Público
Público
ENTREVISTA A JÉSSICA ALBIACH

"La 'nova normalitat' ha de passar perquè els rics paguin el que toqui"

La líder dels comuns al Parlament advoca per un Govern "progressista" a Catalunya, una reindustrialització "verda" del país i posar les necessitats de les persones per davant dels objectius de dèficit per afrontar la crisi social i econòmica.

Jéssica Albiach, a prop de l'entrada del Parc de la Ciutadella. MIGUEL VELASCO ALMENDRAL
Jéssica Albiach, a prop de l'entrada del Parc de la Ciutadella. MIGUEL VELASCO ALMENDRAL

Presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem al Parlament i, des de fa mesos, escollida candidata de l'espai polític a les futures eleccions catalanes, Jéssica Albiach (València, 1979) reclama que el president, Quim Torra, convoqui els comicis un cop s'arribi a la "nova normalitat". Partidària de constituir un Govern "progressista" per afrontar la "reconstrucció", defensa enfortir els serveis públics, crear una taxa Covid a les grans fortunes i avançar cap a un model econòmic socialment més just.

L'acord entre ERC i el PSOE per facilitar l'aprovació de la darrera pròrroga de l'estat d'alarma ha tornat a tensar el Govern català. Ha demanat la convocatòria d'eleccions. Per quan?

"El millor per dur a terme la tasca de reconstrucció seria un govern nou i progressista, que estigui validat a les urnes"

Durant tota la legislatura s'han fet cada vegada més evidents les divisions al si del Govern. El president es va comprometre a convocar les eleccions un cop s'aprovessin els pressupostos. Però va arribar una crisi sanitària i tenia tot el sentit del món que les energies estigueren posades en la gestió de la pandèmia. Una vegada caminem cap al final de la crisi sanitària, no de la crisi social i econòmica, i comprovem que el Govern està fracturat i no s'aguanta, el millor per dur a terme la tasca de reconstrucció seria un govern nou i progressista, que estigui validat a les urnes. Quan tornem a la suposada nova normalitat el president hauria de convocar eleccions.

O sigui, haurien de ser a la tardor.

Exacte.

Està confirmada com a cap de llista d'En Comú Podem. Les últimes enquestes publicades els donen un resultat similar (8-9 escons) a l'obtingut el 2017. Quina seria l'aspiració del partit?

Ara mateix no estem pensant en els resultats electorals, sinó en quines són les millors alternatives per superar les crisis sanitària, social i econòmica. També tenim molt clar que les enquestes reflecteixen un moment puntual i hi ha una volatilitat de vot molt alta. Per tant, més que parlar de resultats electorals, tenim clar que Catalunya necessita un canvi i això passa per govern que ha de ser progressista i ha de treballar amb la lleialtat i amb la confiança que li manca a l'actual Govern.

Entenc que En Comú Podem voldria ser en un hipotètic Govern progressista. Amb qui més?

S'ha de treballar en base al programa amb tot aquell que vulgui col·laborar i treballar en una transició ecològica justa, en una reconstrucció en què hi ha d'haver col·laboració entre les diferents administracions i s'ha de comptar amb el món municipal, amb el Govern central i hem de veure què passa a Europa. Necessitem un Govern de la Generalitat que tingui clar que la reconstrucció de Catalunya ha de passar per una transició ecosocial, per lluitar contra les desigualtats, perquè realment funcionin les eines per combatre la pobresa i per fer del feminisme una eina democratitzadora. I també per entendre que la lluita social i la nacional no poden anar deslligades.

Al final, però, les opcions són les que són. Sempre han dit que no formarien part d'un Govern amb Junts per Catalunya. I ERC manté que no vol governar amb el PSC.

Considerem que Junts no és una força progressista. Vam patir negociar amb ells una reforma fiscal que pretén redistribuir la riquesa i ja van dir que el seu model del país no era el nostre. Dit això, ara no és el moment de definir la fórmula de govern, sinó que s'ha de fer un cop tinguem els resultats electorals, però se li pot donar suport des de dins o des de fora al Govern. Hi ha fórmules diverses.

