Público
Público

Judici al Procés Santamaría nega que la independència fos simbòlica i i afirma que hi va haver "actuacions violentes" en el Procés

L'exvicepresidenta de l'Executiu estatal compareix com a testimoni en el judici al Procés i assegura que sempre van rebutjar dialogar sobre el referèndum d'autodeterminació que la Generalitat volia pactar. Defensa la gestió del seu Govern, la mateixa que ha esmenat el líder del seu partit, Pablo Casado, i rebat diverses premisses incloses en les tesis de Vox.

Soraya Saénz de Santamaría declarant com a testimoni en el judici al Procés.

La declaració unilateral d'independència (DUI) del Parlament de Catalunya "no va ser simbòlica", com han mantingut tots els acusats en el judici al Procés, "per això apliquem el 155". Soraya Sáenz de Santamaría va ser l'encarregada de canalitzar la situació a Catalunya per part del Govern de Mariano Rajoy, però a més es va veure derrotada per Pablo Casado en la seva carrera cap a la presidència del Partit Popular, amb l'esmena de l'actual líder del PP a la seva gestió a Catalunya.

Santamaría reconeix que va tenir tres reunions amb Junqueras, i sempre va rebutjar parlar del referèndum: "Si això es vol fer cal reformar la Constitució"

L'exvicepresidenta del Govern estatal, que ha anat adoptant un to cada vegada més incisiu però tranquil, similar al que va fer servir en els seus temps com a portaveu parlamentària del PP o de l'Executiu, s'ha despatxat a gust aquest dimecres en la seva compareixença com a testimoni davant del Tribunal Suprem: ha defensat la seva gestió i ha recordat als que avui opinen sobre la seva aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, un sac en el qual pot ficar-se al propi Casado, que "a toro passat" és fàcil donar lliçons, però també ha rebatut els arguments del partit ultradretà Vox, que la interrogava com a acusació popular, al que també ha llançat alguns dards.

Santamaría ha reconegut que, en el marc de l'anomenada Operació Diàleg, va mantenir tres reunions amb l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, avui processat i en presó preventiva des de novembre de 2017, i que sempre va rebutjar la proposta de convocatòria d'un referèndum d' autodeterminació, en estar aquesta "fora de la Constitució". "Cap Govern pot disposar de la sobirania nacional, és que no li correspon". "Si això es vol fer cal reformar la Constitució", incidia, poc després, en resposta al fiscal Javier Zaragoza.

A més, l'exvicepresidenta del Govern ha defensat que era "molt més oportú" aplicar el 155 a Catalunya, a declarar l'estat de setge o d'alarma, que impliquen suprimir drets fonamentals. "Era molt més oportú actuar contra els que havien incomplert greument la Constitució que perjudicar els ciutadans de Catalunya per preservar la seva convivència", ha reblat. 

Alineada amb la Fiscalia: la violència de l'1-O és culpa del Govern

D'altra banda, Santamaría s'ha mostrat totalment alineada amb les tesis de la suposada violència que la Fiscalia aprecia en el Procés. Ha defensat a capa i espasa les actuacions de policies i guàrdies civils l'1-O, tot i la virulència de les càrregues policials d'aquell dia, i ha assenyalat com a culpable d'aquesta violència el Govern de la Generalitat. Fins a la data, i sobretot durant la seva etapa a la Moncloa, l'Executiu de Rajoy acostumava a posar-se de perfil, no a denunciar el suposat caràcter violent del Procés.

Santamaría, sobre la violència de l'1-O: "Si no s'hagués convocat la gent per actuar com a muralles potser alguna de les imatges no s'hagués produït"

Segons Santamaría, en la protesta del 20 de setembre de 2017 davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat hi hauria hagut "actuacions violentes" - "El que vaig veure van ser muralles humanes i agressions i llançaments d'objectes que tots vam poder veure per televisió"-, i en altres dies previs a l'1-O s'hauria produït un "assetjament massiu. generalitzat i sistemàtic" als agents. Fins i tot ha retret al Govern que mantingués la seva "estratègia concertada" cap a la independència, malgrat que "la violència del 20-S" es podia repetir. "Si no s'hagués convocat la gent per actuar com a muralles i impedir als que estaven autoritzats judicialment per impedir el referèndum, potser alguna de les imatges no s'hagués produït", incidia. "Jo sé el que és viure un escrache, i el que va passar a Catalunya no va ser un escrache, va ser una persecució violenta", ha reblat.

Tot just ha tingut paraules sobre les "imatges desagradables" de l'1-O, ha incidit que només van ser hospitalitzades quatre persones després de les càrregues policials -una per un infart, puntalizaba-, i per contra ha insistit que hi va haver entre 93 i 95 policies atesos en aquesta jornada.

Aquestes xifres entren en contradicció amb els que al seu dia va divulgar el Ministeri de l'Interior, llavors sota la batuta de Juan Ignacio Zoido, que va estimar en 431 el nombre d'agents ferits. "¿Els altres 300 d'on van sortir?", li ha preguntat el lletrat Andreu Van den Eynde, a càrrec de la defensa de Junqueras i Raül Romeva. Santamaría ha contestat que no era una "informació que tingués de primera mà", sense donar més detalls.

Tampoc ha aprofundit en altres qüestions, com passa amb l'operació policial Copèrnic, pensada per impedir el referèndum. "He llegit sobre ella". "No em sentia capacitada ni competent per a això", ha tancat.

Repàs a Vox i repetició: no hi va haver referèndum l'1-O

En les seves respostes al lletrat Javier Ortega Smith, número dos de Vox, Santamaría ha volgut rebatre totes les seves premisses. Serveixi d'exemple la pregunta sobre si segueix mantenint que efectivament mai es va celebrar la consulta de l'1-O, a la qual responia que la Junta Electoral Central, l"òrgan encarregat de la vigilància en relació amb els processos electorals", "va dir que no s'havia produït ".

Amb similar contundència responia a les preguntes sobre el seu despatx a Barcelona, ​​a la seu de la Delegació del Govern, o a les qüestions sobre si va rebre informes dels serveis d'intel·ligència que condicionaran l'actuació de l'executiu per bloquejar el full de ruta independentista: "Ja s'encarregaven els independentistes de publicitar el que buscaven", ha tancat.