Poc més d'hora i mitja li han durat a la Sala Penal del Tribunal Suprem els vuit primers testimonis citats a la 24a sessió del judici al Procés. Cinc agents de la Guàrdia Civil i tres dels Mossos d'Esquadra han comparegut aquest dijous davant l'Alt Tribunal, i han estat precisament els policies catalans els que han relatat episodis de violència viscuts en primera persona durant les setmanes més tenses a Catalunya, entre finals de setembre i principis d'octubre de 2017, al voltant del referèndum sobiranista de l'1-O.

Els cinc agents de l'Institut Armat, els primers a comparèixer, han il·lustrat el tribunal sobre com van ser els escraches que, segons la seva versió, van patir en diferents localitats catalanes: dos d'ells s'allotjaven a l'hotel Nice de la Seu d'Urgell (Lleida), davant el qual es van organitzar diverses protestes amb cassolades, amb càntics i insults contra els agents.

Va ser precisament en aquest lloc on diversos bombers uniformats es van unir a la concentració, i "es van donar un bany de masses" entre els ciutadans. Els guàrdies civils van percebre un "odi", que van dir no entendre, ja que la seva actuació l'1-O havia estat "molt lleugera", per evitar "mals majors", afirmava un d'ells. El relat al voltant de l'odi contra ells és un argument que les darreres setmanes han anat repetint els diferents agents de la Guàrdia Civil citats com a testimonis en el cas. 

Un tercer, que exercia tasques de vigilància a la Comandància de Girona, narrava el pas de tot un comboi de diversos vehicles de bombers, amb camions, furgonetes i 4x4: desfilar davant la comandància amb els llums posades, fent sonar les sirenes. Els van fer botifarres i els van cridar "fills de puta", "feixistes" i "covards", sempre segons el seu relat. Era freqüent, deia, que els cridessin des de cotxes particulars, però no des d'aquest tipus de vehicles.

Dos dels agents, a més, han explicat que van ser seguits mentre passejaven a peu al costat d'un tercer, a Lleida, el 2 d'octubre. Anaven de paisà, si bé un home la identitat del qual desconeixien els va insultar, els va gravar en vídeo i els va fotografiar. Els va reconèixer per haver participat en un operatiu un dia abans, en la jornada del referèndum, i quan van creure haver-lo despistat va tornar a aparèixer, aquest cop al volant d'una furgoneta, per encoratjar els vianants a què actuessin en contra seu. No va aconseguir el seu resultat, si bé després va publicar les fotos a la xarxa social Facebook, destacant els seus rostres amb un cercle vermell.

El pes dels interrogatoris ha recaigut fonamentalment sobre el fiscal Jaime Moreno, amb la participació de l'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, i de part de les defenses dels 12 dirigents independentistes processats. El partit ultradretà Vox, que exerceix com a acusació popular en la causa, s'ha mantingut en silenci, sense plantejar una sola qüestió als testimonis.

I, com s'ha procedit fins a la data amb els agents de forces i cossos de seguretat -excepte els alts comandaments, la identitat dels quals és impossible ocultar- tots ells han demanat que no es mostrés la seva imatge. Només una d'elles, l'agent dels Mossos Alexandra Peralta, ha volgut ser identificada pel seu nom i no pel seu número d'agent, ja que el tribunal la va citar d'aquesta manera per error quan li va notificar la data i hora del seu interrogatori.

Amenaces de mort i crides a la calma

Un dels tres agents que van ser seguits i van veure les seves imatges publicades a internet ha narrat com el seu perseguidor els va dir "que ens matarien, que érem uns assassins". "Aquests animals no els vull al meu país, els carrers seran sempre nostres", deia el missatge a Facebook, tal com ha confirmat al fiscal Moreno. No obstant això, els lletrats de les defenses recordaven que el missatge en qüestió també remarcava que els agents "van venir a repartir [a pegar]" al poble de qui va publicar aquesta foto, i recomanava "calma, molta calma". "No caiguem en les provocacions", resava el text, segons les defenses. Cap dels dos agents ho recordava.

Una situació "una mica heavy"

En un altre ordre de coses, el penúltim testimoni del matí, tinent de la Guàrdia Civil de la caserna de Manresa, ha assegurat que la protesta del 20 de setembre davant el quarter el va fer pensar que "la situació era una mica heavy". Hi va haver diverses concentracions més, almenys fins al 3 d'octubre, si bé aquesta va ser especialment multitudinària (va reunir més de 2.000 persones) i els agents van detectar una especial tensió. Van fer pintades a la porta de la casa quarter, i van deixar urnes de cartró a l'entrada -una "performance", en paraules del testimoni-, a més d'arriar una estelada.

En aquest punt, el lletrat de Vox, Pedro Fernández, ha intervingut per primera i única vegada en la sessió per preguntar si el testimoni va apreciar que algú exercís "tasques de direcció" en la protesta, i davant la seva negativa va qüestionar si va poder haver-hi "risc d'assalt" al quarter. L'agent no s'aventurava sobre aquesta possibilitat, tot i que abans havia reconegut que mai se sap "si pot haver-hi algú a la massa que decideixi fer un pas més en aquesta presència davant el quarter". "I els humans de vegades funcionem per contagi", ha apuntat.

(Hi haurà ampliació)