Público
Público

Més de la meitat dels extreballadors de Nissan evitaran l'atur amb un contracte de formació de vuit mesos

El D-Hub, el hub d'electromobilitat que gestionarà l'activitat a l'antiga fàbrica de la Zona Franca, recol·locarà, dos anys després, 606 persones amb un sou mensual de 1.575 euros fins que es concreti el projecte industrial a la planta

2023 - Imatge aèria dels terrenys de l'antiga Nissan, a la Zona Franca de Barcelona.
Imatge aèria dels terrenys de l'antiga Nissan, a la Zona Franca de Barcelona. D-Hub

Una segona oportunitat o un baló d'oxigen en un moment límit. Així veuen els exempleats de l'antiga planta de l'automobilística japonesa Nissan l'acord al qual han arribat els sindicats i el D-Hub, el hub d'electromobilitat encarregat de gestionar l'activitat als terrenys on hi era la fàbrica, que encara no ha començat a funcionar. El perill sobre el col·lectiu era que si no s'articulava una solució existia la possibilitat que en acabar 2023 es quedessin sense atur unes 900 persones, una vegada han passat dos anys del tancament de Nissan.

Ara, s'ha evitat la situació amb una acció provisional, que implica recol·locar 606 extreballadors de tots els que estaven pendents d'assignació amb un contracte de formació de vuit mesos. Entre febrer i octubre de 2024, aquests percebran 1.575 euros mensuals mentre no es concreti el projecte industrial per a l'antiga planta de la Zona Franca.

Del gairebé miler d'antics de treballadors que encara esperaven aclariments sobre el seu futur immediat, els 606 són els que haurien demanat fer els cursos de formació oferts per la Generalitat de Catalunya. La resta disposa de manera temporal d'una altra ocupació o ha optat per esperar que es detalli la proposta final del D-Hub.

Miguel Ruiz (USOC), sobre l'acord: "Els permet que els treballadors que anaven a l'atur puguin aguantar"

Aquests contractes de formació suposaran, segons han indicat fonts sindicals, una inversió de set milions. A partir d'octubre de 2024, un cop finalitzin, la plantilla passarà a tenir un contracte normal, en el qual cobraran el salari del conveni del metall més un 20% addicional, tal com es va pactar durant les negociacions de la Mesa de la Reindustrialització.

En una primera valoració de l'acord, el secretari general del sindicat Sigen-SIR USOC, Miguel Ruiz, assegura que "ens permet que els treballadors que anaven a quedar-se sense atur puguin aguantar. I és un vot de confiança per al projecte de reindustrialització". En aquest aspecte, valora positivament l'esforç del hub i de la plantilla. De moment, el D-Hub assumeix els contractes, mentre que els empleats veuen una sortida viable a la seva situació d'incertesa.

De les 606 persones que han acceptat aquestes condicions, 330 tindran un contracte d'FP Dual, mentre els 270 restants ho faran a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat), tot i que els dos grups obtindran les mateixes condicions salarials.

Recuperar la càrrega de treball

El sindicat CCOO Catalunya precisa que "el més important és que se sustenti la càrrega de treball en els pròxims mesos perquè sense ella tot això és un brindis al sol". De moment, els representants dels treballadors continuen a l'espera respecte a l'evolució del projecte de reindustrialització, alhora que lamenten el retard en la proposta de QEV, l'empresa que lidera el D-Hub, el hub d'electromobilitat.

Les previsions de cara el 2024 tampoc són massa positives per al desenvolupament de l'activitat de les companyies que conformen el D-Hub. La principal, QEV, va anunciar inicialment que començaria a fabricar les seves furgonetes Zeroid a la Zona Franca l'any vinent, però sense especificar els llocs de treball que necessitarà per arrencar la producció.

BTech ha retardat fins a 2025 l'inici de la fabricació dels seus vehicles elèctrics

Per la seva banda, BTech ha retardat fins a 2025 l'inici de la fabricació dels seus vehicles elèctrics de la renovada marca Ebro per la manca de patents i proveïdors. Mentrestant, ha centrat el focus a tancar acords amb companyies internacionals per acoblar els seus cotxes a les instal·lacions de Nissan, entre les quals destaca la xinesa Chery. Si aconsegueixen atreure-la, generaria uns 300 llocs de treball més al llarg de 2024. BTech també reconeix que està negociant amb un fabricant de camions dels EUA, que aportaria un volum de treball amb el qual es podrien contractar uns 230 extreballadors més de Nissan.

En el cas de Silence, que ja està operant en els terrenys de l'antiga Nissan i que hi té adjudicada una parcel·la, ha contractat 99 dels 110 treballadors que va prometre després de detectar un alentiment del seu negoci a conseqüència del desenvolupament lent de la mobilitat elèctrica a l'àmbit comunitari.

Miguel Ruiz, secretari general del sindicat Sigen-SIR USOC, i Roberto Carlos Pacheco, portaveu de CCOO Catalunya a la nova firma, coincideixen a lamentar el retard de la proposta de QEV, mentre que es mostren més confiats en les gestions de BTech per aconseguir càrrega de treball per a l'antiga fàbrica de Nissan, amb el focus posat en Chery.

Els sindicats lamenten el retard en la proposta de QEV, l'empresa que lidera el hub d'electromobilitat

La companyia xinesa estudia fabricar models de la seva marca Omoda des de Barcelona, ciutat que serviria per al seu desembarcament a Europa, i està en converses amb BTech per fer-ho possible.

Ruiz afegeix que si es tanqués l'acord amb l'asiàtica, BTech podria començar a acoblar els vehicles de Chery durant el mes d'abril i contractar unes 150 persones, en un primer moment, i a 150 més després, fins a assolir les 300 a finals de 2025. "En cas que la producció de Chery pogués arrencar la pròxima primavera, una part dels contractes de formació es reconvertirien ja en ordinaris. Es tracta de l'aposta més clara".

Més de dos anys després del tancament definitiu de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, la situació dels treballadors dista molt de les expectatives inicials que els van prometre les administracions, primer, i el D-Hub, després. A hores d'ara, els retards en les contractacions i en la definició dels projectes industrials han provocat que s'hagi d'optar per un pegat en forma de contractes de formació per evitar que 900 persones se n'anessin a l'atur a principis de 2024. L'endarreriment genera un període de transició excessivament llarg a l'espera d'enterrar definitivament l'ombra allargada de la multinacional nipona a la capital catalana.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?