"No pot ser que les nuclears tinguin un temps de vida il·limitat, haurien d'estar ja tancades", coincideix Estrada. "El seu temps de vida s'ha esgotat, però fan com si fos il·limitat" i "aquest és el problema". Com a Ecologistes en Acció, la CUP veu que les nuclears "volen viure de rendes" i que, si s'imposa el seu tancament, reclamaran "una compensació econòmica". "S'han embutxacat tots els beneficis de l'explotació aquestes empreses, i el cost públic del desmantellament l'haurem d'assumir les administracions, i a més les haurem d'indemnitzar perquè les obligarem a tancar", critica. "Això no té ni cap ni peus", afegeix al descriure com "una irresponsabilitat" seguir mantenint "obertes aquestes centrals nuclears".

Estrada també creu que les nuclears són només una part del problema mediambiental a Tarragona. "Podríem traslladar-ho al camp de Tarragona amb tot el que són els polígon sud i el polígon nord", apunta la portaveu cupaire. Com en el cas de les nuclears, "hi han hagut alguns estudis, impulsats no des de l'administració pública, sinó per la plataforma Cel Net, en consonància amb municipis petits com el del Morell, que són els que han sufragat les despeses d'estudis alternatius perquè si s'estudia des de l'administració pública, només s'estudien determinats components, no tot el que s'està emetent". En el cas del camp de Tarragona, "el que va fer l'administració va ser, en comptes d'aprofundir aquests estudis, crear una taula per desenvolupar aquests estudis. En altres paraules: dilatar".

"El mateix ens passa amb les nuclears, però amb més silenci encara", sentencia abans de concloure que "no pot ser que no estiguem tenint el debat sobre la transició energètica i polítiques energètiques netes, sense transparència i fiscalització".