Público
Público

MODEL DE FINANÇAMENT El Govern acorda portar l'Estat als tribunals per reclamar el finançament de 2019

L'Executiu català demana el pagament de 1.317 milions d'euros procedents de la millor recaptació del 2019 i d'una part de l'IVA del 2017. Meritxell Budó, afirma que un Govern central en funcions té competències per fer el pagament. Budó també assegura que l'Executiu català no planteja unes eleccions anticipades per respondre a la sentència del Tribunal Suprem.

La portaveu del Govern i consellera de Presidència, Meritxell Budó, durant la roda de premsa de després del Consell Executiu. Govern

públic i agències

El Govern de la Generalitat portarà l'Estat els tribunals per no haver transferit els ingressos pendents el 2019. Els tràmits per emprendre aquesta mesura, que ja va anunciar el conseller d'Economia Pere Aragonès al Parlament, s'iniciaran aquest mateix dimarts, tal com ha anunciat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó. La Generalitat reclama 1.317 milions d'euros procedents de la millor recaptació del 2019 i d'una part de l'IVA del 2017, segons l'Executiu.

En roda de premsa després del primer Consell Executiu del curs polític, la consellera ha rebutjat l'argument legal de l'Executiu central per no fer el pagament, "és una acció administrativa ordinària i és legalment exigible a un Govern en funcions". "Una vegada més, el Govern de l'Estat projecta els seus problemes interns a la resta d'administracions", ha criticat.

També ha afirmat que altres comunitats autònomes han seguit l'exemple de Catalunya i estudien emprendre mesures legals, com ara Galícia, Castella i Lleó, que presentaran recursos per l'impagament de les bestretes. Budó ha afegit que l'Executiu català ha mantingut comunicacions amb aquestes administracions.

Budó ha defensat que l'Estat està "obligat" a lliurar les bestretes d'acord amb la llei 22/2009, i ha assegurat que, tot i que els pressupostos generals de l'Estat de 2019 no van ser aprovats, sí que van ser ratificats pel Consell de Ministres, pel que els pagaments s'haurien de fer efectius.

El Govern no contempla unes eleccions anticipades

La portaveu també ha negat que l'Executiu català estigui obert a convocar eleccions anticipades com a resposta a la propera sentència del Tribunal Suprem pels fets de l'1 d'octubre: "No hi ha cap escenari en aquests moments que ens faci pensar que una resposta a la sentència siguin unes eleccions". A més, ha assegurat que la prioritat dels dos socis de Govern, ERC i JxCat, és aprovar uns pressupostos de la Generalitat pel 2020 de "manera immediata". 

Budó afirma que l'aposta per no avançar eleccions no és només compartida pel president català, Quim Torra, i els consellers de JxCat, sinó que el mateix Aragonès també ho ha expressat així a la reunió del Consell Executiu.

Tot i les paraules de la portaveu, durant les darreres setmanes, líders significatius d'ERC plantejaven no descartar la convocatòria d'eleccions, com ho va fer el líder de la formació des de la presó, Oriol Junqueras, el mateix Aragonès o el regidor republicà a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. Budó, però, ha recalcat que "en tot cas, a qui li correspon" decidir si hi ha eleccions, és al president de la Generalitat.