Público
Público

Judic al procés Millo afirma que Puigdemont li va consultar si pararien el 155 en convocar eleccions, hores abans de la DUI

El delegat del Govern espanyol a Catalunya compareix davant el Tribunal Suprem en la 11a sessió del judici per repetir en bucle que hi va haver "violència, intimidació i assetjament" a Catalunya. Parla de centenars d'accions d'aquest tipus sense concretar-les, nega que participés en el disseny de l'operatiu policial, i es refereix a només dos casos concrets d'imatges de violència per assegurar que les dues eren falses.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Enric Millo al Tribunal Suprem. 

Ha iniciat la seva declaració assegurant que Carles Puigdemont va advertir-lo al juny que ja no podia "fer marxa enrere" en el camí cap a la independència, però dues hores després ha afirmat tot el contrari.

Enric Millo, exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, ha assegurat aquest dimarts davant la Sala Penal del Tribunal Suprem que l'expresident de la Generalitat va contactar amb ell hores abans de la declaració unilateral d'independència (DUI), per conèixer si, en el cas que desistís d'aquest pla i convoqués eleccions autonòmiques, com tenia decidit el Govern segons alguns testimonis i el processat Santiago Vila, l'Executiu de Mariano Rajoy interrompria el seu pla d'activar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, com finalment va passar

Millo es va desentendre de la tramitació del 155, malgrat que el PP tenia majoria absoluta al Senat: "Fes el que hagis de fer", va dir a Puigdemont

El PP tenia i encara té majoria absoluta al Senat, on es tramita l'activació del 155, però Millo va obviar aquesta qüestió i va traslladar a Puigdemont que aquesta tramitació depenia de la cambra alta, "una cosa no té a veure amb l'altra". "Fes el que hagis de fer", li va traslladar.

Des de l'arrencada de la seva declaració com a testimoni, a les 9.30 hores, Millo s'ha desvinculat de l'organització de l'operatiu policial de l'1-O, i ha seguit totalment el guió adoptat per Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido , d'una banda, i per l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, de l'altra.

En alguns casos, com quan s'ha referit a l'"alineació política" entre l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el Govern, ha calcat les paraules de l'exnúmero dos d'Interior, que també ha reutilitzat per criticar la suposada passivitat de els Mossos. En una mateixa frase, i en resposta a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha estat capaç d'afirmar que no hi va haver actuacions dels Mossos per aturar l'1-O, el leitmotiv del seu discurs, i alhora que no coneixia detall dels seus operatius :"no conec les actuacions dels Mossos en aquest període, però crec que no n'hi va haver, pràcticament".

Al seu torn, Millo ha secundat la línia de l'Executiu de Rajoy i ha incidit en el fet que la culpa del que va passar l'1-O va ser únicament de la Generalitat, per mantenir la convocatòria del referèndum -al qual ell no vol aplicar aquesta paraula, com Rajoy i Santamaría-. Segons el seu relat, va advertir a Puigdemont que estava seguint un "pla suïcida", que "perjudicaria molt al conjunt de la societat catalana". Fins i tot, Millo ha reversionat les paraules d'Oriol Junqueras per invertir l'escenari que l'exvicepresident de la Generalitat va descriure en la seva declaració com a acusat: el delegat del Govern volia dialogar, ha afirmat, però va trobar "una cadira buida": la de la Generalitat.

La DUI "no era broma", segons Millo: "Ningú va pensar que era simbòlica"

I, en contra del manifestat per tots els acusats fins ara, però en línia amb el que va expressar Santamaría, Millo considera que la DUI no va ser una declaració merament política o simbòlica, sinó que anava "de debò": "No era una broma ". "Ningú a Catalunya va pensar que era simbòlica".

"La trampa del Fairy" i altres tècniques contra policies
colpejats al cap i 200 accions "violentes"

D'altra banda, Millo ha posat molt d'èmfasi a remarcar que hi va haver violència al Procés -"de pacífic no en té molt"-, com en dir que hi va haver "assetjament i intimidació", sempre sense posar exemples concrets, en genèric. Va haver-hi "atacs a persones, fustigació, llançament d'objectes, fins i tot incendiaris", repetia.

Segons el seu relat, des del 10 de setembre de 2017, i fins a novembre d'aquell any, es van produir entre 100 i 200 accions amb un "component violent evident", sempre com a conseqüència del "clima" generat per la Generalitat, el Parlament i les organitzacions socials, també en genèric, i on inclou els CDR, "alguns violents": les tres potes del Procés segons la interlocutòria del jutge instructor, Pablo Llarena. Es va traslladar la sensació que existia un "atac" a les institucions catalanes, i per això es va cridar a defensar-les: "El món al revés", ha afirmat l'exdelegat del Govern estatal i exdiputat del PP.

Així, més enllà d'acusar Puigdemont de llançar "muralles" de persones violentes contra els agents, Millo basa el seu discurs sobre l'1-O a la crítica a la població que va intentar impedir l'actuació policial, passant pels "enganyats" pel Govern i pels que van agredir els agents. On l'ONU, el Consell d'Europa o Amnistia Internacional veuen càrregues desproporcionades, Millo apreciava un ús "exemplar" de la força per policies i guàrdies civils, i només s'ha referit a dos casos d'agressions a ciutadans, els dos falsos, segons el seu testimoni.

Ha negat haver tingut trasllat per part de la Generalitat de la xifra de ferits -que va anar creixent fins i tot el dia després, ha dit. Nega haver demanat disculpes per aquestes càrregues -"Res més lluny de la meva voluntat"-, com es va interpretar en una entrevista amb TV3, i només admetia que aquestes imatges van ser "desagradables", com sempre que actuen els antiavalots.

Per contra, Millo assegura haver escoltat "esgarrifosos testimonis" dels agents: "Vaig poder veure una armilla antibales estripat d'extrem a extrem, i això no es pot fer amb una ungla"; "Dits trencats", contusions. Es va donar "la utilització d'arts marcials per colpejar el clatell", ha apuntat.

Segons el seu relat, un dels agents fins i tot li va reconèixer haver caigut en "la trampa del Fairy": els ciutadans concentrats haurien abocament detergent a terra per fer que els policies rellisquessin, i per "colpejar-los el cap" quan estiguessin a terra, explicava. "Vam veure exercir la violència contra agents de manera clara, en un xoc evident", resumia.

En aquest punt, el president del tribunal, Manuel Marchena, intervenia per exigir que no hi hagués "actes d'aprovació ni desaprovació a la sala", incloent en aquesta categoria les "somriures irònics".