Público
Público
ESTAT DEL BENESTAR

La majoria dels ciutadans de l'Estat són partidaris d'una renda bàsica universal

Segons una enquesta, només el 30% de la població està en desacord amb la implantació d'un ingrés universal i incondicional de 715 euros mensuals per a cada adult. Hi ha més partidaris que la renda sigui temporal que no pas que es converteixi en permanent.

Ingreso mínimo vital, ¿una medida 'comunista'?
Persones fent cua per comprar menjar.

A l'espera que a les properes setmanes el Govern espanyol aprovi, finalment, la renda mínima, la majoria dels ciutadans de l'Estat són partidaris d'anar més enllà i establir una renda bàsica per a tothom, és a dir, un ingrés de caràcter universal i incondicional. Aquesta és la principal conclusió d'una enquesta a més de 2.000 persones encarregada per la Xarxa Renda Bàsica. En concret, s'especifica que la renda bàsica seria un ingrés de 715 euros mensuals que rebrien tots els adults -143 euros en el cas dels menors- com a "dret de ciutadania". Es finançaria mitjançant una "reforma fiscal que suposaria una redistribució de part de la renda del 20% de persones més riques cap a la resta de la població".

El 56% dels enquestats estan "més aviat d'acord" amb la implantació d'una renda bàsica, mentre que el 30% hi està "més aviat en desacord" i la resta no sap o no contesta. El major grau de suport a l'ingrés universal i incondicional com a dret de ciutadania el trobem entre la població més jove -entre 18 i 24 anys-, on arriba al 62%, mentre que el més baix és en la franja d'entre 45 i 54 anys -53%-. El sondeig es limita a l'interval d'edat d'entre els 18 i els 65 anys. El rebuig a una renda bàsica és més gran entre els homes (34%) que entre les dones (26%). Així mateix, en són lleugerament més partidàries les persones que busquen feina (63%), que les que ja en tenen, mentre que per ingressos el major volum de suport es troba entre les persones que ingressen menys de 1.000 euros mensuals (67%) i les que en perceben entre 1.000 i 2.000 (60%).

La Xarxa Renda Bàsica planteja que un ingrés d'aquest tipus sigui permanent, si bé el seu president, Daniel Raventós, admetia en una entrevista a Públic que per sortir de la crisi actual se'n podria plantejar una de temporal fins acabar el 2020. En aquest sentit, l'enquesta mostra que hi ha més partidaris que l'ingrés sigui temporal i no pas permanent. En concret, el 38% opina que hauria de durar un màxim de sis mesos més a partir de la finalització de l'estat d'alarma, mentre que un 31% creu que ha de ser permanent, el 12% que s'ha d'implantar mentre l'atur superi el 10% i el 19% que només ha d'estar vigent quan l'atur sobrepassi el 20%.

La majoria dels enquestats amb una feina a jornada completa (66%) assegura que seguiria treballant igual tot i cobrar una renda bàsica, mentre que entre les persones aturades l'opció més comuna (80%) és que "seguiria buscant feina com fins ara". No sembla, per tant, que una renda bàsica paralitzaria la recerca de feina i, en canvi, garantiria uns ingressos mínims a tothom. Lluny de les rendes mínimes que predominen fins ara.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?