El 16 de juny es va complir un any des que el vaixell Aquarius va atracar a les costes valencianes amb 629 persones de més de 25 països diferents. A tots ells se'ls va concedir una estada extraordinària de 45 dies a Espanya per causes humanitàries i la possibilitat de sol·licitar l'asil, però 80 d'ells, van decidir establir-se a la veïna França mentre que 480 ho van fer a 14 comunitats diferents. Un gest celebrat dels primers dies del Govern de Pedro Sánchez després del rebuig de socors dels ports italians, encara que no hi ha hagut una continuïtat en les polítiques migratòries tal com anunciaven les promeses electorals. Les concertines no s'han retirat de les tanques de Ceuta i Melilla, s'han retingut a altres bucs com l'Open Arms al port de Barcelona i no hi ha avanços per a evitar les anomenades devolucions en calent. Són exemples de com l'enfocament de la seguretat té més pes que l'humanitari en la gestió dels fluxos migratoris a tota Europa.

Quan neix l'octubre de 2005 Frontex (Agència Europea de Fronteres i Costas), destinada al control dels fluxos migratoris, comptava amb un primer pressupost anual modest de 19,2 milions d'euros. En l'actualitat, la seva seu es troba a Varsòvia, rep fons comunitaris per un valor de 333 milions d'euros i té una plantilla de gairebé 700 treballadors. La mateixa pàgina de la Unió Europea defineix els objectius que ha de complir Frontex com “els països membres de l'espai Schengen estan obligats a proporcionar personal i recursos que permetin mantenir la gestió de les fronteres exteriors, i la guàrdia de fronteres”. El paper fonamental és de la coordinació de recursos i harmonitzar la línia d'actuació dels països que participen en l'organització. Fins avui Frontex no té personal propi a les fronteres, vaixells o altres vehicles.

En l'últim discurs de Jean-Claude Juncker sobre l'estat de la Unió Europea l'encara comissari europeu va proposar gairebé triplicar la despesa “en la gestió de la migració i de les fronteres” durant el període 2021-2027 fins als 33.000 milions d'euros. Una altra de les novetats incloïa desplegar 10.000 agents de Frontex en les principals fronteres en 2027.

L'evolució de la despesa en aquesta agència és clarament creixent, fins a augmentar la inversió actual dels països membres de la UE de Frontex en la coordinació de forces de seguretat, tecnologies de localització, anàlisi i gestió de la immigració irregular. L'informe de la Fundació porCausa sobre "la indústria del control migratori" explica que Espanya, com a davantera sud occidental, ocupa un paper privilegiat a l'hora de rebre més d'una tercera part d'aquest pressupost, amb 73 milions d'euros concedits a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional des del 2008 al 2016. Les operacions a les quals es destinen aquests fons són a la vigilància marítima i terrestre de fronteres, i a les operacions de retorn de les persones que no compleixen amb els requisits d'entrada.

Un altre dels canvis substancials de Frontex és que en els seus primers anys s'accentuava la labor humanitària de salvament marítim dels guardacostes i ara hi ha una preocupació major d'incidir en temes relacionats amb seguretat: tràfic de persones, narcotràfic, frau de documents i terrorisme. D'això mateix adverteix la investigadora Mariana Gkliati de la Universitat de Leiden de com “creixen les competències executives, fons públics i capacitats cap a un model europeu de securitizació, no humanitari”. Des de 2016 hi ha un sistema de cooperació de Frontex amb l'Europol (Oficina Europea de Policia), l'organització internacional Interpol i l'FBI per a la persecució de delictes trasnacionals, delictes de terrorisme i de tràfic de persones tal com els relaciona un article de l'Institut Elcano.

Una de les veus crítiques que s'alcen a Brussel·les en contra d'aquest model de la gestió dels fluxos migratoris és la de l'eurodiputada sueca Malin Björk, qui presideix la taula de la Comissió Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior, que tracta les migracions al Parlament Europeu. Aquest és el missatge que s'envia els migrants que intenten arribar a les nostres fronteres segons Björk: “Intentem dissuadir-los perquè no vinguin a Europa oblidant en el camí els drets universals de mobilitat, d'accés a l'educació o a la salut. Al final es crea una Europa fortalesa sense rostre humà”.

Tendències en la inversió en Frontex

Des de l'any 2014 almenys un total de 17.646 migrants han mort intentant creuar el mar Mediterrani, malgrat el considerable increment en la despesa operativa de Frontex. L'agència pràcticament ha quadriplicat el seu pressupost (més de 60 milions d'euros en el primer any del gràfic en arribar els 214,6 euros el 2018 i els 333,3 milions pressupostats per a 2019, segons Frontex). El nombre de morts en aquesta travessia a Europa és només orientatiu, pel fet que representa realment a les persones de les quals s'han trobat els seus cossos i que han aconseguit identificar-se per les autoritats de salvament marítim. Un dels projectes de recerca que intenta llançar llum sobre la difícil situació dels fluxos migratoris és Missing Migrants que realitza una visualització de dades de l'OIM (Organització Internacional per a les Migracions) en tot el globus.

D'altra banda, el nombre d'arribades per mar a Europa té el seu pic de creixement el 2015 i 2016, amb 1.013.252 i 390.432 migrants respectivament. Els conflictes a Síria, l'Afganistan, l'Iraq i el Iemen van generar centenars de milers de persones que fugien de la guerra. Sota aquesta realitat, la Unió Europea a partir de 2017 augmenta a 225.626 milers d'euros el pressupost de Frontex. Una tendència detectada a la gràfica és que la inversió augmenta o disminueix en funció de les arribades precedents l'any anterior. No obstant això, el nombre d'arribades irregulars a Europa decreix el 2018 passant de 186.768 persones l'any anterior a 144.166.

Tal com mostra el mapa interactiu de Frontex de 2019, la ruta principal d'entrada al vell continent continua sent el Mediterrani oriental, des de Turquia, amb 16.701 persones que van travessar les fronteres de manera il·legal entre gener i maig, on les principals nacionalitats d'origen són l'afganesa, turca, siriana, iraquiana i palestina. La segona ruta principal és la de l'Estret de Gibraltar, amb immigració que prové del Magreb i de l'Àfrica subsahariana on les quatre nacionalitats més nombroses són la marroquina, la guineana, la maliana i l'algeriana. Una dada sorprenent és que la primera nacionalitat que apareix dins del mapa és desconeguda per a les autoritats: no s'ha pogut determinar el país d'origen de 4.328 persones en moviment cap a les costes espanyoles.

A part, cal destacar que per cada immigrant que arriba a territori europeu de manera irregular hi ha 206 que ho fan amb els seus passaports en regla a través d'avions, vaixells o cotxes malgrat la percepció generalitzada que posa el focus en les fotografies de salts a les tanques de Ceuta i Melilla, els morts a les costes o les embarcacions rescatades en el mar Mediterrani. És una dada contundent que recull l'informe de la Fundació porCausa que afecta la mobilitat de milers de persones. Aquest mateix text aborda els efectes del tancament de fronteres per a tota la ciutadania europea: “L'obsessió per la securitizació del sistema afecta també als moviments regulars i incentiva la mobilitat d'alguns perfils migratoris (treballadors més qualificats o estudiants universitaris) per sobre d'uns altres que només tenen l'opció de la irregularitat”..