Público
Público
ple de l'ajuntament de barcelona

El ple de Barcelona aprova vendre's l'últim 15% públic dels Serveis Funeraris municipals

El procés de privatització es va iniciar durant el Govern de Pasqual Maragall i es va completar sota el mandat de Jordi Hereu, quan es va permetre que l'empresa Mémora concentrés el 85% de les accions. Els partits independentistes i els Comuns també insten a AENA a respectar el delta del Llobregat en qualsevol projecte d'ampliació.

L'alcaldessa Ada Colau durant el ple municipal d'aquest 28 de febrer. Ajuntament de Barcelona
L'alcaldessa Ada Colau durant el ple municipal d'aquest 28 de febrer. Ajuntament de Barcelona

públic

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la venda del 15% de les accions que té als Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), l'empresa que gestiona els tanatoris de la ciutat. La venda tira endavant amb els vots a favor de Barcelona en Comú, el PSC, ERC el PPC i BxCanvi, mentre JxCat i Cs han votat en contra. En cas que la subhasta pública quedi deserta, les accions es vendran al grup Pompas Fúnebres Mediterráneas -filial del grup de serveis funeraris Mémora- l'empresa privada propietària del 85% restant de les accions, que té dret a preferència.

Aquesta operació suposarà la privatització total del servei de tanatoris de Barcelona que es va iniciar l'any 1997 amb el mandat de Pasqual Maragall quan es va vendre el 49% de les accions al grup Mémora. Més tard, l'administració del també socialista Jordi Hereu va acabar de rematar el procés amb la venda del 36% de les accions més i cedint així la gestió a l'empresa privada. En aquella ocasió, l'operació es va executar quan Mémora va amenaçar de tancar el negoci si no aconseguia el control de l'empresa, un fet que va portar als treballadors a posar-se del costat de la privatització.

La venda d'aquest 15% d'SFB ja es va intentar tirar endavant al ple del 27 de febrer de 2019, quan Barcelona en Comú només va rebre el suport de la CUP per vendre's les accions, una operació que es va votar conjuntament amb la constitució de la funerària pública. En aquella ocasió, ERC es va abstenir i el PSC va votar en contra. Ara, però, sembla que tant els republicans com els socialistes s'han posat d'acord per acabar amb la participació pública d'SFB. El que queda per veure és si el Comuns aconseguiran fer-li la competència a Mémora amb la constitució de la funerària pública, que necessitaria el suport del PSC.

Barcelona insta a AENA a respectar el delta del Llobregat

A més, el ple de Barcelona també ha votat a favor d'una proposta de Junts per Catalunya per demanar a AENA, administradora de l'aeroport del Prat de Llobregat, que "qualsevol projecte d'ampliació de la capacitat aeroportuària sigui absolutament respectuosa amb el medi natural i la biodiversitat del delta del Llobegat". La moció s'ha aprovat amb els vots favorables d'ERC, Barcelona en Comñu, el PSC, JxCat i BCN Canvi, mentre el PP s'hi ha oposat i Cs s'ha abstingut. La proposta també demana "la creació d'un sistema aeroportuari de país basat en la connectivitat eficient dels aeroports de Barcelona, Girona i reus".

AENA va plantejar recuperar el projecte de l'ampliació de la tercera pista, una operació que implicaria afectar la llacuna de la Ricarda, al terme municipal del Prat de Llobregat. L'alcalde d'aquesta localitat, Lluís Mijoler, ja va mostrar-se en contra d'aquesta proposta. Així mateix també ho havia fet el Govern municipal de Barcelona, però mostrant les diferències entre Comuns i el PSC. Mentre l'alcaldessa Ada Colau no veia compatible la lluita contra l'emergència climàtica i l'ampliació de l'aeroport, el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, deia que un augment de la capacitat aeroportuària havia de fer-se "seguint criteris ecològics": "Som partidaris de er-ho de la forma més sostenible".

Una nova taxa de recollida de brossa

Durant la sessió d'aquest divendres, el ple també ha aprovat la taxa de servei de recollida de residus domèstica, que preveu que 550.000 llars, més d'un 73% del total, paguin entre 27 i 51 euros anuals, és a dir, entre 2 i 4 euros mensuals. La taxa s'afegirà al rebut d'aigua i quedaran exemptes de pagar-la 12.500 llars vulnerables en risc de pobresa energètica. A més, les persones amb un grau de discapacitat igual o superior a 75% tindran una reducció del 5% de la taxa, mentre que les persones usuàries dels punts verds també se'ls bonificarà un 14%.

Aquest impost municipal es començarà a cobrar a partir de juliol, tal com ha informat el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia. L'objectiu de la mesura és millorar el tractament de residus, incrementar la seva recollida selectiva i reduir emissions. El Govern municipal vol analitzar casa per casa quin és el nivell de reciclatge de les escombraries per tal d'acabar premiant aquelles famílies més respectuoses amb el medi ambient. Ara per ara, però, l'Ajuntament només premiarà aquells barris on es recicli més. La directiva europea per millorar la gestió de residus obliga les ciutats a fixar com a objectiu que el 2025 la recollida selectiva sigui del 55% del total, augmentant-la a un 60% el 2030 i fins a un 65% el 2035.

A banda d'aquesta taxa, ERC ha proposat la creació "d'una oficina o servei exclusiu per l'àmbit del 22@" per "recuperar el lideratge i impuls de l'administració pública". Aquesta actuarà a les zones excloses de la suspensió de planejament i llicències aprovada el passat 18 de febrer, que suspenia la construcció d'oficines als solars buits d'aquesta zona de la ciutat. El Govern municipal vol obligar als grans tenidors a cedir un 30% de les edificacions a lloguer social, un percentatge que de moment està en el 10%, segons la modificació urbanística aprovada ara fa 20 anys. L'associació d'empreses i institucions 22@Network BCN ha celebrat la proposta d'ERC, que ha estat aprovada amb els suports dels republicans, Barcelona en Comú, el PSC, el PP i BCN Canvi.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?