Público
Público

Mor l'escriptor Josep Maria Espinàs als 95 anys

Era un referent de la creació literària en català des de la joventut. Més enllà de la seva prolífica carrera com a escriptor i periodista, també va ser editor, va fundar l'editorial La Campana i va contribuir a l'impuls de la Nova Cançó

L'escriptor Josep Maria Espinàs en un moment de l'entrevista amb l'ACN el 2018.
L'escriptor Josep Maria Espinàs en un moment de l'entrevista amb l'ACN el 2018. Pere Francesch / ACN

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ha mort aquest diumenge als 95 anys, segons han confirmat a l'ACN fonts properes a l'autor. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, ja que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell per la novel·la Com ganivets o flames. A banda de la seva prolífica carrera com a escriptor i periodista, també va ser editor. De fet, va ser un dels fundadors de l'editorial La Campana.

Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó

Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958) el Premi Nacional de Periodisme (1995), i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).

És autor, entre altres, de Combat de nit, El teu nom és Olga, El meu ofici, Viatge al Pirineu de Lleida, Una vida articulada i A peu, amb què La Campana volia homenatjar-lo reeditant-ne la històrica col·lecció. Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó i va ser un dels qui va fundar Els Setze Jutges. Així mateix, és conegut per haver posat lletra, amb Jaume Picas, al Cant del Barça, l'himne del FC Barcelona.

En una entrevista amb l'ACN el 2018, va considerar que la llengua catalana viu actualment una situació "molt millor" que durant la seva joventut. "El 1940 i el 1950 hauria volgut tenir aquesta Catalunya", va resumir, ja que el català estava prohibit. També va explicar que mai no s'havia proposat de ser escriptor. "Jo he acceptat la vida, no l'he volgut conduir ni aprofitar i m'he trobat fent coses perquè estava prou obert per no dictar sentències", va exposar.

El món de la cultura i també de la política ha plorat la mort de l'escriptor en conèixer la notícia. A banda de personalitats del món editorial, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ha recordat com "un dels grans" de la literatura catalana i n'ha subratllat el paper de "cronista de paisatges quotidians i de la vida del país". També el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha lamentat la seva defunció: "Que la terra li sigui lleu".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?