Público
Público

Un de cada quatre infants catalans atesos per Save the Children viu en famílies afectades per desnonaments

Gairebé la meitat de les llars afectades ingressen menys de 1.000 euros al mes, segons un informe sobre la pobresa que ha enquestat 200 famílies. L'habitatge, la inflació, l'atur i les prestacions socials no cobrades són les principals causes de desigualtat

Una nena agafa la mà a un home, en una imatge d'arxiu
Una nena agafa la mà a un home, en una imatge d'arxiu. Raffaella Pagano / ACN

Gairebé una quarta part (23%) dels infants catalans atesos per Save the Children viuen en famílies que han estat o estan afectades per un desnonament, un percentatge que puja al 37% en el cas de les famílies monoparentals. Ho revela l'enquesta de l'informe Ser pobre a Catalunya. El retrat de 200 famílies d'aquesta ONG, que ha consultat famíles amb 440 infants a càrrec que viuen a Barcelona, Lleida i Canovelles. "L'experiència traumàtica d'un desnonament pot tenir implicacions sobre el seu desenvolupament, més enllà de la vulneració de drets i la situació de desemparament", adverteix Ona Lorda, responsable de polítiques d'infància de l'entitat.

L'habitatge continua sent una de les causes principals de desigualtat i exclusió social, juntament amb la inflació, l'atur, la falta de nivell educatiu o no cobrar algunes prestacions socials. Una de cada tres famílies enquestades viuen en cases en condicions inadequades, el 60% no la pot mantenir a temperatura adient i dediquen la meitat de la despesa a habitatge. Almenys un 9% resideixen en habitatges ocupats il·legalment o en risc de desnonament imminent, el doble que la mitjana estatal.

Segons l'estudi, el retrat d'una família tipus atesa està majoritàriament formada per un pare i una mare, tot i que gairebé un terç té només una persona adulta a càrrec. El 38% d'aquests pares i mares tenen un nivell d'estudis baix, fet que és probable que tingui un impacte en la seva ocupabilitat. "Sense polítiques públiques que apostin decididament per acabar amb les barreres que impedeixen trencar el cercle de pobresa continuarem condemnant a infants a aquesta situació", assegura Lorda.

L'augment del preu dels aliments entre el 2022 i el 2023 va ser d'un 16,5%, suposant un canvi d'hàbits en les famílies enquestades per Save the Children. En el 68% dels casos, tots els membres han hagut de disminuir el consum de determinats productes: la despesa mitjana en alimentació ascendeix a 467 euros mensuals, destinant així el 47% dels seus ingressos en l'"esforç alimentari". Les famílies no poden fer front a tots els costos que implica una criança digna: gairebé la meitat viu amb menys de 1.000 euros al mes.

Els problemes de l'IMV

Pel que fa a prestacions socials, destaca que el 40% de les famílies enquestades a Catalunya han sol·licitat l'Ingrés Mínim Vital (IMV), però només un 14% en són perceptores, la taxa analitzada més baixa a l'Estat. Hi ha famílies que no el van demanar tot i complir els requisits, un fet que afecta en major mesura a les famílies residents a Catalunya, el 39%. "Com a societat, no podem permetre que el nivell d'estudis, ocupació o ingressos dels pares determini el compliment de drets dels seus fills", reivindica Lorda.

Propostes de l'ONG

Save the Children apunta diverses "polítiques clau" que s'haurien de portar a terme per millorar la situació. Proposa prioritzar l'accés de famílies amb nens i adolescents a habitatges de lloguer social, implementant criteris i reserves en el sistema públic d'adjudicació d'habitatges de protecció oficial. També implementar un complement d'habitatge, prenent com a exemple la renda basca, per als beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), entre moltes altres mesures.

Pel que fa a les prestacions socials, defensa que s'implementi un complement de criança a la RGC per famílies vulnerables i augmentar el llindar d'ingressos. En alimentació, demana revisar el llindar d'ingressos per accedir a les beques menjador, igualant-lo al de la pobresa relativa, així com proporcionar targetes moneder a famílies vulnerables, assegurant una cistella alimentària saludable, i invertir en infraestructures escolars que permetin l'accés al menjador a secundària i de batxillerat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?