Público
Público

POLÍTICA LINGÜÍSTICA Ofensiva contra els senyals de trànsit només en català

Es multipliquen les mocions als ajuntaments per impedir que els senyals viaris estiguin només en català. El que uns veuen com a part d'un intent d'atacar la "cohesió" social, altres ho consideren només un "compliment de la llei"

"Que el govern municipal garanteixi l'ús d'ambdues llengües oficials per tal que el català i el castellà estiguin al mateix nivell, tant en els usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona com respecte a la senyalització de les senyals viàries de la ciutat de Barcelona". Així resa una moció que el grup del PP de l'Ajuntament de Barcelona pretenia presentar en la darrera sessió ordinària de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Una moció que no té cap possibilitat de prosperar, atès l'equilibri de forces al consistori, i que, de fet, no es va poder arribar a votar perquè la presidenta de la comissió, Francina Vila (PDeCAT), va suspendre la sessió al·legant l'absència del primer Tinent d'Alcalde, Gerardo Pisarello.

Però diferents són els equilibris en d'altres ajuntaments, i propostes similars sí que han prosperat darrerament, en el que sembla una ofensiva de populars -però també de C's- per evitar l'ús preferent del català en determinats àmbits de la vida pública.

Així, a començaments de mes, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, amb els vots del PSC, del PP i de C's, va aprovar una moció d'aquest darrer partit que insta l'Ajuntament a incloure el castellà en els senyals de trànsit. La moció recorda la Llei estatal de Trànsit i el Reglament General de Circulació, que especifica que "les indicacions escrites o incloses als plafons de senyalització de les vies públiques" han d'estar escrites "en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma". Aquesta iniciativa de la tercera ciutat de Catalunya se suma a una altra similar a Esplugues de Llobregat, aprovada també a començaments de maig, i també amb els vots de PSC, PP i C's. I encara és anterior la decisió de l'Ajuntament de Lleida, quan els socialistes de l'alcalde Àngel Ros, a canvi del suport de C's -i amb el vot a favor també del PP- van pactar, entre d'altres coses, una moció per incloure el castellà als senyals de trànsit de la ciutat.

"Hi ha hagut un canvi a partir de l'entrada als ajuntaments de certes forces polítiques que pretenen argumentar una suposada discriminació del castellà, quan el que hi ha és un ús preferent del català que vol cohesionar la comunitat, i que fins i tot ha estat tradicionalment demanat per les famílies castellanoparlants, especialment a l'ensenyament". Així ho veu la Plataforma per la Llengua, per boca del seu cap de l'àrea de Drets Lingüístics, Òscar Ibáñez, per explicar aquesta ofensiva de Ciutadans i PP en certs ajuntaments, que fa notar que "el PP i C's sumen el 4% dels regidors del país, i la resta de forces que participaven del consens anterior [per donar un ús preferent al català] hi continuen participant, amb l'excepció del PSC segons els pactes de govern concrets que tingui".

La ruptura del consens

Ibáñez reconeix que aquestes mocions insten al "compliment de la llei" estatal. Però també puntualitza que "els ajuntaments infringeixen la llei" -en aquest cas, la catalana- "en moltes altres qüestions lingüístiques". I posa com a exemple que "en un equipament públic, segons la llei de Política Lingüística aprovada ara fa 19 anys, tots els productes que s'hi venguin han d'estar etiquetats com a mínim en català, i això, evidentment, no es compleix". "S'esgrimeix la legalitat per trencar el consens i per llevar validesa als textos on hi apareix només el català", interpreta Ibáñez. "Es vol que tinguem la impressió que el català, per sí sol, no té validesa, i això és justament el que volem combatre", afegeix. "Es busca consolidar que hi hagi un grup de persones que puguin viure a Catalunya d'esquenes al català, quan, des de la transició, el consens era que el català havia de ser la llengua de cohesió", creu Ibáñez. "Si no es per aquest motiu, no entenem aquests intents", resumeix.

