Corria abril de 2015 quan el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar la seva última valoració sobre la monarquia. Ara fa gairebé una dècada d'allò. Felip VI s'havia convertit en cap d'Estat un any abans, després de l'abdicació del seu pare, Joan Carles I. Tot i això, l'acabat d'estrenar en el càrrec suspenia a ulls de la ciutadania: va obtenir un 4,34 sobre deu.

Aquesta va ser la primera i l'última vegada que el CIS va preguntar a la ciutadania la seva opinió sobre la tasca com a rei de Felip VI. Avui dia, no hi ha cap informació per part del Centre d'Investigacions Sociològiques que permeti analitzar la percepció de la població sobre la institució monàrquica.

De fet, l'única informació que es pot obtenir sobre la Corona en les enquestes del CIS és si aquesta forma part de les principals preocupacions de la població. La monarquia se situa en les enquestes en una categoria de "problemes". Un bloc en què se la puntua en funció del seu impacte negatiu en la vida dels enquestats. En aquest apartat es pregunta també sobre l'atur o l'economia.

Però el que més crida l'atenció és que el CIS sí que pregunta a la població sobre la resta de les institucions. Qüestiona els ciutadans per la seva percepció sobre, per exemple, les Corts, els partits polítics, els sindicats o les forces armades. També sobre altres figures oficials com el president del Govern o els ministres.

El director de l'organisme, José Félix Tezanos, va explicar en una de les seves intervencions en el Congrés dels Diputats que, al seu judici, ja existeix informació sobre la percepció ciutadana de la monarquia "fora" del CIS: "Tenim aquesta informació", va apuntar el sociòleg en una de les seves últimes intervencions a la Cambra Baixa.

Els escàndols del rei emèrit

L'última vegada que el CIS va preguntar pel paper de Felip VI, l'emèrit acabava d'abdicar en el seu fill i encara poc se sabia del que havia d'arribar. Va ser cinc anys després de l'última pregunta del CIS quan, envoltat en els tribunals per irregularitats fiscals i arraconat per l'opinió pública per la seva conducta, el 3 d'agost de 2020 Joan Carles I va fugir d'Espanya amb destinació a Abu Dhabi.

Així, mai s'ha pogut saber l'opinió de la població sobre els escàndols que afecten l'origen de la fortuna de la família reial. Unes suposades irregularitats fiscals per part de l'emèrit durant els seus últims anys de regnat i després de la seva abdicació per les quals el CIS mai ha preguntat. Sembla que tampoc ho farà ara, que Joan Carles I ha visitat Espanya fins a set ocasions en l'últim any i mig després de veure superat el front judicial però sense donar explicacions sobre el seu patrimoni.

Unes altres enquestes

La veritat és que altres enquestes van intentar obtenir una valoració ciutadana sobre el tema. Fins a 16 mitjans independents, entre els quals figurava Público, van impulsar dos estudis realitzats per l'institut demoscòpic 40dB, un a l'octubre de 2020 i un altre a l'octubre de 2021. En totes dues enquestes es va preguntar per la preferència ciutadana entre la monarquia i la república, i en totes dues aquesta segona opció va ser la preferida pels enquestats, que es van posicionar a favor de canviar la forma d'Estat en un 40%.

Els estudis van reflectir una important divisió dels ciutadans entorn d'aquesta qüestió, i els "indecisos" o "no alineats" van arribar al 30% en l'enquesta de 2020 i al 24% en la de 2021. Felip VI va aconseguir l'aprovat en els dos estudis.

No obstant això, les dades obtingudes van reflectir alguns elements importants. La majoria dels enquestats van situar el monarca en la dreta política, identificant-lo com un rei conservador. A més, al voltant del 80% dels consultats va considerar que haurien de poder controlar-se més les actuacions de Felip VI durant el seu regnat. Així, van rebutjar la immunitat de la qual gaudeix i van exigir més transparència.