Nou acte de suport als presos polítics. En aquesta ocasió a Madrid, on des de la setmana passada se celebra el judici als dirigents independentistes; i amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell com a protagonista absent. El seu successor al càrrec, Roger Torrent, i tres predecessors -Ernest Benach, Joan Rigol i Núria de Gispert- han llegit un manifest de suport a Forcadell al Teatro Luchana de la capital espanyol. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i altres dirigents dels Comuns, a més de representants d'ERC -diputats i senadors, a més dels consellers Ester Capella, Alba Vergés i Chakir el Homrani-, el PdeCAT , la CUP, Demòcrates i Som Alternativa, com el seu líder, Albano Dante Fachín.

Els quatre presidents del Parlament han reiterat en el text que la causa que es jutja al Suprem no té fonament i que l'acusació contra la presidenta d'un parlament "constitueix un precedent molt preocupant en el marc de la Unió Europea". En aquest sentit, han subratllat que Forcadell va actuar "en tot moment d'acord al que estableix el reglament de la Cambra" i han assegurat que ells, si haguessin estat al seu lloc, haurien actuat de la mateixa manera. El manifest està subscrit per 612 representants i exrepresentants de 48 cambres legislatives.

El manifest adverteix que "acusar penalment l'actuació de la Mesa del Parlament i la presidència d'un Parlament, quan han complert escrupolosament amb la comesa de les seves funcions institucionals, és una irresponsabilitat que lesiona greument els principis del parlamentarisme democràtic". Per això, els signants demanen que "es retirin els càrrecs contra la presidenta Forcadell i la resta d'acusats" en el judici del "Procés".

Abans de llegir el manifest, tots s'han fotografiat alçant cartells amb el lema "l'autodeterminació no és delicte" i han entonat les proclames "vaga general" i "llibertat presos polítics". Els signants text també subratlla que el dret penal "no és l'instrument idoni per resoldre els desacords polítics o institucionals". I afegeix que "l'única solució possible, l'única solució factible, passa de forma imprescindible pel diàleg, la política i la lliure expressió de la voluntat de la ciutadania a través de les urnes".

El document subratlla que Forcadell "sempre, de manera incansable i pacífica", va defensar aquesta posició i nega que participés en un "alçament violent", de manera que tampoc hi va haver "rebel·lió ni sedició". El manifest denuncia la construcció d'un "relat acusador" que, en imputar aquests delictes, pretén "criminalitzar l'exercici de drets fonamentals com a manifestació, expressió i participació política".