Menys aigua per regar i de pitjor qualitat: així afectarà l'emergència per sequera als pagesos del Baix Llobregat

Un cop es declari aquest dijous l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, del qual depèn la majoria de la població catalana, els pagesos del Baix Llobregat tindran menys aigua i de pitjor qualitat i veuen el futur amb "preocupació". Fins ara s'abastien d'aigua del Canal de la Dreta del riu Llobregat (Sant Boi, el Prat i Sant Vicenç dels Horts), però a partir de dijous passaran a rebre-la de la depuradora (EDAR) de Sant Feliu de Llobregat que, per la seva alta salinitat, no és apta per a molts cultius.

Això fa que molts pagesos no tinguin clar a dia d'avui si podran fer la campanya d'estiu. "Les llavors i el materials s'han encarit molt i no et pots arriscar a plantar melons, síndries o tomàquets i després no poder collir-los", explica a l'ACN, Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Prat. Veuen el futur ple d'incerteses. Garcia apunta que les llavors, els planters i la maquinària cada cop són més cars i que molts productors, si també han de contractar personal, optaran per no plantar davant el risc que després no puguin collir.

"Les llavors i el materials s'han encarit i no et pots arriscar a plantar melons o tomàquets i després no collir-los"

Garcia assenyala que fins ara han estat uns "privilegiats" perquè l'aigua que els arribava pel Canal de la Dreta era de prou qualitat per assegurar la plantada d'hivern, però insisteix que amb l'aigua de Sant Feliu, si no plou abans, molts cultius seran inviables. "Fins ara no hem tingut problemes de reg, però ara sembla que ens ha arribat el moment com a molts d'altres abans", afegeix.

Davant aquest escenari, Garcia explica que molts pagesos estan fent grans inversions per adaptar les seves parcel·les al reg per degoteig. Ell mateix, per exemple, ha demanat un crèdit de 120.000 euros a l'ICF per adaptar una finca de 20 hectàrees que té pou propi. Amb tot, afegeix el president de la Cooperativa Agrícola del Prat, pels pagesos que no tinguin pous a les seves finques o la capacitat econòmica per afrontar la inversió necessària, aquest nou escenari pot significar "l'estocada final" que els obligui a plegar.

Per últim, Garcia alerta que si la manca d'aigua obliga a generalitzar el reg per degoteig, "l'equilibri" del delta del Llobregat, on sempre s'ha regat per inundació, es podria veure afectat. "Això és un peix que es mossega la cua, si no s'inunden els camps els pous es quedaran sense aigua, pujarà la salinitat, i l'escenari serà encarà pitjor", pronostica.