Público
Público

El malestar pel retorn del turisme massiu impulsa el debat sobre la regulació dels creuers a Barcelona

Ajuntament i Generalitat treballaran en una taula conjunta com limitar-los i el consistori s'emmiralla en els exemples de Venècia, Amsterdam o Dubrovnik per decréixer en el trànsit d'aquests vaixells, tot i que reconeix les dificultats per aplicar un decreixement turístic en general. Els moviments socials reclamen anar més enllà per fer front a la manca de reconversió del sector després de la pandèmia

Dos turistes es fan una 'selfie' davant la Sagrada Família.
Dos turistes es fan una 'selfie' davant la Sagrada Família. Carola López / ACN

La fi de les restriccions i la recuperació de la vida postcovid ha portat al retorn també del turisme massiu. A l’abril, Catalunya ja assolia el 90% de pernoctacions hoteleres del 2019. Més d’1,6 milions de turistes van visitar el país, tan sols un 10% menys que abans de la pandèmia, dada que quintuplica el nombre que en teníem just un any abans.

Lluny de la reconversió, la fi de la pandèmia ha comportat el "reforç" del sector

A l’inici del confinament es van posar sobre la taula tota mena de lemes i bons desitjos de cara a canviar un model que ja concentrava molt de malestar i que es preveia insostenible. Carrers buits per la manca de veïns o incomptables cartells de "es lloga" les setmanes posteriors al desconfinament constataven les conseqüències per uns barris abocats al turisme.

Lluny d’una reconversió, després de la pandèmia el turisme massiu ha tornat amb força i repetint els mateixos esquemes de creixement sostingut que el 2019. "Tant per institucions com per a actors privats [aquest discurs] ha estat una manera de distreure l’atenció, reconfigurar-se, reforçar-se i sortir-ne amb més força, com estem veient ara", afirma Daniel Pardo, portaveu de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT).

Tot plegat accentua un malestar que ja hi havia en la ciutadania abans de la Covid però que s’ha multiplicat després de poder viure en una ciutat amb nivells de turisme molt inferiors durant pràcticament dos anys. El 2020 van arribar a la ciutat menys de dos milions de visitants, una quarta part que el 2019. "A dia d’avui la turistització és una de les preocupacions de la ciutat de manera permanent i estructural", assegura Pardo.

Aquest malestar es palpa en la ciutadania i aquest diumenge, l’ABDT ho va visibilitzar amb una protesta a les Drassanes on, com a mesura simbòlica, els manifestants van bloquejar durant mitja hora un bus turístic a l'altura del monument a Colom.

La regulació dels creuers, a debat

Un dels principals focus per regular aquesta activitat econòmica està posat actualment sobre els creuers. L’Ajuntament sosté que cal limitar-los i posar-hi un màxim diari per tal d’evitar la saturació dels barris, especialment a Ciutat Vella. "Hem de decréixer en creuers", afirma Janet Sanz, tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.

Janet Sanz: "Hem de decréixer en creuers"

Els creuers presenten diferents problemes, però el principal, segons Pardo, és ecològic, per la contaminació de l’aire i de les aigües que provoca el trànsit d’aquest tipus de vaixells. Tot i això, el seu impacte negatiu va molt més enllà i es tradueix en una massificació de l’espai urbà, especialment a l’entorn del port i al districte de Ciutat Vella, en problemes de mobilitat i també en la reconversió dels negocis en aquesta àrea, on es perd el comerç de proximitat per donar pas a establiments orientats només al turisme. "És un problema de tot l’any, tot i que a l’estiu es torna més intens", afirma.

Això se suma a unes "condicions laborals lamentables" dels treballadors de la indústria, ja que no es regeix per una legislació laboral específica. "La regulació és més laxa, són com zones franques", assenyala Pardo. Això condueix, també, a l’evasió d’impostos.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar a principis de juny la voluntat del consistori d’establir una limitació i va demanar a la Generalitat i a l’Estat la constitució d’una taula de treball per estudiar la regulació de creuers i el seu impacte turístic i ambiental.

"Cal una taula que situïi quins límits hem de tenir. Cal un debat sobre el model, per tenir una ciutat que sigui compatible amb el turisme", afirma Sanz. L’Ajuntament s’emmiralla en ciutats com Amsterdam, Dubrovnik o Venècia, que ja han plantejat una regulació sobre aquesta activitat. En el cas de la ciutat croata, s’ha establert un límit de dos creuers al dia i 4.000 persones. A les Balears, amb la limitació de tres al dia s’ha reduït el trànsit un 14,5%. L’objectiu, segons Sanz, és evitar repetir dades com les de 2019, quan Barcelona va doblar els creuers de Venècia i va arribar als tres milions de passatgers.

