El pas al costat de Puigdemont com a president de JxCat aplana el camí per a un tàndem Turull-Borràs

L’expresident Carles Puigdemont no seguirà com a president de Junts per Catalunya, el partit que ell mateix va fundar el 2020 deixant enrere el PDeCAT i seguit per la majoria de líders de l’antic espai postconvergent. En una carta enviada a les bases aquest dimarts, Puigdemont afirma que "és necessari que el partit tingui una nova presidència, que participi de les reunions executives, que participi a fons de les decisions polítiques que calgui adoptar". 

L’exili ha marcat la seva presidència, que ostenta des de l’agost del 2020

La decisió es formalitzarà en el Congrés que el partit celebrarà el proper 4 de juny a Argelers, a la Catalunya nord. L’anunci no ha agafat per sorpresa, ja que feia mesos que aquesta opció estava sobre la taula. L’adeu de Puigdemont se suma al de Jordi Sànchez, l’actual secretari general, que a principis d’abril ja va anunciar que no optaria a la reelecció. No sense una dura pugna interna i múltiples controvèrsies sobre les dinàmiques i decisions imposades per Sànchez al partit. La decisió de Puigdemont aplana ara el camí per articular un tàndem de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exconseller i antic pres polític Jordi Turull, i a la vegada evita una nova confrontació interna, aquest cop per optar a la secretaria general. Càrrec que de confirmar-se els pronòstics ocuparia Turull mentre Borràs optaria a la presidència. 

Deixar la presidència li permet centrar-se plenament en el Consell per la República

Deixar la presidència del partit li permet, doncs, centrar-se plenament en presidir el CxR i esquivar les crítiques de partidisme, consolidant el seu rol com a figura independent. També li permet concentrar-se en la recta final dels litigis judicials a Europa, que l’independentisme espera guanyar i que aplanaria el camí de cara a un hipotètic retorn de l’expresident a Catalunya.

ERC i la CUP se'n van desentendre pràcticament des de l'inici i JxCat és el partit que hi té més presència, però la decisió de Puigdemont de deixar el partit vol fer-lo avançar cap a una independència dels partits a la qual ell mateix hi ha fet referència en diverses ocasions. En el discurs de la seva reelecció, l’expresident va assenyalar que "compten amb els partits polítics" però també va advertir que seran "exigents" amb ells. "No podem esperar els consensos dels partits perquè no és possible. Són imprescindibles per aconseguir la independència, però hem de prendre la iniciativa des del Consell".

La qüestió dels nous lideratges

L’altra qüestió que ha marcat el seu adeu i que es torna fonamental de cara al Congrés és qui optarà a assumir els dos lideratges, tant la presidència com la secretaria general. Quan Sànchez va anunciar que no renovaria com a secretari general, ja es posava sobre la taula que les dues figures amb més opcions de lideratge eren, d’una banda, l’exconseller i antic pres polític Jordi Turull, i de l’altra, la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El pas al costat de Puigdemont sembla deixar via lliure per l’articulació d’una candidatura conjunta -tal com va reclamar Sànchez- dels dos, fent un tàndem en ambdós càrrecs.

Puigdemont assegura que donarà suport "d'entrada" a qui assumeixi el lideratge

Tot i que cap dels dos ha confirmat públicament la seva postulació al càrrec ni que vulguin articular una candidatura conjunta, sí que són les persones que acumulen més projecció i suport tant entre els companys de files com de les bases i els seus entorns així ho assenyalen. Puigdemont ha animat a la carta a les persones del partit amb una "demostrada capacitat de lideratge" que s’hi postulin, i ha assegurat que comptaran amb el seu suport "d’entrada". Tot i això, no concreta què passaria si hi hagués més d’una candidatura.

Jordi Turull i Laura Borràs, dos sectors oposats

Els dos polítics que sembla que optaran a dirigir el partit formen part de sectors contraris dins la formació, de manera que combinar els dos lideratges seria una opció per evitar eixamplar encara més la fractura interna dins de JxCat. Les tensions entre els diferents sectors de la formació han estat una constant des de la seva creació, i també han provocat desgast en la relació amb ERC al si del Govern.

Turull és un home de partit, mentre que Borràs va entrar en política el 2017 com a independent

Turull pertany al sector pragmàtic del partit, on s’hi engloben la majoria de dirigents de l’antiga Convergència. Home de partit de tota la vida, Turull és clarament partidari de participar del Govern i fins i tot va mantenir en el seu dia converses amb ERC -durant els moments més difícils de la negociació per formar el govern actual- per mirar de desencallar la qüestió oferint-se com a interlocutor.

A diferència de Turull, Borràs va entrar en política el 2017 com a independent, fet que la situa en un perfil molt allunyat. Provinent del món acadèmic, va presidir la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2017) abans de fer el salt a la política a les llistes de JxCat com a independent. En l’actual legislatura va ser molt més reticent a l’acord de Govern, fins al punt que va rebutjar formar-ne part i assumir-ne la vicepresidència, acabant a la presidència del Parlament. Dins el partit, ocupa la secretaria de Drets i Llibertats.