Ibáñez recorda que aquests "intents" no es produeixen només en alguns ajuntaments, sinó també als tribunals. És el cas de "sentències que anul·len protocols lingüístics a les diputacions de Lleida i Girona". I és també el cas de diversos recursos de famílies que exigeixen que els seus fills siguin escolaritzats també en castellà com a llengua vehicular en les escoles públiques. Recursos que són pocs en nombre, però que són sistemàticament escoltats als jutjats. Així,

"Des del moment que el castellà és llegua cooficial, trobem del tot normal que figuri en tots els àmbits de la vida", esgrimeix en canvi Núria Plaza, vocal de Societat Civil Catalana. Una entitat que s'ha significat especialment per oposar-se a l'independentisme i el sobiranisme, però que també recull i fa seves reivindicacions lingüístiques que, abans de la seva creació, protagonitzaven col·lectius com ara Asociación para la Tolerancia o Convivencia Cívica Catalana. I que també centren l'activitat de la relativament recent Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, nascuda el 2014, justament arran de les primeres sentències que obligaven a escolaritzar almenys en el 25% del seu temps als alumnes que així ho demanaven.

"Les lleis s'han de complir"

"Sent una societat bilingüe com és Catalunya, el que és anormal és que el castellà no estigui present en qualsevol àmbit social", continua Plaza. Que reconeix una "sintonia comuna" amb aquestes altres entitats. I que no dóna com a vàlid l'argument que el català ha d'estar especialment protegit, per qüestions sociolingüístiques.

"La llengua sobreviu per altres motius. Estem d'acord que les llengües minoritàries s'han de protegir, però estem pel dret dels ciutadans a rebre la informació en la seva llengua". Per això mateix, l'entitat que representa rebutja de ple el model d'immersió lingüística i dóna suport les famílies que el recorren als tribunals.

"Partim sempre de la base que les lleis s'han de complir, perquè sinó els ciutadans estan perduts. I les institucions no només en fan desistiment, sinó que les vulneren". Plaza recorda la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut, que "anul·lava totalment el concepte del català com a única llengua vehicular", i "d'altres del Suprem i del Tribunal Superior de Catalunya" en el mateix sentit. "La llei s'ha de complir, però, a més, és bo per raons pedagògiques", assegura.

No ho veu així Mar Forcada membre de l'Executiva de Plataforma per la Llengua, que considera "preocupant" el degoteig de sentències que obliguen a escolaritzar parcialment en castellà. "Afortunadament, són poques les famílies que recorren, però només que hi hagi una sentència, ja és preocupant", afirma. "No podem permetre que, perquè una sola família ho vulgui, la resta de criatures hagin d'aguantar aquesta imposició", explica, recordant que algunes d'aquestes sentències obliguen tota la classe de l'alumne recorrent a rebre les mateixes hores d'ensenyament en castellà.

Forcada, no obstant, no creu que el model d'immersió lingüística estigui "en perill". "La majoria de famílies que demanen aquest 25% de classes en castellà tenen el suport de grups de pressió molt importants, amb un poder econòmic", assegura, al·ludint al cost dels processos judicials. Grups que no vol identificar. Però sí que explica que "els partits no sobiranistes tenen molt d'interès a fer servir la llengua per crear malestar on no n'hi ha".

Qüestions sociolingüístiques

En una línia semblant s'expressa Ibáñez, que creu que hi ha "més agressivitat" en qüestions lingüístiques per part d'aquestes mateixes entitats des de l'inici del proces sobiranista.

"Gent refractària a la normalització del català vol barrejar qüestions per veure si sumen més gent a la seva causa, per debilitar un consens lingüístic que teníem i que seguim tenint". I dóna també arguments sociolingüístics a favor d'un ús preferent del català quan explica que "a Catalunya, tothom percep que la majoria de gent està programada, per com estem educats i socialitzats, per convergir lingüísticament en una conversa cap al castellà. Uns troben normal canviar de llengua i els altres troben normal que el seu interlocutor canviï de llengua". I resumeix que les normes que donen un ús preferent al català s'han redactat "justament tenint en compte aquesta realitat sociolingüística", i per compensar-la.

"El bilingüisme és enriquidor", rebat Plaza, que explica que la Societat Civil Catalana està fortament interessada en qüestions lingüístiques, però que si no se n'ocupa més és perquè "el ventall d'anomalies democràtiques que hem d'atendre a Catalunya és enorme". I que la seva entitat comparteix "objectius comuns" amb d'altres associacions centrades en l'ús de la llengua castellana. "Tots anem en el mateix camí i tenim la mateixa sintonia", assegura.