Público
Público

REFERENDUM CATALUNYA La Llei de Transitorietat s'aprovarà abans de l'1-O i entrarà en vigor si guanya el 'Sí'

En una breu roda de premsa, Junts Pel Sí i la CUP han presentat els trets general de la Llei de Transitorietat i han citat els periodistes a conéixer el contingut després de la compareixença pública.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Lluís Corominas, de Junts Pel Sí, i Benet Sallellas, de la CUP, han presentat la Llei Nacional de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana. EUROPA PRESS

Junts Pel Sí i la CUP han presentat aquest migdia la Llei Nacional de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana, la principal de les lleis de desconnexió. En la compareixença pública no han donat informació sobre el contingut de la llei, però sí han confirmat que tant Junts Pel Sí com la CUP estan d'acord amb aprovar-la abans de l'1 d'octubre. La llei té 89 articles i 3 disposicions finals, una d'elles suspensiva, és a dir, si guanya el 'no', no entraria en vigor.

Aquest dilluns presentaran la llei a registre

Lluís Corominas, de Junts Pel Sí, ha explicat que "la llei el referéndum legitima quin ha de ser el futur de Catalunya a través del vot dels ciutadans, i aquesta llei de transitoritat vol donar el marc jurídic del període immediatament posterior al referèndum". En aquest sentit, Corominas ha explicat que els votants del 'no' coneixen quin seria el marc jurídic en cas de guanyar. "Amb aquesta llei es pretén donar a conéixer quin seria el marc pels votants del 'sí'".

Corominas ha explicat que falten 35 dies per l'1 d'octubre i es tracta "d'un període suficientment llarg" per conéixer les conseqüències d'un o altre vot. Ha afegit que aquest dilluns presentaran la llei a registre, però que concretaran el seu tràmit parlamentari d'aquí uns dies. Tampoc ha volgut dir en quin ple s'aprovarà la llei del referèndum.

"Interpel·lació a la participació"

Salellas: "Després de l'1 d'octubre no hi haurà cap vacilació ni un nou debat processista"

Benet Salellas, de la CUP, ha explicat que aquesta llei és una "interpel·lació al conjunt del país per a que vagi a votar, és una interpel·lació de la participació, ja que els independentistes coneixeran el marc posterior si guanya el 'sí'". També ha dit que aquells que encara no s'han sentit cridats a votar, poden prendre una decisió entre un vot o un altre.

Salellas ha estat contundent afirmant que després de l'1 d'octubre "no hi haurà l'enèssim debat processista: si guanya el 'sí' naixerà la república catalana, i aquells que no volen que neixi, estan interpel·lats a votar 'no'". Salellas entén que aquesta llei és una garantia ue converteix l'1-O en un referèndum "i no en una altra cosa". "Després de l'1 d'octubre no hi haurà cap vacilació ni un nou debat processista", ha conclós.

Elecció d'una Assemblea Constituent

L'esmentada llei preveu que Catalunya funcioni com una República "al 100%" abans l'1 d'octubre de 2018, un any després del referèndum anunciat per a l'1-O d'enguany.

La norma assenyala els passos jurídics si guanya el 'Sí' a la independència: s'obriria un termini de sis mesos per a que els partits i el Govern català preparin unes eleccions constituents i sentin les bases d'aquest procés.

Passats aquests sis mesos, el president de la Generalitat dissoldria el Parlament i convocaria unes eleccions constituents: els parlamentaris sorgits d'aquestes eleccions conformarien una Assemblea Constituent per redactar la Constitució catalana.

JxSí i la CUP preveuen que aquest procés duri sis mesos i culmini en un referèndum sobre una Constitució que aniria seguit de les primeres eleccions de la República catalana.

Amnistia pels condemnats per implicació en el procés

La Llei de Transitorietat Jurídica que dota Catalunya d'un 'corpus jurídic' propi si guanya el 'Sí' en el referèndum l'1 d'octubre preveu en el seu articulat amnistiar tots els "investigats o condemnats per procediments relatius a la independència o la construcció de la república ", inclosos, per tant, l'expresident Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs.

Així es recull en el text de la llei que aquest mateix dilluns han presentat i registrat JxSí i la CUP al Parlament català, i els grups han avisat que "en cap cas es amnistiarán casos de corrupció; només els relacionats amb el procés" .

La llei desgrana molts detalls de l'estructura judicial prevista per a Catalunya si guanya el 'Sí', informa Europa Press. No hi hauria Audiència Nacional; el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es reconvertiria al Tribunal Suprem Català, i el fiscal general de la República serà nomenat pel Parlament i no pel Govern, "garantint plena independència".

La norma també preveu descartar la Sala 5 de jurisdicció militar, si bé es mantindrien les altres quatre sales: civil, penal, contenciosa administrativa i social.

L'estructura d'empleats "tindrà continuïtat, seguiran amb la seva plaça i tindran les mateixes retribucions que fins ara", però adaptant-se a la nova organització.

El nou Tribunal Suprem tindria també una sala de govern, equivalent a Catalunya del Consell General del Poder Judicial, estaria formada només per jutges, i es crearia una comissió mixta per a "garantir tots els mitjans materials i les funcions".

Nacionalitat catalana

Catalunya es constituirà, si guanya el Sí, en "una República de Dret, democràtica i social", la "sobirania nacional rau en el poble de Catalunya", i el "cap d'Estat" serà el president de la Generalitat, segons la Llei de Transitorietat.

El text preveu la possibilitat de tenir doble nacionalitat, de tal manera que la catalana "no exigeix ​​la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra". Per fer-ho efectiu, la proposició de llei preveu que el Govern promourà, "en el temps més breu possible, negociacions amb l'Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat ".

Aquesta llei serà, si el 'Sí' resulta majoritari, la "norma suprema de l'ordenament jurídic català" mentre no sigui aprovada una "constitució catalana", però les normes locals, autonòmiques i estatals vigents a Catalunya en el moment d'entrada en vigor de la llei es continuaran aplicant en el que no contravinguin aquesta norma i el dret català aprovat després.

També es continuaran aplicant les normes del dret de la UE, el dret internacional general i els tractats internacionals.

El personal de l'Estat que presti els seus serveis a Catalunya s'integrarà en l'administració pública catalana en les mateixes condicions retributives i ocupació, llevat que renunciï.

Es reconeixerà, d'altra banda, el dret a percebre prestacions socials públiques, així com els períodes de cotització a la Seguretat Social.

La Generalitat serà l'única "autoritat" tributària i desapareixerà la potestat de l'Agència Tributària a Catalunya.

L'assumpció del deute es deixaria a l'eventual fase de negociació amb l'Estat.

En drets lingüístics, "totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i exercir el dret d'opció en relació a català, castellà i occità".

L'Exèrcit espanyol deixarà de tenir jurisdicció en el territori català i hauria d'abandonar Catalunya, no s'explicita però cap previsió sobre si el nou Estat forces armades diferents a les policials.