"És un model que ens fa mal", afegeix Sanz. L’Ajuntament assenyala especialment els creuers que s’aturen tan sols unes hores a la ciutat, amb un baix retorn econòmic, com els que generen més impacte negatiu, davant dels que tenen origen o destí a la ciutat i fomenten que els visitants allarguin l’estada. "La taula ens ha de permetre definir el model que volem per Barcelona i per nosaltres està clar que no pot ser-ne un que passi per convertir la ciutat en un resort de pulsereta", afegeix.

Tot i que l’ABDT valora mesures com l’establiment d’un màxim de tres al dia, Pardo apunta que s’hauria de fixar un límit anual per evitar picaresca: "Si no es fa així s’està fomentant una redistribució en el calendari i no una reducció real". L’activista posa en qüestio que a Palma, a Mallorca, s’hagi fet efectiva de manera real una reducció dels creuers.

El Govern implantarà un impost per les emissions dels creuers

D’altra banda, el Govern treballa en un impost progressiu per regular les emissions dels creuers, una mesura valorada per l’Ajuntament tot i que complementària amb la regulació. "Una cosa és reduir-ne la quantitat, i una altra és que qui hi participi hagi de pagar un extra", aclareix Sanz. La recaptació d’aquesta taxa podria ajudar, per exemple, a invertir els recursos per disminuir-ne els impactes negatius.

Pardo es mostra més crític amb la mesura i assenyala que "tot pas endavant és benvingut però fa la sensació que una vegada més estan distraient l’atenció". L’ABDT aposta per una reducció paulatina fins a l’eliminació total dels creuers, de manera que considera que la proposta de la Generalitat hauria d’anar més enllà. "No hi ha cap motiu que fonamenti aquesta indústria més enllà de l’interès d’alguns de fer molts diners", assevera.

L'activista es pregunta a quin desenvolupament econòmic contribueix el sector i el turisme en general quan es tracta d’un àmbit amb "llocs de feina mal pagats i explotadors" i assenyala que en el fons

És possible avançar cap al decreixement turístic?

La massificació turística no és una qüestió nova. El 2019 es van trencar rècords, amb més de 8,5 milions de pernoctacions als hotels de Barcelona, confirmant un creixement sostingut. "El 2019 vam veure com es va incrementar moltíssim i és important reduir aquesta situació el més aviat possible", apunta Sanz.

Arran d’això, una de les primeres mesures que va impulsar l’Ajuntament en aquesta línia va ser un acord per reduir les terminals de creuers al port de Barcelona, que estava previst que pasessin a ser 13 però que finalment es van limitar a set. De moment, però, encara n’estan operant nou i es preveu que progressivament dues tanquin. Tot i que n'hi ha actualment en construcció, Sanz aclareix que són unes que ja estaven concedides i que s’inclouen en el total de set.

L'Ajuntament posa en valor mesures com el PEUAT o la regulació dels apartaments turístics

Tot i les discordances en matèria econòmica amb el soci de govern, el PSC, Sanz sosté que pel que fa a la regulació dels creuers no ha sentit cap veu crítica al respecte i afirma que juntament amb ERC estan tirant endavant instruments per regular el turisme, com el PEUAT, la lluita contra els pisos turístics i la limitació dels grups turístics que passegen pel centre.

"Hem de tenir eines per possibilitar una governança del turisme, perquè hi ha coses que ja estan donades que no podem reduir però sí gestionar-les", reconeix la tinenta d’alcaldia. Es refereix, per exemple, a les 160.000 places hoteleres actuals, que per retallar-les caldria indemnitzar-ne els propietaris. "A partir d’aquí cal limitar el creixement, que s’aprofiti el que hi ha però que no vagi a més perquè està en qüestió el model productiu", afirma.

L’ABDT reclama, en línies generals, deixar de fer promoció turística de la ciutat amb diners públics, aturar qualsevol pla d’ampliació de les infraestructures aeroportuàries i establir un pla de reducció progressiu del trànsit de creuers fins a la seva eliminació. També aposta per reduir els vols; Pardo sosté que davant de l’emergència climàtica cal prendre mesures per reduir la "hipermobilitat" turística, incloent una taxació estricta del sector. "Els principals obstacles són els lobbies i la covardia política de les institucions", conclou.