Les esquerres sobiranistes insten a un pacte català per a una economia verda

Un nou model econòmic que atengui les necessitats de la majoria, respectuós amb l’ecosistema i que posi al bell mig la cura de les persones. Aquest és l’objectiu que comparteixen les tres forces sobiranistes i d’esquerres davant la legislatura que s’inicia aquest divendres a Catalunya. Així es desprèn del debat que han mantingut aquest dimarts l’exconseller republicà Raül Romeva i els diputats al Congrés Joan Mena (En Comú Podem) i Mireia Vehí (CUP), respectivament. L’acte, organitzat per l’Institut Sobiranies, ha permès visualitzar la voluntat de les esquerres d’imprimir un gir social a les polítiques que la Generalitat haurà d’afrontar els pròxims quatre anys.

Davant les enormes desigualtats que va deixar la crisi de 2008 i que la pandèmia no han fet sinó aguditzar, els participants han constatat que la crida europea a abordar l’escalfament global i el col·lapse financer -el Green New Deal- suposa una oportunitat per transformar les estructures socials i econòmiques en clau progressista. Segons Raül Romeva, l’actual situació obliga la societat a parlar de totes les sobiranies, tant en terreny polític com en el social i mediambiental. "Tenim un repte global i, ara que haurem de gestionar els fons de reconstrucció europeus, Catalunya ha de contribuir-hi promovent polítiques verdes i redistributives, perquè sense justícia climàtica no hi haurà justícia social", ha assenyalat.

Romeva: "Catalunya ha de promoure polítiques verdes i redistributives. Sense justícia climàtica no hi haurà justícia social" 

En la mateixa línia, Joan Mena ha defensat un acord integral de les esquerres per fer front a la crisi climàtica i evitar l’increment de les desigualtats. Segons Mena, en aquesta tessitura, la Generalitat hauria de comptar amb una conselleria de Medi Ambient i una vicepresidència de Transició Ecològica que, amb l’acompanyament dels moviments socials, impulsi una Llei de barris i garanteixi un dret tan fonamental com és l’accés a l’habitatge. "Hem d’establir aliances entre les forces progressistes que es tradueixi en una agenda que prioritzi la defensa de l’ecosistema, les energies renovables i les cures", ha reblat el dirigent d’En Comú Podem.

També Mireia Vehí, de la CUP, ha exhortat els partits i organitzacions d’esquerres a assolir un pacte econòmic que capgiri l’actual model productiu, cosa que segons ha dit exigeix una planificació territorial en termes ecològics i de justícia humana. Per a la portaveu anticapitalista, el nou executiu català hauria d’abandonar els grans projectes megalòmans, com són la C-32 o Barcelona World, i apostar per connexions de proximitat i una fiscalitat que corregeixi els desequilibris estructurals que arrossega el país. "La pandèmia ens ha deixat tres lliçons: els límits del planeta, que sense cures la gent pateix i que, fent un ús democràtic de l’economia, podem aconseguir que els joves surtin de l’actual desencís que suposa no poder emancipar-se a causa de l’encariment del subministres energètics i els lloguers".

Cap a una sobirania republicana

En el curs del debat, els ponents han palesat les diferents mirades respecte al marc on desenvolupar el nou sistema productiu. Mentre que Joan Mena ha defensat assolir complicitats amb les esquerres estatals i els sectors favorables a l’Europa dels pobles, tant Romeva com Vehí han insistit en la necessitat que Catalunya disposi de recursos propis, ja que "sense poder polític difícilment podrem fixar un marc impositiu que penalitzi les empreses més contaminants i premi les més sostenibles i ecològiques", ha comentat Romeva.

Vehí: "Tot indica que l'Estat beneficiarà grans empreses, com Volkswagen i Iberdrola, amb els fons europeus i els deixarà mans lliures per deslocalitzar-se"

També Vehí s’ha preguntat quin marge de maniobra té Catalunya a l’hora de legislar i promoure una fiscalitat verda quan, respecte als fons europeus, l’Estat és qui decidirà on van les principals partides. "I tot indica que les beneficiades seran les grans empreses, com Volkswagen i Iberdrola, a les quals deixarà mans lliures per deslocalitzar-se i no demanarà que repercuteixin en una millora del benestar", afirma Vehí.

Pels representants d’ERC i la CUP, la sobirania s’ha de plantejar en clau de cogestió i corresponsabilitat, com així ha manifestat la ciutadania en les darreres eleccions, d’aquí que "ens calen les eines legislatives i governamentals que tenen els estats i que Catalunya no disposa", ha recordat Romeva.

Més enllà d’aquesta qüestió, els tres ponents s’han conjurat a repensar les institucions en una lògica republicana, cosa que per Mena significa que "siguin transparents, proactives, obertes a la participació i al servei de les demandes que reclama la població, com és accedir a un habitatge i a una feina dignes". Un canvi de governança que, per Raül Romeva, també ha de passar per la lluita contra el feixisme, sobre el qual ha indicat que "s’alimenta del negacionisme dels problemes que tenen a veure amb els drets de les persones o el canvi climàtic". Precisament, l'acte ha conclòs després que l'exconseller rebés la comunicació que el jutjat de vigilància penitenciària li havia retirat el tercer grau -com a la resta de presos de Lledoners-. 

L’acte d’avui, conduït per la periodista Aida Martori, s’inscrivia en el cicle que organitza l’Institut Sobiranies per acostar les esquerres davant la nova etapa que s’obre a Catalunya.