Aquest dimecres toca examen de Drets Humans. Espanya se sotmet a l'Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme del Consell de Drets Humans de l'ONU que cada cinc anys analitza el grau de compliment dels drets humans a Espanya i avalua el progrés, o regressió en aquests assumptes. Espanya s'ha sotmès prèviament a aquest examen el 2010 i el 2015. Aquest dimecres serà Fernando Valenzuela Marzo, Secretari d'Estat d'Afers exteriors, qui acudirà al Palau de Nacions Unides a Ginebra (Suïssa) encapçalant la delegació espanyola per a sotmetre's al mecanisme.

El procés de preparació de l'examen està basat en tres documents. D'una banda, una compilació de deu pàgines preparada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACDH) que conté informació dels òrgans de tractats, com el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades; els procediments especials, i les agències de les Nacions Unides com a UNICEF. Per una altra banda, un resum de deu pàgines, elaborat també per l'OACDH, que conté les denúncies i aportacions de la societat civil; i, finalment, un informe de 20 pàgines elaborat per l'Estat espanyol en el qual informa sobre les accions que està duent a terme per complir amb les seves obligacions en drets humans.

Així, els informes elaborats per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides recullen, entre altres assumptes, la seva preocupació "pels actes de violència ocorreguts a Catalunya l'1 d'octubre de 2017"; la queixa del Comitè de Drets Humans per "les denúncies d'ús excessiu de la força, incloses tortures i maltractaments, per part d'agents de l'Estat, en particular en el marc de protestes ciutadanes"; la denúncia de diversos òrgans de l'ONU per la persistència de les "expulsions en calent"; o les preocupacions del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals per "la taxa de desocupació", "les contractacions temporals" o la "vulneració" del dret a l'habitatge. Així mateix, en la llarga llista de preocupacions també apareix, de nou, la impunitat del franquisme entre les preocupacions i denúncies d'organitzacions de la societat civil.

Amb la informació d'aquests tres documents, els diferents estats faran recomanacions a Espanya, que pot acceptar-les, prendre nota d'elles o rebutjar-les. Per exemple, a l'examen de 2015, Espanya va rebre 189 recomanacions, va acceptar 174 (138 de manera total i 36 de manera parcial) i va prendre nota de quinze.

"Aquest examen és una eina molt útil. Permet posar el focus sobre la situació que travessa un país en concret, que es parli i s'analitzi les accions que està emprenent i, a més, permet que la resta de països facin recomanacions concretes. Significa un avanç en transparència i els estats analitzats solen ser més oberts a la crítica quan aquesta ve d'un altre Estat i no de la societat civil o d'un organisme independent. A més, les recomanacions que surtin d'aquest examen són una eina útil per a les organitzacions que defensen els drets humans, que podran utilitzar-lo per exigir als governs el seu compliment", explica a Público Lydia Vicente, directora executiva de Rights International Spain.

Amnistia Internacional també ha publicat i enviat als diversos Estats participants un document amb una sèrie de recomanacions a Espanya relacionades amb la falta d'accés a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme i la Guerra Civil; l'ús excessiu de la força i els maltractaments per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, les restriccions a la llibertat d'expressió o els abusos comesos contra les persones migrants i refugiades. En aquest sentit, també altres organitzacions com la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina ha fet arribar un informe en el qual denuncia la violació per part d'Espanya del dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.

No obstant això, l'investigador d'Amnistia Internacional España Ignacio Jovtis, que ja es troba a Ginebra, assenyala a Público que fins al dimecres és pràcticament impossible saber quines recomanacions faran la resta d'Estats a Espanya. "Un tema estrella i recurrent en aquest examen solen ser els temes relacionats amb la violència de gènere i amb migracions, com les devolucions en calent o la discriminació. També són habituals els temes de la impunitat del franquisme i la falta de recerca en les denúncies per tortures o maltractament policia", assenyala Jovtis.

