Público
Público

De Lleida a Andorra: els canvis de posició política forcen Àngel Ros a abandonar la Paeria de Lleida

El fins ara paer en cap ha passat de l'ala més catalanista del socialisme a l'unionisme exprés. Ros es va mostrar contrari al dret a decidir, el referèndum de l'1 d'octubre, va pactar el seu govern municipal amb Ciutadans i va donar suport a l'aplicació de l'article 155. La sortida de l'alcalde arriba de la mà del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, que el porta a l'ambaixada andorrana.

Publicidad
Media: 4.50
Votos: 2

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, al seu despatx de l'Ajuntament

Ningú s’ho esperava, però Àngel Ros deixa la paeria de Lleida després de 14 anys al capdavant de la ciutat. Ros, que també és president del PSC, marxa a Andorra per ocupar el càrrec d’ambaixador espanyol i ho fa precipitadament, abocant als socialistes a un ball de noms sobtat per al seu relleu a l’alcaldia de la capital de Ponent.

Àngel Ros és militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de finals de la dècada dels 70 i ha estat vinculat sempre a la ciutat de Lleida, les seves entitats i associacions. En els inicis de la seva vida política, Ros també es va relacionar amb Òmnium Cultural, entitat que més endavant ha organitzat manifestacions demanant la seva dimissió com a batlle de Lleida.

L’any 2004, el que durant 24 anys havia estat paer en cap de la capital de Ponent –també pel PSC-, Antoni Siurana, deixava el seu càrrec per convertir-se en conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sota el mandat de Pasqual Maragall. Siurana va deixar Lleida a les mans de Ros, que va guanyar les dues següents eleccions municipals amb majoria absoluta (2007 i 2011).

Durant aquest darrer mandat el procés sobiranista esclatava a Catalunya, creant una fractura d’opinions ben diferenciades entre els socialistes catalans. D’entrada, Àngel Ros es va posicionar a l’ala més "sobiranista" del partit, criticant aquells qui no defensaven el dret a decidir. Ros va arribar a renunciar al seu escó de diputat, l’any 2012, per les discrepàncies amb el seu partit, presidit en aquell moment per Pere Navarro, en relació amb la crisi territorial entre Catalunya i Espanya. Però aquesta postura va durar poc.

Mentre Ros s’apropava cada vegada més als idearis dels socialistes contraris al
referèndum, el 2014 va acceptar l’oferta que li va fer Miquel Iceta per presidir el PSC. Poc després van arribar les següent eleccions municipals, les del 2015, que van suposar un cop dur per l’alcalde de Lleida que, acostumat a la majoria absoluta, només va aconseguir 8 dels 15 regidors que havia obtingut en el mandat anterior. I va pactar amb Ciutadans.

En només tres anys, Ros havia passat de l’ala crítica del PSC a una aliança amb un partit profundament unionista i contrari al dret a decidir. De nou al capdavant de la Paeria, però en una posició més compromesa i dèbil, es va declarar contrari al Procés Constituent i també al referèndum de l’1 d’octubre. A Lleida s’hi van començar a veure cartells bilingües. Més endavant va afirmar estar a favor de l’aplicació de l’article 155 –una de les primeres conseqüències del qual les va patir precisament la ciutat de Lleida, amb la retirada de les obres de Sixena.

El gir de 180 graus de la posició política de Ros li ha costat xiulets, manifestacions contra la seva alcaldia, una polèmica cançó del cantant de rap Pablo Hásel -més endavant retirada per un jutjat- i crítiques des de tots els partits i entitats de l’escena catalana. Enmig d’aquesta conjuntura, ha estat el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell –també de les terres de ponent-, qui ha ofert una sortida a Ros, brindant-li l’ambaixada andorrana.