L'any passat, Catalunya va fer un pas endavant cap a la transició energètica, després que es conegués que es van superar les 100.000 instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic sobre coberta. A més, el Govern està desplegant un esforç inversor important per impulsar 59 comunitats energètiques arreu del territori.

Tot i aquests aspectes positius, s'alcen veus que demanen un replantejament de l'estratègia al voltant de les energies renovables, posant el focus sobre la necessitat de donar una sortida als excedents de producció que es generen a les xarxes de distribució, que a hores d'ara, no se n'aprofiten o la necessitat d'emprendre una renovació tecnològica per guanyar en eficiència. La demanda prové de sectors diversos, com la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, la Xarxa per la Sobirania Energètica o des d'un punt de vista més tècnic, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Segons el Registre d'Autoconsum de Catalunya, el 2023 es va tancar amb 102.107 instal·lacions d'autoconsum en servei, que sumen 990,5 MW de potència. A finals de gener, el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, va assegurar que "estem assistint a una nova realitat: les persones i empreses de Catalunya s'han compromès a ser propietaris de la seva energia i això ens acosta als objectius energètics que tenim com a país".

Després de recordar que l'autoconsum és un eix fonamental del nou model energètic més net, just i participatiu al qual aspira Catalunya, va incidir que "l'energia provinent dels sistemes d'autoconsum és una electricitat més barata, que genera zero emissions i, sobretot, que pertany a les famílies i a les empreses que la utilitzen".

Paral·lelament, la mateixa conselleria ha atorgat 4,5 milions a impulsar 59 comunitats energètiques a través de la línia d'ajuts SolarCoop. L'Institut Català d'Energia (Icaen) justifica aquesta partida perquè "estem detectant molt d'interès arreu del territori en aquesta nova fórmula, que permet posar els ciutadans al centre del model energètic i apostar per les energies renovables al mateix temps".

Les noves realitats de les renovables

És precisament en el punt de situar als ciutadans en el centre del model energètic on apareixen les discrepàncies de les plataformes que advoquen per un repartiment més democràtic de l'accés a l'energia. En aquest sentit, Montserrat Coberó, portaveu de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, aplaudeix l'increment de les instal·lacions d'autoconsum, protagonitzat especialment pels ciutadans. Tot i això, sol·licita que "l'Administració articuli i impulsi estímuls per ser autosuficients energèticament, per la qual cosa és necessària la implicació del sector empresarial".

Entre les solucions que esmenta Coberó per animar la participació del teixit industrial, es troben la instal·lació de pel·lícules fotovoltaiques sobre vidre o la implantació de miniaerogeneradors sobre les teulades d'alguns blocs de pisos. La portaveu de la Xarxa admet que un dels dèficits sense resoldre del model de desplegament de les energies renovables continua sent "les dificultats amb els excedents de producció que no es poden abocar a la xarxa de distribució, especialment a les hores centrals del dia".

Per resoldre aquest impediment, Coberó planteja que les administracions pressionin les empreses distribuïdores perquè permetin aquesta acció, ja que es tracta d'un tràmit merament administratiu. Per avançar de forma sostenible en aquest camí de transició energètica, proposa "adaptar la xarxa de distribució energètica a les noves realitats de les renovables, com el consum de proximitat". Per Coberó, "resulta inadmissible que no se'n pugui aprofitar l'energia sobrant per l'emmagatzematge i no es disposin dades de la qual es perd".

Limitar la sobirania energètica

Després que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit un recurs del Govern central contra un decret llei de la Generalitat per l'impuls de la transició energètica, la Xarxa per una Sobirania Energética, creu que amb la mesura "es busca limitar la sobirania energètica de les comunitats autònomes". La Xarxa lamenta que les comunitats i mancomunitats energètiques, una figura introduïda per la Unió Europea en una directiva de 2018, encara no ha estat desenvolupada per l'Estat.

Per la Xarxa, el recurs del Govern de l'Estat vol deixar molt clar fins on vol que puguin intervenir les comunitats autònomes en el procés de transició energètica i la conformació d'un model energètic propi. En el cas de Catalunya, precisen que la Llei de Transició Energètica es troba en fase d'avantprojecte i pendent d'iniciar el tràmit parlamentari. Per aquest motiu, argumenta que "el Govern espanyol ha optat per la via del centralisme energètic".

En una línia similar, el vicepresident de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut, reivindica un gir en el procés d'implantació del nou model d'energia distribuïda que ha de contribuir a encaminar-nos cap a la descarbonització en els pròxims anys. De fet, Montagut considera que la xarxa de distribució elèctrica no està seguint el ritme de la instal·lació de nova potència de renovables.

"Necessitem redoblar esforços, més inversions en renovació tecnològica i una redefinició del marc legal per assolir un model veritablement descentralitzat, que estimuli la gestió per part del consumidor i pugui donar cobertura a noves demandes, com la dels punts de recàrrega del vehicle elèctric o els electrificadors", apunta.

Tot i que les dades mostren com Catalunya només produeix un 15% de l'electricitat amb renovables, lluny de l'objectiu del 50% marcat per al 2030, els diferents actors coincideixen que el model de transició energètica ha de col·locar, encara més, a la ciutadania en el centre.

De moment, consideren que als processos d'autoritzacions per a instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic encara es prima en excés les empreses promotores, fent una anàlisi molt reduït de les afectacions ambientals dels projectes i deixant en un rol testimonial la participació ciutadana a les iniciatives. Encara, segons remarquen, les grans empreses controlen el procés de producció, malgrat que la mateixa tecnologia afavoreix un model més descentralitzat de consum energètic, que continua sense desplegar-se de forma decidida.