Público
Público

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT El ple d'investidura de Sànchez, suspès

Torrent ajorna la sessió prevista per al dilluns, a l'espera que Estrasburg es pronunciï sobre un recurs que presentarà Jprdi Sànchez. El Tribunal Suprem havia denegat prèviament al candidat permís per acudir al ple. El govern  espanyol adverteix a la majoria independentista que ha de buscar una altra persona "que estigui en condicions d'exercir com a president" i que "pugui actuar sempre dins de la legalitat". La CUP considera insuficient la nova proposta de JxCat i ERC. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Jordi Sànchez

Nova suspensió. El president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit aquest divendres suspendre la celebració del ple d'investidura de Jordi Sànchez, que estava convocat per a aquest dilluns. La decisió arriba només unes hores després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagués denegat la doble petició de Sànchez de quedar en llibertat provisional o, subsidiàriament, d'obtenir un permís penitenciari per assistir a la seva pròpia investidura.

El ple se suspèn a l'espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciï sobre la petició de mesures cautelars que ha anunciat la defensa del propi Sànchez, i que presentaran el mateix dilluns. Torrent ja va anunciar, el passat 13 de febrer, que presentaria una demanda de mesures cautelars davant el TEDH, després que el Tribunal Constitucional impedís la investidura del president cessat Carles Puigdemont.

Segons documentació del propi TEDH, la "pràctica constant" del tribunal europeu estableix que aquestes mesures cautelars "només s'apliquen quan hi ha un risc imminent de dany irreparable", habitualment per paralitzar demandes d'expulsió o extradició. Les decisions del TEDH són d'obligat compliment per als estats membres, tot i que no hi ha un mecanisme automàtic per aplicar-les, i ha de ser la justícia de cada estat qui les implementi.

Al migdia, amb el ple encara convocat, se sabia que Jordi Sànchez, candidat fins ara a la presidència de la Generalitat, no podria assistir a la sessió perquè el Tribunal Suprem li ha denegat aquest divendres el permís per sortir de la presó. Llarena ha denegat les dues peticions de Sànchez: la de ser posat en llibertat provisional i, subsidiàriament, la d'obtenir un permís per assistir al ple, en cas que no li fos concedit l'alliberament.

La Fiscalia ja s'havia oposat prèviament a la petició de Sànchez, número dos de Junts per Catalunya (JxCat) per sortir en llibertat amb la intenció d'assistir al Ple del Parlament que hauria de debatre sobre la seva investidura.

El ministeri públic havia argumentat la seva oposició i havia demanat al jutge Pablo Llarena que rebutgés la petició de Sànchez en entendre que existeix risc de reiteració delictiva. El magistrat ha coincidit amb la Fiscalia i ha afegit que el candidat de Junts per Catalunya podria mobilitzar un sector de la ciutadania.

La defensa de Sánchez va fer una primera petició en la qual sol·licitava a Llarena que el posès en llibertat per poder acudir al Ple del Parlament, però atès que el jutge va donar un termini de cinc dies a les acusacions perquè informessin sobre aquest tema -que acaba el mateix dilluns-, l'advocat de Sánchez va dirigir un segon escrit amb una petició directa d'un permís per sortir únicament el dia 12.

Llarena ha pres aquesta nova decisió sense haver escoltat totes les parts.

En la seva resolució, el jutge observa que continua havent-hi risc de "reiteració delictiva", en contra de l'al·legació de la defensa. Aquesta havia aportat com a arguments el fet que Sànchez, per presentar-se en les llistes de JxCat a les eleccions del 21D, havia "assumit la intervenció derivada de l'article 155", i que la renúncia a la investidura del president cessat Carles Puigdemont també és una mostra d'assumir les decisions dels tribunals al respecte. Llarena, per contra, aprecia que "no s'han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l'encausat perseveri a assolir el seu objectiu [la independència de Catalunya] seguint una estratègia contrària a la norma penal".

De fet, la resolució ve a considerar com a agreujant el fet que Sànchez s'integrés "en una llista electoral que s'ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar". Llarena rebutja igualment que sigui motiu per posar Sànchez en llibertat la seva "proclama", davant el mateix jutge, "que només perseguiria la seva aspiració política mitjançant instruments legals". A criteri del jutge, aquesta declaració és només un "compromís imprecís, arriscat i incert" si es tenen en compte "la seva negativa a reconèixer l'autoritat judicial de l'Estat", les "incompatibles proclames que l'encausat ha vingut dirigint al seu electorat" i, fins i tot, "un debat de legislatura que no rebutja impulsar l'efectivitat de la república secessionista".  

Amb aquesta darrera argumentació, el jutge Llarena fa referència a qüestions de l'actualitat política. I no és l'únic cop. Igual que en resolucions anteriors, el magistrat considera com a elements per considerar que hi ha un risc de reiteració delictiva l'existència d'un "context polític" en què "encara" hi ha "sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata" i "perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutja". fins i tot al·ludeix tàcitament al pacte d'investidura de JxCat i ERC, quan afirma que "aquests sectors s'ajusten a un pla de secessió que contempla abordar il·legalment una legislatura constituent".