En poques setmanes s'ha de reprendre la taula de diàleg entre governs per abordar el conflicte polític. Pot perdre pes perquè la prioritat passarà a ser la gestió de la crisi econòmica i social?

"Hem d'impulsar un procés democratitzador perquè la gent pugui decidir lliurement quin és l'encaix que vol entre Catalunya i Espanya"

No s'haurien de solapar prioritats. La resposta al tema social i econòmic ha de ser un pilar fonamental, perquè sense drets socials no hi ha democràcia. Però, òbviament, la relació entre Catalunya i Espanya arrossega un conflicte que ve de lluny i que també és important. El que hem de fer és impulsar un procés democratitzador perquè la gent pugui decidir lliurement quin és l'encaix que vol entre Catalunya i Espanya. Nosaltres proposem el reconeixement d'un estat plurinacional on hi hagi una relació de sobiranies compartides entre Catalunya i Espanya, on òbviament es reforcen els pilars de l'autogovern, el Govern central paga tots els deutes que té amb Catalunya i on realment es pugui col·laborar.

Els pressupostos del Govern es van aprovar gràcies al suport del seu grup, però han quedat caducats amb la pandèmia. La Generalitat els té en compte per les modificacions que s'hi han de fer?

Estem veient com el Govern de la Generalitat s'està tancant. Ha creat taules per treballar en la reconstrucció, per a les quals encara no s'han articulat els mecanismes de participació ni de les forces polítiques ni de les socials. L'altre dia vam poder escoltar [el vicepresident i conseller d'Economia Pere] Aragonès dient que els principals objectius de la reconstrucció els presentarien a finals de juliol. Però hi ha necessitats que són immediates i no podem esperar fins aleshores.

Com ara?

Per exemple, el tema industrial, on tenim un problema gravíssim. O amb la renda garantida de ciutadania. L'ingrés mínim vital suposarà un estalvi de 250 milions d'euros per a la renda garantida, perquè cobrirà part dels que la reben, i creiem que aquests diners lluny de retallar-se s'han d'utilitzar per seguir eixamplant la renda garantida, perquè cada vegada hi ha més col·lectius en situació de pobresa. Per això és imprescindible que el Govern de la Generalitat comenci a interlocutar ja amb les forces polítiques, però també amb les forces socials, que han estat molt protagonistes durant la pandèmia, donant resposta a les necessitats de la ciutadania.

Quina valoració fa de la gestió de la crisi sanitària? Han estat molt crítics amb el relat del Govern, tot i que també hi ha hagut matisos importants dins seu.

"Una part del Govern ha volgut fer de la gestió de la crisi sanitària un element de confrontació, quan precisament el que necessitem és més cooperació"

És cert que les actituds i les declaracions que s'han fet per part dels consellers d'ERC han estat diferents de les dels consellers de JxCat. Fins i tot vam poder escoltar a la portaveu del Govern, Meritxell Budó, dient que en una Catalunya independent hi hauria menys morts. Una part del Govern ha volgut fer de la gestió de la crisi sanitària un element de confrontació, quan precisament el que necessitem és més cooperació. El Govern central en les primeres setmanes, òbviament de desbordament, va ser molt garantista i cada diumenge vam poder veure les reunions del president amb els presidents autonòmics. I també a nivell sanitari, Illa tenia reunions telemàtiques amb la consellera [Vergés]. Tinc la sensació que la coordinació ha estat major que la que s'ha volgut reflectir als mitjans i també és cert que el Govern central ha anat fent co-partícips els diferents territoris sobre quines eren les mesures que s'havien de prendre.

Jéssica Albiach durant l'entrevista amb 'El Quinze'. MIGUEL VELASCO ALMENDRAL.

El seu espai ha defensat l'estat d'alarma, que ha provocat una recentralització competencial que ha generat moltes crítiques. Quins errors ha comès el Govern estatal?

