Público
Público

"L'especulació immobiliària lligada al turisme és el principal factor d'inseguretat de la Barceloneta"

La Barceloneta viu un altre estiu calent amb mobilitzacions veïnals contra algunes de les conseqüències del turisme de masses que pateix. Enguany el focus es posa en qüestions lligades a la seguretat i l'incivisme, però amb l'antropòleg Andrés Antebi analitzem com la qüestió és molt més complexa i està estretament connectada al model de ciutat que s'ha desenvolupat a la capital catalana les darreres dècades.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Veïns i veïnes de la Barceloneta protesten contra l'incivisme i la inseguretat al barri. CCMA

Ja fa uns quants anys que durant l'estiu la Barceloneta acapara part de l'atenció mediàtica per qüestions vinculades a problemàtiques derivades del turisme de masses que pateix el barri. Sense anar més lluny, aquest mateix dimecres al voltant de 300 persones van mobilitzar-s'hi per reclamar una major presència policial i mesures a l'Ajuntament que permetin frenar l'incivisme i la inseguretat que, segons denuncia la plataforma La Barceloneta en Lluita, han augmentat el barri. La plataforma, que compta amb el suport explícit de l'Associació de Veïns de la Barceloneta -considerada tradicionalment propera al PSC-, va començar a mobilitzar-se a mitjans d'agost per alertar de la degradació del barri i l'increment de la delinqüència, materialitzada en qüestions com ara la venda i consum de drogues o la proliferació de robatoris.

El discurs de la protesta, fins al moment amb un to predominantment securitari, és avalat per bona part de l'oposició municipal, que a menys d'un any de les eleccions no dubta a aprofitar la qüestió per desgastar el govern de Colau, que d'altra banda ha estat incapaç d'aturar les moltes problemàtiques derivades del model turístic imperant a la ciutat. Ara bé, sense negar l'existència de problemes d'incivisme, seguretat i delinqüència, la situació es resoldria simplement amb un increment de la presència policial, que ja ha estat més important les darreres setmanes? Per buscar un discurs alternatiu al que impera a les protestes parlem amb l'antropòleg Andrés Antebi, que durant molts anys ha viscut al barri i ha estat implicat en l'activisme veïnal.

Per a Antebi, que també és membre de xarxa de turisme i processos urbans Turismegrafies, el que passa aquestes setmanes demostra que "la turistització de Barcelona, que té moltes dimensions i repercuteix molt negativament en molts àmbits de la vida quotidiana de molts ciutadans, es pot convertir en una mena d'arma llancívola potent per desgastar un enemic polític". De fet, només cal retrocedir quatre anys enrere per trobar les primeres grans mobilitzacions a la Barceloneta contra el turisme de masses, amb un veïnat molt crític amb la gestió que en feia aleshores el govern de CiU encapçalat per Xavier Trias. Des d'aleshores, cada estiu hi ha hagut malestar veïnal al barri. En aquella ocasió, però, el focus no es posava tant en qüestions vinculades a la seguretat i l'incivisme, sinó en la proliferació de pisos i apartaments turístics il·legals i les conseqüències que l'activitat tenia per a gran part del veïnat: gentrificació i expulsió de persones que no podien assumir la pujada de preu de lloguers, proliferació de casos d'assetjament immobiliari, desaparició del comerç tradicional,...

"El 2014, tant des d'instàncies del barri com des de fora del barri es va col·locar el discurs a un altre lloc, que tenia a veure amb la posada en qüestió el model de ciutat: monocultiu turístic, gentrificació, avanç del neoliberalisme de plataforma, l'ocupació intensiva de l'espai públic per vehicles de mobilitat personal,... En definitiva, es va canviar un discurs que tenia un perfil inicialment securitari, per un de més ampli que posava en qüestió el model Barcelona, sempre amb el turisme com a eix de les mobilitzacions. Les mobilitzacions van passar a reclamar l'abolició dels pisos turístics. Es va fer una connexió molt ràpida de turisme, especulació immobiliària i habitatge, que crec que és el principal factor d'inseguretat a la Barceloneta i a gran part de Barcelona", reflexiona l'antropòleg.

Dinàmiques negatives lligades al model de ciutat

Tot i la repercussió mediàtica de les protestes d'aquests dies no es pot dir que hi participi tot el teixit veïnal. A diferència del 2014 no s'hi ha sumat en massa la plataforma la Barceloneta diu Prou, que aleshores va tenir-hi un paper clau, i la tradicionalment combativa Associació de Veïns de l'Ostia, molt crítica amb les conseqüències del turisme de masses, tampoc hi és visible. Per a Antebi, la proximitat de la cita electoral és un element clau en la mobilització d'aquest estiu i, a més a més, afegeix que "aquest és un punt dèbil de l'actual govern. Va entrar amb un discurs dur [sobre el turisme] i s'ha demostrat fins a quin punt és difícil aturar una indústria d'aquestes dimensions, quan ja Barcelona ha estat una ciutat posada en venda al millor postor turístic". Més enllà de la Barceloneta, però, les alarmes mediàtiques al voltant de situacions d'incivisme o inseguretat són tot un clàssic de l'estiu barceloní, sobretot en zones de Ciutat Vella, com el Raval, el Gòtic o el mateix barri mariner, amb La Vanguardia com a mitjà que fa més d'una dècada va obrir la veda sobre la qüestió i cada estiu hi torna, això sí seguit per d'altres rotatius.

Tot i que no estan organitzades formalment, Antebi i altres persones que són més o menys properes a l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) intenten entendre una situació que no deixa de ser complexa i elaborar-ne un discurs que vagi més enllà dels més populistes com el que predomina a les mobilitzacions d'enguany. Amb tot, reconeix que ja fa almenys cinc anys que a la Barceloneta "es viu una situació dramàtica en temporada alta, en què la gent del barri transita per un lloc que ja no és el seu barri, que se'ls ha arrabassat. S'hi han estabilitzat unes dinàmiques que són molt negatives per als veïns i segur que també tenen a veure amb la seguretat ciutadana, però molt més amb el model de ciutat global que ja té Barcelona", conclou.