L'escriptora Núria Pradas ha obtingut, amb la seva novel·la Tota una vida per recordar, el premi Ramon Llull 2020.

El llibre, que es publicarà a principis del més de març, tracta sobre la història d'una dona, Sophie Simmons, que a l'edat de setze anys, deixa la seva família a Nova York per a anar a Los Angeles, en plena depressió dels anys 30, amb el propòsit i la il·lusió de treballar com animadora de dibuixos a Disney Studios.

Un període de canvis en el món de l'animació, amb una vaga en el sector, i també marcats per l'esclat de la II Guerra Mundial.

Tota una vida per recordar és una novel·la "amb una forta protagonista femenina, un entorn històric fascinant i una mescla intrigant de personatges de ficció i de la vida real", assenyala l'editorial que atorga el premi, Planeta.

La pròpia autora, en declaracions a Televisió de Catalunya, ha remarcat el propòsit de reivindicar l'activitat de les dones al llarg de la història: "Hem de dir moltes coses sobre les dones que han obert camí en la lluita per arribar a la igualtat".

En roda de premsa, Núria Pradas ha subratllat que "dones com Sophie Simmons han hagut, n'hi ha i n'hi hauran. Dones que han lluitat per un somni", i ha explicat que es tracta d'un personatge fictici inspirat en dues animadores reals d'aquells anys, Retta Scott i Mary Blair.

De fet, a la novel·la premiada, Simmons descobreix que el món que ha triat està dominat per homes i es veu obligada a lluitar fins al final enmig d'una època de crisi en la qual els professionals de l'animació van marcar fites inesborrables.

Eren els anys en els quals l'estudi Disney es trobava immers en la producció de dues de les seves cintes més emblemàtiques, Blancaneu i Dumbo.

El premi Ramon Llull és, juntament amb el Sant Jordi, el més ben reconegut econòmicament (60.000 euros) de les lletres catalanes.

L'escriptora ha afirmat que la gènesi de l'obra la hi deu a la seva filla, que és animadora, i li va parlar de Scott, la qual cosa la va fer submergir-se en l'animació i aquesta època, i inspirant-se per al títol en una frase que va llegir en la premsa sobre l'estrena de Blancaneu que assegurava que s'havia trigat "tres anys a fer, una hora a gaudir-la i una vida per a recordar-la".

Iniciada en la literatura infantil i juvenil, Pradas ha afirmat que, després del Premi Carlemany en 2012 amb 'Sota el mateix cel', i en les seves posteriors novel·les 'La noia de la biblioteca', 'Somnis a mesuri' i 'L'aroma del temps', sempre ha volgut escriure "amb ulls de dona, sobre Barcelona i en el segle XX". Aquesta ha estat una excepció en aquest sentit.

El jurat del Premi Ramon Llull, al qual es van presentar 64 originals, ha estat format per Carles Casajuana, Francesca Crisfoffani, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Carme Riera i Emili Rosales.

Casajuana ha afirmat que la novel·la barreja molt bé el fil històric, la vida personal i sentimental de la protagonista i el costat militant d'una dona que "s'obre camí en un món d'homes", al que Lienas ha afegit la descripció de la lluita sindical d'aquells anys i dels anys posteriors al crack de 1929.