Público
Público

PRESOS POLÍTICS Llarena dóna dos dies a Puigdemont i els exconsellers per pagar 2,13 milions de fiança

Els membres de l'anterior Govern han de satisfer la quantitat de forma solidària, o seran embargats. El jutge del Suprem deixa en mans del ministeri el trasllat a presons catalanes dels dirigents independentistes empresonats.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Imatge d'arxiu d'una reunió del Consell Executiu durant el mandat de Carles Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la macrocausa contra l'independentisme, ha donat aquest divendres dos dies de termini a tots els processats imputats pel delicte de malversació perquè dipositin una fiança conjunta de 2,13 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil. Els afectats per la decisió de Llarena són l'expresident Carles Puigdemont i tots els integrants del seu darrer executiu: l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Toni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Santi Vila i Meritxell Serret.

La fiança, de 2.135.948,6 euros la va fixar el propi Llarena en una providència del passat 21 de març. En cas que no sigui abonada en el termini fixat, "es procedirà a l'embargament dels béns", segons la instrucció del jutge d'aquest divendres. Els processats han de respondre per aquesta fiança de forma solidària. Això significa que, en cas d'embargament, l'import total pot ser exigit a qualsevol d'ells.

També aquest divendres, el mateix jutge Llarena ha deixat en mans d'Institucions Penitenciàries -que depèn del Ministeri de l'Interior- la decisió d'acostar a presons catalanes els presos independentistes. "No hi ha raó processal que condueixi a la custòdia dels processats en cap centre penitenciari concret, estant la decisió subjecta als criteris penitenciaris que la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries consideri d'aplicació", afirma Llarena en una providència, en relació a les peticions de Junqueras i Romeva de ser traslladats a centres penitenciaris catalans, i responent a una pregunta de la direcció de la presó d'Estremera, on estan ingressats. El mateix va assenyalar Llarena el dia anterior respecte a peticions anàlogues de les defenses de Bassa, de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, del diputat de JxC i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i preguntes dels directors d'Alcalá-Meco i Soto del Real.

El ministeri, de fet, ja ha iniciat els tràmits per al trasllat dels presos catalans. Aquests tràmits, però, no han arrencat fins que Llarena ha deixat clar que la decisió no era seva. Tot just arribar al càrrec, el ministre de l'nterior, Fernando Grande-Marlaska -jutge de professió-, va afirmar que la decisió competia al jutge instructor. 

Acusacions encreuades

Durant les darreres hores, la qüestió de l'apropament dels presos s'ha interpretat de forma molt diferent entre els actors polítics catalans. Des de l'oposició espanyolista, Cs i PP van acusar l'excutiu de Pedro Sánchez d'usar aquest acostament com a moneda de canvi pel suport que li van donar els partits independentistes en la seva investidura. Des de JxC es va assenyalar que els processats "estan injustament empresonats", i es va titllar l'apropament de "màrketing del PSOE". 

Aquest divendres, Òmnium Cultural s'hi ha afegit afirmant que l'apropament dels presos "no és cap gest polític" sinó "un dret fixat per la legislació espanyola", i ha requerit al Govern central que "insti la fiscalia a retirar tots els càrrecs a tots els presos i exiliats de manera immediata".