Público
Público

JUDICI INDEPENDÈNCIA El judici del 'procés' arribarà a les eleccions del 28-A amb més de 200 testimonis pendents de declarar

El president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, estimava al febrer que el judici podria tancar-se en tot just tres mesos. En poc més de deu dies es compleixen els dos mesos de sessions, i en aquestes 24 jornades només han comparegut un centenar del total de més de 500 testimonis citats. Fonts de les defenses donen per fet que el judici no conclourà abans del mes de juliol.

El presidente del Tribunal Manuel Marchena, al costat dels jutges Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral. EFE

alejandro lópez de miguel

El temps se li ha tirat damunt a la Sala penal del Tribunal Suprem, responsable d'enjudiciar el procés català. A un mes de les eleccions generals del 28 d'abril, només han desfilat un centenar de testimonis davant l'Alt Tribunal; suposa una mica menys de la cinquena part dels més de 500 citats en la causa. Hi ha hagut algunes sessions maratonianes, de fins a 8 hores entre matí i tarda -descomptant tres hores de recessos-, però la màquina només pot forçar-se fins a cert punt. A aquest ritme, a les eleccions del 28-A encara faltaran per comparèixer més de 200 testimonis, en el millor dels casos.

En aquest escenari, fonts de les defenses asseguren a Público que no esperen que el judici finalitzi abans de juliol: els interrogatoris a testimonis podrien prolongar-se fins a maig o juny, i després vindrien les fases de prova documental i pericial, les conclusions de cadascuna de les parts… La sentència es retardaria fins després de l'estiu, sempre que el Suprem no augmenti encara més el ritme.

La sentència es retrassara fins després de l'estiu, sempre que el Suprem no augmenti encara més el ritme

En qualsevol cas, i tornant a les dades i expectatives que la Sala ha posat sobre la taula, si bé en aquesta etapa quasi ja no queden testimonis vip, els que generen més expectació per a les parts i els mitjans de comunicació (Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría o Íñigo Urkullo van atestar al febrer), a les 12 sessions habilitades el mes d'abril han de comparèixer el vicepresident del Govern, Pere Aragonès (el 23 d'abril), o el que fora Comissari Cap dels Mossos d'Esquadra després de la destitució del major Josep Lluis Trapero, Luis Ferrán López (el 3 d'abril), entre altres.

Hi ha jornades en les quals està previst que desfilin davant el tribunal més d'una dotzena d'agents de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil: a la 24 sessió, aquest dijous, va quedar provat que la Sala que presideix el magistrat Manuel Marchena pot despatxar a 14 agents en un dia, tot un rècord, i utilitzant només una petita part de la sessió de tarda. Tot i això, el temps corre.

Els 12 dirigents independentistes que seuen al banc dels acusats van consumir dues de les set setmanes de judici

Els 12 dirigents independentistes que seuen al banc dels acusats van consumir dues de les set setmanes de judici que ja han transcorregut fins avui amb les seves declaracions; el 27 de febrer van començar a passar els testimonis, i més d'un mes després no han comparegut ni un centenar de tots ells. Entre el 2 i el 25 d'abril, en 12 sessions de treball, la Sala espera duplicar aquesta marca, per arribar als 184 testimonis, tal com recull una diligència d'ordenació rubricada divendres passat.

De complir-se aquests terminis -algunes declaracions han estat posposades en aquest mes de testificals, i mitja dotzena de testimonis s'han acollit al seu dret a no declarar, en estar processats en altres causes-, l'Alt Tribunal a penes haurà escoltat els testimonis d'una mica més de la meitat dels testimonis citats quan arribin les eleccions. Més de 200 del total d'aquests són policies i guàrdies civils proposats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

No sembla una situació fàcil d'embridar: hi ha sessions que s'han estès fins a fregar les cinc hores (el cas del major Trapero), i aquesta setmana el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena va aconseguir una nova marca. El que fora cap de les recerques judicials de l'Institut Armat a Catalunya -abans i després de l'1-O- va suportar sis hores de declaració davant el tribunal, el mateix que es nega a realitzar una prova pericial que certifiqui, com el propi Baena va reconèixer a Público, que ha utilitzat un compte en xarxes socials des de la qual s'abocaven crítiques cap a l'independentisme, mentre liderava les recerques.

Un cop superada la fase de les proves testificals, s'obre l'etapa de les documentals amb l'exhibició de materials

A més, una vegada superada la fase de les proves testificals s'obre l'etapa de les documentals, amb l'exhibició de vídeos, documents escrits i altres materials inclosos per petició de les diferents parts, excepte l'acusació popular del partit ultradretà Vox, que no ha demanat la inclusió d'un sol document en la causa.

Totes aquestes dades fan pensar que els terminis que en el seu moment manejava el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, estan molt lluny de complir-se. Lesmes va ser qui va estimar que el judici es prolongaria durant prop de tres mesos, i aquesta data s'aconseguirà el 12 de maig, poc abans d'unes noves eleccions, en aquest cas europees, autonòmiques i municipals.

D'altra banda, en la mateixa conversa informal amb periodistes, poc abans que arrenqués el judici, el president de l'òrgan de govern dels jutges no va voler aclarir si considerava desitjable, o com a mínim possible, evitar que les sessions del judici coincidissin amb la campanya electoral.

Encara no hi havia convocatòria d'eleccions generals, i Lesmes va assegurar que la decisió dependria de Marchena. Va explicar que no hi ha “norma legal” que “obligui a la suspensió” de la causa per no inferir en els comicis, si bé va remarcar que habitualment l'Alt Tribunal ha actuat sobre la base del “criteri de prudència”. Tampoc va encertar en aquest càlcul.