Joaquín Aguirre, el jutge del cas Negreira, ha decidit imputar també el president del Barça, Joan Laporta, en concloure que els pagaments a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) efectuats entre 2008 i 2010, durant el seu anterior mandat al capdavant del club, no han prescrit perquè constitueixen un delicte de suborn continuat.

En la interlocutòria, Aguirre també acorda investigar els membres de la junta directiva d'aquella època amb responsabilitat en els pagaments a Negreira. Fa tres setmanes ja s'havia anunciat la imputació dels expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. 

D'aquesta manera, el magistrat discrepa del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va excloure Laporta de la denúncia que va presentar pels 7,3 milions que el Barça va pagar a José María Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018, en entendre que la seva participació en els fets durant la seva primera presidència, desenvolupada entre 2003 i 2010, ja hauria prescrit.

Termini de prescipció de deu anys des de l'última infracció

Segons informa l'agència Efe, el jutge instructor recorda en el seu escrit que els fets investigats poden constituir, entre altres, un delicte de suborn continuat, per la qual cosa, d'acord amb el Codi Penal, el termini de prescripció és de deu anys des del dia en què es va dur a terme l'última infracció penal o va cessar la conducta delictiva, en aquest cas juliol de 2018, data de l'últim pagament a Negreira i el seu fill.

D'aquesta forma, d'acord amb els càlculs del magistrat, als presidents i directius del Barça ha d'aplicar-se'ls el termini de deu anys de prescripció a comptar des del 17 de juliol de 2018, tenint en compte que la pena a imposar és de sis a set anys i mig, pel fet que es tracta d'un delicte continuat de suborn. Això abastaria els pagaments efectuats des de juliol de 2008 a 2010, etapa de la qual seria responsable la directiva encapçalada per Laporta que va precedir Sandro Rosell al capdavant del club.

Malgrat que fins ara no s'han trobat indicis que els pagaments a Enríquez Negreira busquessin afavorir el Barça a través de l'arbitratge, el jutge creu que pels seus actes "van haver per força que beneficiar el FC Barcelona en detriment de la resta de clubs de la Lliga de Primera Divisió o dels seus rivals en la Copa del Rei". Quan va esclatar el cas, a l'abril, Laporta va comparèixer per negar que el club hagués tingut mai una actuació "amb l'objectiu d'alterar la competició". 

Altres delictes 

Aguirre va donar un gir a la instrucció del cas Negreira quan el passat 28 de setembre va acordar imputar un delicte de suborn als directius del FC Barcelona investigats en el cas, així com al propi club com a entitat jurídica, a més de l'exvicepresident del CTA i al seu fill.

Malgrat que Enrique Negreira no era funcionari, com exigeix el delicte de suborn, el jutge considera que sí que tenia aquesta condició "a efectes penals", atès que exercia funcions públiques com a vicepresident de la CTA, entre altres relatives a les qualificacions dels àrbitres i als ascensos i descensos.

Les defenses del Barça i dels directius investigats han recorregut davant l'Audiència de Barcelona la imputació per suborn, amb l'argument que Negreira no pot ser considerat funcionari ni tan sols a efectes penals.

A més dels delictes suborn continuat, corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat en document mercantil, el jutge atribueix als investigats un altre de falsedat comptable, per les factures suposadament mentideres sobre els pagaments a Negreira que el Barça va lliurar a Hisenda per a desgravar-se l'impost de societats. EFA