L'absència d'acords i el debat sobre la urgència electoral marca la reunió de la Taula de Diàleg catalana

La tercera sessió de la Taula de Diàleg ha finalitzat sense resultats després de dues hores de reunió. Cap acord amb excepció de mantenir viu l'espai de trobada política i emplaçar-se a una nova cita sense concretar. Força puntuals, al voltant les cinc de la tarda, representants del Govern -i els dirigents del partits que li donen suport, JxCat i ERC-, juntament amb els del PSC i Catalunya en Comú Podem, es reunien al Palau de la Generalitat per aquesta tercera trobada de la Taula de Diàleg convocada pel president Quim Torra. L’objectiu era buscar consensos per encarar la taula de negociació entre els governs català i l'espanyol que s’ha de posar en marxa en les properes setmanes i que, tot i que encara no hi ha una data prevista, ja té un primer condicionant: “abans d’establir aquest òrgan bilateral hi ha d’haver una reunió entre els presidents Torra i Sánchez per tal que estableixin un marc amb garanties”, ha afirmat Albert Batet, president de JxCat. Meritxell Budó, portaveu del Govern, ha ampliat: “en els propers dies es treballarà per definir els continguts i les condicions que han de fer possible aquesta taula de negociació bilateral”.

No ha estat una sorpresa que els quatre partits presents s’hagin enrocat en les seves posicions respecte el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Tant ERC com JxCat consideren que el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió són els dos punts que caldrà tractar en el diàleg amb Madrid. De fet, aquest va ser precisament el consens al que van arribar les dues formacions en la taula cimera de partits i entitats independentistes celebrada el passat dimecres 15 de gener. I en aquest sentit Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, s'ha mostrat més positivista que Batet: “tot i que haver aconseguit el diàleg entre governs ha estat una qüestió més d’aritmètica que de voluntat del PSOE, tres dels quatre espais polítics que hi haurà representats estan a favor del referèndum i de la fi de la repressió”.

Ni els Comuns ni el PSC han avalat el plantejament del Govern i han lamentat que Torra vulgui portar posicions exclusivament independentistes a la negociació amb l'Executiu de Pedro Sánchez. “Li hem fet dues propostes que no han estat acceptades”, ha explicat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, referint-se tant al fet de forjar un plantejament avalat per més forces que les independentistes per a la taula de negociació amb el govern espanyol, com a la de que els temes que s’hi tractin siguin més amplis que els de l’amnistia i l’autodeterminació. A aquestes declaracions Albert Batet ha respost que “si el grup socialista manté l’actitud de l’últim any som poc optimistes amb el resultat de la taula de negociació”.

Els Comuns volen eleccions

Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels Comuns, ha estat la més dura amb el resultat de la Taula de Diàleg: “seguim sense pla de treball i sense calendari”, ha començat explicant. Albiach ha afirmat que mentre a nivell estatal es fan avenços en el diàleg “gràcies al nou govern progressista” [referint-se a l’òrgan de diàleg bilateral acordat pel PSOE i ERC], aquesta situació “contrasta amb la realitat catalana, on sembla que no s’avanci”. Els pocs -o cap- resultats d’aquesta Taula de Diàleg han portat a la dirigent dels Comuns a demanar al govern català que convoqui unes noves eleccions “perquè la ciutadania decideixi quin és el millor govern per afrontar aquesta nova fase”.

I encara que tant ERC com JxCat han volgut recalcar la importància d’aquest espai de diàleg, Batet ha estat molt clar pel què fa a les crítiques de les dues formacions no independentistes de la cimera: “entenem que la taula de partits no pot condicionar la negociació amb l’Estat ja que PSC i Comuns són també estan presents en el govern espanyol”. En aquest sentit, Iceta ha afirmat que “és legítim que Torra desestimi les nostres propostes” però que “a la política catalana li manca diàleg”.

Ni CUP, ni PP ni Ciutadans

Aquesta ha estat la tercera edició d’aquesta cimera que, després de celebrar-se el novembre de 2018 i el febrer de 2019, havia quedat en l’oblit. I, com ha dit Albiach, “no sabem quan n’hi tornarà a haver”. Com en les ocasions anteriors, el PP i Ciutadans no hi han assistit tot i haver-hi estat convidats, coincidint en què “l’expresident Torra” [com el consideren després de la sentència de la JEC] no els trobarà en un espai en què es parli sobre l’autodeterminació.

Tampoc hi ha volgut assistir la CUP, que considera que es tracta d’una cimera autonomista i no creu que aquesta taula de partits sigui el camí cap a l’autodeterminació. El diputat del Parlament Carles Riera ha sentenciat a Catalunya Ràdio que “la conversa amb el PSOE sobre el dret a l'autodeterminació durarà un minut". La formació sí que va assistir però a la cimera entre els principals partits i entitats independentistes del passat dimecres 15 de gener, mostrant-se sempre escèptica amb la taula de negociació bilateral entre els governs català i espanyol.