L'investigador d'Amnistia Internacional també assenyala que l'examen d'aquest 2020 inclou dos escenaris nous "molt importants" respecte a 2015. D'una banda, la coneguda com a 'Llei mordassa', que no estava aprovada en aquell moment, i el conflicte a Catalunya i la judicializació del procés.

"A les nostres recomanacions, també hem reiterat una vegada més que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han de ser posats en llibertat de manera immediata i s'ha de garantir un procés que permeti anul·lar la condemna per sedició en contra seva, ja que suposa una sanció excessiva i desproporcionada derivada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", prossegueix Jovtis, que afegeix a les seves peticions la fi de l'ús de les bales de goma per part de les Forces i Cossos de Seguretat.

Pocs avanços des del 2015

Els experts consultats per Público també coincideixen a assenyalar que Espanya ha efectuat pocs avanços respecte a les 174 recomanacions que va acceptar el 2015. De fet, el propi Estat espanyol, en el seu informe previ, explica que ha patit llargs períodes de paràlisis en aquest temps, ja que entre desembre de 2015 a octubre de 2016 i d'abril de 2019 fins a la data de presentació de l'informe (novembre de 2019) ha tingut "governs en funcions".

Així, en l'informe elaborat per l'Estat, destaca que Espanya informa que està preparant el II Pla Nacional de Drets Humans; que presumeix que la Llei orgànica 1/2015 va suposar la consideració dels menors, filles i fills de les dones víctimes de violència de gènere com a víctimes directes i de l'aprovació del primer Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. Així mateix, també assenyala que "la reducció de la bretxa salarial és una prioritat per al Govern" espanyol i que el nombre de dones diputades al Congrés continua augmentant.

En un altre ordre de coses, l'Estat també assenyala que "ha actualitzat el Protocol d'Actuació per als delictes d'odi", que ha creat l'Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d'Odi, la Direcció General per a la Igualtat de Tracte i Diversitat o que ha elevat a 16 anys l'edat mínima per contreure matrimoni.

Respecte a la denúncia de la impunitat franquista, l'informe de l'Estat espanyol torna a assenyalar que els crims del franquisme no poden ser jutjats a causa de la prescripció dels delictes, la Llei d'Amnistia de 1977 i els principis de legalitat i no de retroactivitat de la llei penal. Així mateix, també recull la creació de la Direcció General de Memòria Històrica (ara elevada a Secretaria d'Estat), que treballa en "el desenvolupament d'accions formatives sobre Memòria Històrica, en l'actualització el Protocol d'actuació en exhumacions i en la redacció d'un Reial decret que reguli la creació d'un Cens Nacional de Víctimes de la Guerra Civil i la dictadura i en el disseny d'un Pla Estatal de Memòria Històrica que abordarà la realització de plans de cerca, localització, exhumació i identificació de desapareguts".

En opinió de l'investigador d'Amnistia Internacional Espanya Ignacio Jovtis els avanços d'Espanya en aquests cinc anys han estat "limitats". "Un exemple d'aquest avanç limitat és el tema de la Memòria Històrica. Sí, hi ha una nova Secretaria d'Estat, però les víctimes segueixen sense accés a la Justícia. O en migracions, on hi ha hagut algun avenç, però seguim sense reformar la Llei d'Asil. En conclusió, hi ha hagut alguns avenços, però moltes preocupacions de 2015 es mantenen avui dia i hi ha aspectes en els quals hem empitjorat: com és el cas de la llibertat d'expressió".

Els deures del nou Govern estatal

Els experts consultats per Público coincideixen a assenyalar la importància de la data en la qual se celebrarà aquest examen coincidint amb les primeres setmanes de vida d'un nou Govern estatal. "Aquest examen posarà sobre la taula les assignatures pendents en Drets Humans que tindrà aquest Govern. Hi ha coses que s'entenen que no s'hagin executat per falta de Govern, però hi ha altres temes que no tenen excusa com la falta de recerca de les denúncies de tortura o maltractaments. Aquest examen ens servirà per a saber en quines vies ha de millorar aquest Govern la situació dels Drets Humans a Espanya", sentència Jovtis.