Público
Público

PREU DE LA LLUM L'Estat ha ingressat 80.000 milions des de 2010 amb els impostos del rebut de la llum

El gravamen sobre el consum elèctric i l'IVA fa una dècada que treu entre 6.500 i 8.000 milions d'euros per exercici de les butxaques de les famílies i les caixes de les empreses, una pressió fiscal que consumidors i economistes reclamen relaxar i que la UE veu desproporcionada

El coste final de la electricidad se encuentra en máximos históricos en España.
El cost final de l'electricitat es troba en màxims històrics a l'Estat espanyol. REUTERS

Famílies i empreses han pagat gairebé 80.000 milions d'euros des de 2010 en impostos en les seves factures de la llum, un bé de primera necessitat el consum de la qual suporta una desmesurada (i indiscriminada) pressió fiscal del 27,18% que duplica de sobres la que genera l'IRPF (12,9%), que triplica amb escreix la de l'Impost de Societats (8,3%) i que està prop de doblegar la de l'IVA (15,2).

Consumidors i economistes coincideixen a reclamar una reducció d'aquesta càrrega fiscal, dissenyada a través d'impostos indirectes i mancats de components progressius en funció de la renda, que fins i tot la UE veu desmesurada amb un pes real que s'ha disparat en les últimes setmanes en arribar l'energia a uns preus desconeguts fins ara fora dels mesos més freds de l'any i que, segons l'organització de consumidors FACUA, van marcar aquest dimecres un rècord històric de 22,35 cèntims per quilowatt consumit de mitjana i un altre de 31,83 en l'hora punta de la nova tarifa per trams.

El Govern espanyol es va obrir aquest dimecres a una "probable" modificació temporal de la càrrega tributària que suporta el rebut de la llum, segons va anunciar la vicepresidenta quarta i ministra de Transició ecològica, Teresa Ribera, encara que es tracta d'una mesura d'escàs impacte en la factura final.

Aquests gairebé 80.000 milions (79.845) són la part del pastís que suporten famílies i empreses, segons indiquen els informes de recaptació de l'Agència Tributària, que recullen com entre 2010 i 2020 els impostos del rebut de la llum s'han mogut en una forquilla de 6.579 a 8.005 milions d'euros.

Procedeixen de dues fonts: l'anomenat impost de l'electricitat, que grava amb un 5,112% la suma de, d'una banda, els peatges i càrrecs sobre la potència instal·lada, destinats a mantenir la xarxa i a finançar els anomenats beneficis caiguts del cel i, per un altre, del cost de l'energia. Els ingressos per aquest concepte van variar entre 1.207 i 1.537 milions d'euros de 2010 a 2020.

El preu al qual arriba el rebut amb aquests conceptes, amb altres martingales de les companyies, se li afegeix el lloguer dels equips, que sol situar-se entorn d'1,50 euros per mes, i al resultat se li aplica un 21% d'IVA, que ha generat en aquests anys una recaptació d'entre 6.579 i 8.005 milions.

La suma ponderada d'aquests impostos del 5,112% i del 21% arriba a un 27,18%, ja que no es tracta de dos impostos paral·lels sobre una mateixa base, sinó que s'apliquen de manera consecutiva. Aquesta senzilla modificació baixaria en més de dos punts la pressió fiscal, un efecte superior al de la mesura que estudia el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco).

Els altres impostos de l'electricitat

Ribera va parlar de tornar a suspendre "algun dels elements fiscals [del rebut], amb caràcter excepcional i provisional", la qual cosa, traduït de l'argot energètic al col·loquial, equival a plantejar-se deixar d'aplicar el recàrrec del 7% sobre la generació elèctrica que el Govern de Mariano Rajoy va instaurar el 2012 i el pes real del qual, en afectar únicament el component energètic, es queda en un 2,1% de la factura.

Es tractaria, en qualsevol cas, de "mesures provisionals fins que s'abordi en profunditat, amb rigor i congruència la reforma de la nostra fiscalitat energètica", va assenyalar el Miteco en un comunicat, en el qual va afegir que "mentre busquem una resposta solvent, és obvi que aquest govern ha de ser sensible i ha de preocupar-se pels consumidors".

La recaptació per aquest impost, que té com a pagà teòric les elèctriques, però que aquestes repercuteixen en el rebut de la llum, ronda els cent milions mensuals, tal com va comprovar l'Agència Tributària durant la seva primera suspensió temporal a la fi de 2018.

A aquest se li sumava un altre per la crema de carbó que suposava per a Hisenda uns ingressos d'entorn de 300 milions anuals i que ha quedat pràcticament extingit amb el progressiu tancament de les centrals tèrmiques, que l'han reduït a tretze milions en el que va d'any després de quedar-se en 28 el passat.

“La sanitat i l'educació no es paguen soles”

Consumidors i economistes coincideixen en la necessitat de reduir la càrrega fiscal del rebut de la llum, una de les despeses domèstiques que major aurèola d'onerosa ha adquirit en els últims anys en coincidir el seu continu encariment amb uns guanys de rècord de les companyies elèctriques; encara que, en tots dos casos, amb matisos de gran importància.

