El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a qui la Fiscalia li demana sis anys de presó i 21 d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació i un altre de falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Això obre la incertesa sobre la seva suspensió, ja que segons l'article 25.4 del reglament del Parlament, quan s’obre judici a un diputat per causes de corrupció, aquest ha de deixar l’escó i, per tant, els càrrecs.

L'article estableix que aquesta és una opció a la qual el diputat s'hi pot acollir voluntàriament, però Borràs ha manifestat reiteradament que no dimitirà: "No he fet res punible penalment i no em penso rendir". En una compareixença al Parlament va remarcar que no té "cap intenció de fer el pas el costat", com li demanen totes les formacions polítiques, ara ja obertament. ERC vol evitar una nova confrontació oberta entre socis de govern, tot i que la manca d'acord fa preveure l'enèsim incendi entre els independentistes.

Aquest dijous se celebrarà una reunió de la Mesa per abordar el cas, convocada per Borràs, i ERC, PSC i CUP han manifestat que votaran a favor de la suspensió de la presidenta. Els tres partits reclamen, però, que Borràs s'aparti voluntàriament abans d'arribar a aquesta situació.

Suspensió temporal i acordada

La dimissió per voluntat pròpia de Borràs sembla pràcticament descartada i això referma l'escenari de la suspensió, a la qual s'hi podria acollir també de manera voluntària. Això és el que li reclamen totes les formacions. En cas que no fos així, la decisió recauria en la Mesa del Parlament, que hauria de votar si la suspèn de les seves funcions. Això implicaria que Borràs no perdés la condició de presidenta ni, en última instància, de diputada, però no podria exercir-la. És a dir, no podria votar, dirigir la mesa ni el ple ni tampoc representar la institució. Es tractaria d'una mesura temporal, fins que hi hagués sentència.

No és la primera vegada que s'aplica l'article 25.4, introduït el 2017 arran d'una proposta de la CUP i votat per tots els partits menys el PP, però sí que en aquesta ocasió el cas està rodejat d'una incertesa especial per tractar-se de la presidenta de la institució i també nova líder de Junts per Catalunya (JxCat). Borràs sempre ha defensat que el seu cas ha arribat fins aquí degut a la repressió a l'independentisme i tant ella com el seu partit demanen que es respecti la presumpció d’innocència i no se la destitueixi abans que hi hagi una sentència.

Això situa en una posició complicada als republicans, que volen evitar la imatge d'una Mesa dividida en la votació sobre aquesta qüestió i prefereixen arribar a un acord previ. Per exemple, que si Borràs és suspesa la presidència passi temporalment a la secretària de la Mesa, Aurora Madaula, també de Junts, enlloc de a la vicepresidenta, Alba Vergés, d'ERC. Tot i això, no està clara la fórmula per la qual això es podria materialitzar.

Una suspensió "controlada" és l'opció preferida pels socis de govern, tot i que si no fos possible, la decisió es podria precipitar a través de la Mesa o fins i tot la convocatòria d'un ple. Tanmateix, això podria veure's endarrerit fins la tornada de vacances al setembre enmig d'una nova tardor calenta en la política catalana. 

Dos encausats més

L'obertura de judici es preveia imminent des que a principis de mes el tribunal va finalitzar la instrucció del cas. A més de Borràs, el TSJC ha obert judici contra dos encausats més, el col·laborador a qui acusen d'haver-se beneficiat de la fragmentació de contractes i un funcionari. Un cop dictada aquesta resolució el següent tràmit és donar trasllat a les defenses per tal que presentin els seus escrits en deu dies i, un cop rebuda tota la documentació, es fixarà la data del judici.

La causa investiga suposats contractes irregulars quan Borràs dirigia la ILC del 2013 al 2017. Segons el TSJC, Borràs hauria adjudicat indirectament i de forma arbitrària a un conegut seu 18 contractes per més de 300.000 euros relacionats amb la web de la institució. Concretament, l'acusen d'adjudicar a dit diversos contractes a Isaías Herrero, que també està sent investigat en la causa juntament amb un amic seu i un administratiu que treballava amb Borràs.

En una declaració voluntària davant del magistrat instructor, aquest administratiu va explicar que la Intervenció de la Generalitat va advertir el 2014 a l'ILC que estava abusant dels contractes menors i que hauria de fer procediments negociats, amb més publicitat. Borràs va presentar al·legacions a l'informe d'Intervenció dient que era totalment legal fer aquell tipus de contractes. En uns àudios posteriors, quan ja havia deixat el càrrec, Borràs va demanar al treballador que el proper cop que els Mossos d'Esquadra anessin a l'entitat per investigar els contractes ell l'avisés.