Com cada 25 de desembre, partits i entitats independentistes s'han aplegat a la tomba de Francesc Macià per homenatjar i recordar l'expresident, de qui aquest dia de Nadal se'n compleixen 90 anys de la mort. En aquesta ocasió, més enllà de reivindicar el llegat de l'històric president, partits i entitats han coincidit a carregar contra el discurs "immobilista" que va pronunciar aquest diumenge el rei, Felip VI, titllat de "nacionalista espanyol" per part del president del Govern, Pere Aragonès.

Per a Aragonès, el discurs del monarca ha estat la continuació del que va fer el 3 d'octubre del 2017. "Encara hi ressonen les paraules del 3 d'octubre, en què els pocs lligams que tenia monarquia amb Catalunya es van trencar", ha assegurat. Aragonès l'ha qualificat de "nacionalista espanyol" i lamenta que qui l'hagi aplaudit sigui la dreta i l'extrema dreta, a qui les paraules del monarca fan sentir "còmodes" però que no representa la ciutadania de Catalunya

En una línia similar, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha considerat "irrellevant, com la corona mateix" el discurs del monarca i l'ha acusat d'haver estat ell qui va fomentar la "llavor de la discòrdia" quan el 3 d'octubre del 2017 va denunciar públicament el procés sobiranista i el referèndum d'autodeterminació. Turull ha recordat que Felip VI encara "no ha demanat perdó" per aquell discurs.

Òmnium Cultural ha criticat el discurs "allunyat" del rei, amb "apel·lacions constants" a una Constitució "que sistemàticament nega els drets als catalans". A la tradicional ofrena a la tomba de Macià, la vicepresidenta de l'entitat, Marta Garsaball, ha assegurat que "un any més" les paraules del monarca es desmarquen "dels consensos majoritaris de la societat catalana" i van en la línia de defensar "la sacrosanta unitat d'Espanya".

Finalment, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha assegurat que la història demostra que el "somni" de Macià de fer conviure "una unió de pobles lliures" dins l'Estat espanyol no és possible perquè "implica dos pobles, el català i l'espanyol" i és només el somni d'un, el de Catalunya. "No és de cap manera volgut pel poble espanyol, no ho ha estat en el passat i no ho és ara. Només hem veure el discurs d'ahir del rei espanyol que clarament no va en aquesta línia d'unió de pobles lliures", ha afirmat.

Reivindicació de Macià

En els parlaments també s'ha reivindicat la figura de Francesc Macià. Així, per exemple, el president Aragonès ha assegurat que va representar els valors republicans, el compromís amb la llibertat de Catalunya i la justícia social. "Del seu compromís amb el país en contextos molt difícils i de la seva trajectòria el Govern en vol ser un digne continuador, treballant per la llibertat, la justícia, una economia pròspera i políticament lliure", ha afirmat. Alhora, ha volgut recordar que si avui dia hi ha Generalitat de Catalunya és perquè Macià va proclamar la república el 14 d'abril en un gest de "coratge". "La Generalitat recuperada té les seves arrels en la República", ha constatat.

Per a Marta Garsaball (Òmnium), el record de Macià els referma en la "necessitat" d'una Catalunya "lliure i justa" i ha cridat a reivindicar el català "davant els atacs autoritaris de la dreta i l'extrema dreta". I fer-ho, precisament, amb "el mateix esperit i determinació amb què el president Macià lluitava" ara fa nou dècades.

La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha denunciat el "genocidi" que suposa la intervenció militar d'Israel a Gaza però ha afirmat que Palestina "resistirà". Els anticapitalistes també han assegurat que el llegat del qui va ser president de la Generalitat és "més vigent que mai". La CUP s'ha fet seva la "defensa de la llibertat nacional" que feia Macià com a "requisit indispensable" per assolir "drets socials" com el dret a l'habitatge o l'accés als subministraments.

Cimera del Consell de la República

Amb l'objectiu de "refer la unitat amb l'únic objectiu d'assolir la independència de Catalunya", el president del Consell de la República (CdR), Antoni Castellà, ha anunciat que l'entitat convocarà una cimera al gener, en què convocarà partits i entitats. Per a Castellà, "davant el trencament de l'unionisme, és el moment en què l'independentisme es torni a unir". "S'ha demostrat que l'estratègia d'internacionalització i confrontació, conjuntament amb la negociació, pot obrir una escletxa", ha afegit.