"Suspendre temporalment, o almenys abaixar, l'impost de l'electricitat del 5% i l'IVA del 21%, és una mesura adequada en temps de crisi", sosté Rubén Gimeno, director del Servei d'Estudis del CGE (Consell General d'Economistes), qui considera que "en èpoques de crisis cal abaixar impostos, perquè hi hagi més diners a les butxaques dels ciutadans i aquests puguin gastar més per ajudar a superar-les, i millorar la seva bonança". Gimeno advoca per "una mesura temporal, mentre duri la crisi", i d'aplicació generalitzada, tant per llars com per a empreses.

Rubén Sánchez, de Facua, i Enrique García, de l'OCU, coincideixen en la necessitat d'una rebaixa urgent i en la d'escometre una reforma fiscal més àmplia que pugu pal·liar els efectes que tindria a les arques públiques una reducció de més de 7.000 milions anuals. "La sanitat i l'educació no es paguen soles, d'això som conscients. Es tracta de baixar l'IVA, però compensant-lo amb altres ingressos, com una pujada de l'IRPF a les rendes més altes o de Societats a les empreses amb grans beneficis", assenyala el primer.

"No es pot abusar del preu com s'està fent"

"Portem anys demanant al Govern espanyol que baixi els impostos de l'electricitat. L'IVA, que és un impost indirecte, i que com a tal perjudica més les rendes més baixes, no té per què ser el més alt", afegeix Sánchez, que reclama la intervenció en el debat sobre aquest assumpte de ministeris com els de Consum o Drets Socials.

L'OCU, per part seva, ha iniciat una campanya per la baixada de l'IVA de la llum al 10% a la qual aquest dimecres s'havien sumat més de 8.000 persones. "És el que s'aplica a Portugal o Itàlia, i això seria la forma més immediata d'abaixar el preu de l'electricitat", indica García, que qualifica d'"anacrònic" l'impost del 5%.

"No es pot abusar del preu com s'està fent, i hi ha fórmules per compensar aquesta pèrdua d'ingressos a través de l'IRPF en funció de la capacitat dels contribuents", assenyala, al mateix temps que crida l'atenció sobre dues finestres d'oportunitat amb forma de reforma legal per actuar sobre el preu de la llum: la regulació dels beneficis caiguts del cel, el projecte de llei del qual sortirà a informació pública, i la creació del Fons de Sostenibilitat, que pot arribar a abaratir la factura fins a un 16% en quatre anys.

"No hi ha res més de primera necessitat que la llum, el gas i l'aigua, i no hi ha raons per no abaixar el seu IVA al 4%, amb trams del 10% o el 21% en funció del consum", afegeix Sánchez, que remarca que "Europa no s'oposa a això".

UE: "Espanya pot aplicar un tipus impositiu reduït"

De fet, la Comissió Europea ho ha dit per escrit en la seva resposta a una bateria de preguntes de l'eurodiputat Toni Comín, de JxCat, a qui li va indicar que "Espanya pot aplicar un tipus impositiu reduït a l'electricitat subministrada a les llars", segons va informar la pròpia Facua.

Europa no sols beneeix una reducció de la pressió fiscal per la via de retallar l'IVA, sinó que també considera que "l'impost especial espanyol sobre el consum d'electricitat de les llars està molt per sobre del mínim de la UE establert per la directiva sobre fiscalitat de l'energia".

"La millor manera d'aconseguir que les factures d'electricitat de tots els consumidors continuïn sent baixes consisteix a garantir que el disseny general del sistema sigui eficient i que existeixin salvaguardes clau per als consumidors", afegia la Comissió, obrint de bat a bat les portes a la reforma tributària per abaixar el preu de la llum per la qual advoquen consumidors i experts.

Les vides paral·leles de la gasolina i el gasoil

El cas de la gasolina i el gasoil guarda clars paral·lelismes amb el de la llum, encara que en aquest cas amb una pressió fiscal del 60% amb uns efectes recaptatoris que es disparen en èpoques com l'actual de final de la primavera i aixecament de les restriccions a la mobilitat, en les quals el preu de venda al públic del primer d'aquests combustibles s'acosta a l'euro i mig per litre mentre el segon supera l'1,30.

L'Estat va recaptar 157.440 milions d'euros entre 2010 i 2020 mitjançant els tributs dels combustibles, que suporten una combinació de l'Impost d'Hidrocarburs estatal, que es troba en el seu topall des de començaments de 2019, i del de Vendes Minoristes que apliquen les comunitats, la qual cosa genera una càrrega fiscal que arriba a suposar entre el 47% i el 53% del preu, al qual, també de manera consecutiva en lloc de paral·lela, se li aplica un IVA del 21%.

Els ingressos d'Hisenda en aquests anys pels combustibles van oscil·lar entre els 12.077 i els 17.414 milions d'euros, amb una forquilla de 3.500 a 5.150 en els primers i de 8.500 a 12.200 en els segons.

En qualsevol cas, el calat de la decisió requereix, alhora que audàcia, encert i prudència. La suspensió dels impostos de l'electricitat i dels hidrocarburs sense mesures alternatives deixarien a les arques estatals un forat de 21.500 milions anuals, una xifra que supera amb escreix la necessitat de recursos prepandèmica per a la desocupació (18.000) o les ajudes europees (16.000) i que s'acosta a unes altres dues de comparació més inquietant: la suma de les prestacions pagades (13.400) i les cotitzacions exonerades amb els ERTO (7.000), o el forat causat per la pandèmia en la recaptació tributària (18.800).