A molta gent d'esquerres ens van incomodar profundament les rodes de premsa amb militars i el llenguatge bèl·lic, perquè no estàvem en guerra, sinó lluitant contra una pandèmia, que és ben diferent. Un llenguatge basat en la responsabilitat, la col·laboració i la cooperació amb la ciutadania hauria estat més encertat. Dit això, segons van passant les setmanes el Govern central ha entrat en la cogovernança i en la fase 3 decidiran les comunitats autònomes.

Les darreres setmanes Cs ha abandonat l'oposició frontal al Govern espanyol. Li preocupa que s'apropi al PSOE?

A ningú se li escapa què és Cs, valedor d'una recentralització competencial i el major defensor dels interessos de l'Ibex 35, però la seva reacció hauria d'haver estat la normal dins els diferents grups del Congrés. Ha anat més en la línia del que han fet algunes dretes democràtiques europees, i el que ens hauria d'estranyar és l'actitud del PP, que ha decidit competir amb Vox i deixar-se la responsabilitat a casa. A partir d'aquí, tenim clar que es tracta d'un suport puntual per una necessitat excepcional, però pel que fa a les mesures socials estem a anys llum de Cs. La nova normalitat ha de passar perquè els rics paguin el que toqui, per una taxa Covid a les grans fortunes, per seguir avançant en l'ingrés mínim vital, perquè els ajuntaments puguin utilitzar per fer polítiques socials tots els romanents,... I estic convençuda que uns pressupostos generals de l'Estat amb el suport de Cs són bastant incompatibles amb els nostres principis.

La creació d'una taxa Covid o que els ajuntaments puguin fer servir el superàvit depèn del Govern espanyol. Seran elements de batalla interna?

Tenim claríssim que som diferents partits que estem treballant en coalició al Govern central perquè calia donar-li una alternativa a Espanya, però a partir d'aquí crec que una taxa a les grans fortunes s'està convertint en una qüestió de sentit comú. Hi ha organitzacions, com el Fons Monetari Internacional (FMI) que no només defensava una reforma fiscal, sinó també l'ingrés mínim vital. Estic convençuda que la taxa Covid arribarà i nosaltres la defensarem fins a les últimes convençudes. Permetria obtenir 11.000 milions, mentre que l'impost de Patrimoni, amb les bonificacions que té actualment, és ineficient i pràcticament no recapta.

A nivell de discursos, la resposta està sent molt diferent a la del 2008. Predomina la defensa de polítiques expansives i tothom sembla neokeynesià, però alhora poden eixamplar-se les desigualtats. Val la pena aprofitar el corrent de fons per canviar el model econòmic?

"Hem de caminar cap a una economia plural, que ha de ser transformadora i on el sector privat ha d'existir, però sense poder-s'ho pugui menjar tot"

El sistema que tenim no només és depredador amb el planeta i injust socialment, sinó que també és profundament ineficaç. Però crec que el capitalisme té una gran capacitat per reformular-se i no podem relaxar-nos, perquè ja sabem que si decideixes tocar els privilegis d'uns pocs, no es quedaran de braços creuats. Però també se'ns ha obert una oportunitat i s'ha convertit en sentit comú que tot el sistema de cures no pot seguir mercantilitzat. O que amb uns serveis sanitaris enfortits i sense retallades, hauríem estat en millors condicions per afrontar la pandèmia.

També necessitem el pacte nacional per la indústria, per fer aquesta transició ecològica que s'ha de fer amb justícia social perquè no es perdin llocs de feina. Hem de caminar cap a una economia plural, que ha de ser transformadora i on el sector privat ha d'existir, però amb una certa responsabilitat i en què no s'ho pugui menjar tot. Per tant, hem de pensar en un altre model econòmic on també estiguin l'economia social i solidària i l'economia feminista i on el sistema públic i el comunitari s'eixamplin.

És obvi que caldran més recursos per afrontar la crisi. A nivell català, una part seran aquests aproximadament 3.700 milions que han d'arribar del fons Covid estatal. Veu necessari augmentar el topall de dèficit o abordar ja la reforma pendent del sistema de finançament autonòmic?