La "possibilitat" que hi hagués violència

En relació als arguments de la defensa de Sànchez que expliquen que recorden que aquest sempre va acompanyar les convocatòries de protestes amb crides a mantenir-hi una actitud pacífica, Llarena admet que això va ser així. Però afegeix que no es pot "concloure" que "la voluntat interna dels investigats fos precisament la que reflectien els seus discursos". A la vegada -i com en altres resolucions anteriors-, hi aprecia un risc potencial de violència: En aquest sentit, Llarena argumenta que "la determinació per aconseguir la independència mitjançant el pla proposat i amb independència de quina fos la reacció de l'Estat" mostra la "possibilitat" que els encausats "es representessin que la mobilització projectada podria exigir o desembocar en un enforntament social explícit, i les circumstàncies hi obligaven. 

En aquest sentit, el jutge afegeix que, a partir de les mobilitzacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia -fet pel quals va ser imputat inicialment Sànchez, pel presumpte delicte de sedició- els encausats "havien de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat" d'un "desenllaç" violent. "Si, acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció de
instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria la intencional utilització de la violència en la consecució dels seus fins
secessionistes que s'analitza en aquest procés".

El precedent de Yoldi

En la seva resolució, Llarena també rebutja el precedent, citat per la defensa, de Juan Carlos Yoldi, el membre d'ETA –va ser condemnat poc després a 25 anys de presó– elegit en les llistes d'Herri Batasuna el 1987, que va obtenir un permís penitenciari per assistir com a candidat a la sessió d'investidura al Parlament basc. Llarena argumenta que, en el cas dels delictes pels quals estava imputat Yoldi -pertinença a banda armada i dipòsit d'armes- "la seva comissió no s'afavoria en el debat parlamentari per al qual es va atorgar el permís", a diferència del cas de Sànchez.

Llarena fins i tot suggereix que, si Sànchez fos investit president, augmentaria el seu ris de reiteració delictiva. Ho fa quan exposa que els delictes que s'imputaven a Yoldi "no veurien potenciat el seu risc de reiteració en l'eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari a la seva candidatura". 

Finalment, el jutge del Suprem veu riscos en un trasllat de Sànchez des de la presó amb un permís per assistir al ple, quan argumenta que "la conducció vigilada que es peticiona no aporta la contenció precisa per a un trasllat segur, menys encara en qui -com reflecteixen els fets descrits al principi d'aquesta resolució-, ha emprat el seu lideratge en desbordar i sobrepassar la força que un Estat democràtic pot aplicar per a l'observança de la llei".  

Sànchez "no està en condicions", segons el govern espanyol

El portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat que l'Executiu respecta les deicisions dels jutges en qualsevol cas, però al mateix temps s'ha pronunciat de nou en contra de la investidura de Sànchez i ha demanat als partits de la majoria independentista que "busquin una altra persona", "que pugui actuar sempre dins de la legalitat". "Una persona que es troba en presó preventiva", segons ell, "no està en condicions d'exercir com a president de la Generalitat de Catalunya".

Méndez de Vigo , d'altra banda, ha desqualificat rotundament també el contingut de l'acord de govern assolit per JxCat i ERC. Ha dit que és "un engany més, que forma part de la farsa", que no va en la direcció de "restablir l'ordre" a Catalunya.

El document subscrit pel partits de la majoria s'ha fet a mida de la CUP, "a major glòria dels antisistema", ha dit, quan es refereix al Parlament com "àgora del debat republicà". "Xoca amb les bones paraules de tots els que han declarat" davant el jutge, ha afegit.

La CUP no en té prou

La interpretació del ministre, no obstant, no té res a veure amb la posició de la pròpia CUP. La formació ha considerat insuficient la nova proposta de pacte d'investidura de JxCat i ERC. En un comunicat, la CUP ha afirmat que no hi veu "diferències de fons" respecte a la primera proposta, que ja van rebutjar. "Continua tenint mancances importants i decisives en l'àmbit de la construcció i la materialització republicana, la concreció d'un procés constituent, i l'articulació de polítiques socials i econòmiques orientades a treure privilegis als sectors socials que encara en mantenen", han afirmat.

Els cupaires, a més, es quixen de les presses. han ressaltat que van rebre la proposta "quatre minuts" abans de l'inici de la vaga feminista d'aquest dijous, que, per tant, no han "volgut ni pogut" estudiar-los fins al divendres, i que no el sotmetran a les seves bases durant el cap de setmana -abans del ple d'investidura anunciat per al dilluns, i en seriós perill després de la decisió de Llarena-. "Considerem que la nostra militància ha de tenir els espais corresponents per valorar la proposta rebuda i que aquests es convocaran respectant els tempos interns de la nostra organització", afirma la CUP.