Sí. Tenim un estat que ja tenia deutes importants amb Catalunya en temes com les infraestructures o la dependència i això s'ha de cobrir. Tenim aquests 3.700 milions, que hem de veure si poden ser una mica més. I ara mateix no podem estar pensant en objectius de dèficit, sostres de despeses ni en polítiques d'austeritat, el que necessitem és flexibilitzar. És el moment de posar les necessitats de les persones per davant dels objectius de dèficit. El que no comparteixo, i ho ha demanat el president Torra, és la suspensió generalitzada d'impostos, perquè va en contra de la recaptació de més ingressos, de la redistribució de la riquesa i de fer justícia social. No tindria sentit que a empreses que estan tenint grans beneficis se'ls suspengués el pagament d'impostos.

Segur que qüestions com reforçar la sanitat pública o reformar el model de residències generen un enorme consens social. En el primer cas, plantegen augmentar la inversió del 4,6 al 7% del PIB. Com s'aconsegueix?

"És el moment de posar les necessitats de les persones per davant dels objectius de dèficit"

Aquí també hi tindrà un paper important Europa. S'ha demostrat que necessitem uns serveis públics forts per fer front no només a la crisi sanitària, sinó també a la social i l'econòmica, i no tindria sentit que els límits de dèficit estiguessin per damunt de les necessitats de les persones. Per tant, hi hauria d'haver transferències, també superar els sostres de despesa i de dèficit i, a més, prioritzar la despesa. No té sentit que ara mateix estiguem posant diners al Circuit de Montmeló. I a això s'hi ha de sumar la reforma fiscal, amb la taxa Covid.

Organitzacions ecologistes temen que la necessitat de recuperació econòmica provoqui rebaixar les exigències ambientals i la lluita contra l'emergència climàtica.

La recuperació de l'economia no hauria de ser a costa del planeta. Abans de la pandèmia ja dèiem que l'emergència climàtica podria generar noves malalties, per la destrucció de la biodiversitat i les barreres naturals que tenim davant dels virus. El tema verd no només és mediambiental, també és sanitari i de model. No podem continuar creixent com ho fèiem, era insostenible. Hem d'anar cap a un model de postcreixement i de postcapitalisme, i hem de trobar l'equilibri entre la vida humana i el planeta i entendre aquesta interdependència. Això l'ecofeminisme ho reflecteix perfectament. La reactivació econòmica s'ha de fer amb aquesta transició ecològica i justa que reclamem.

La reindustrialització és un tema pendent que s'arrossega des de fa anys i que esclata sempre que tanca una gran empresa. Per on hauria de passar?

"Hem de prendre consciència i fer un consum responsable i plantejar-nos si hem seguir utilitzant plataformes com Amazon o Glovo"

No es tracta només de parlar-ne quan tanca una gran empresa. És cert que ara hi ha Nissan, però estem assistint a un desmantellament progressiu del nostre teixit industrial. Fa pocs mesos hem parlat de Continental, de General Cable... Si no volem ser el paradís vacacional d'altres països que sí que estan protegint la seva indústria, com França o Alemanya, ens cal aquesta reindustrialització. Ha de ser en clau verda, apostant per les energies renovables i protegint els llocs de feina.

Vaig generar certa polèmica en dir que com a ciutadania potser ens hauríem de plantejar el boicot a una multinacional que pretén deixar sense feina 25.000 famílies. Hi va haver qui no ho va entendre i em va dir populista. És cert que és una mesura dura, però és més dur deixar 25.000 famílies sense un lloc de feina. També s'ha demostrat que és un error posar diners públics a fons perdut en una multinacional sense poder ser partícip d'algunes decisions

La ciutadania també ens hem de plantejar si hem de seguir utilitzant plataformes com Amazon, quan tenim milers de petits comerciants que no sabem si demà podran seguir aixecant la persiana. O Glovo, quan té els treballadors explotats o en un règim de semiesclavatge. O si seguim comprant aliments en aquells llocs on collen i rebenten els preus dels agricultors, en comptes d'aprofitar les xarxes de la pagesia que s'estan autoorganitzant. Hem de prendre consciència i fer un consum responsable.