A la nevera de casa la Clàudia, el calendari setmanal que anuncia l'horari de les classes i extraescolars de la seva filla Lola ha deixat pas, amb el final del curs, a una altra graella. Al nou quadrant hi ha dibuixos d'una poma, un llibre, un bric de llet i una caca, com la del Whatsapp. Els ha dibuixat la petita Lola i marquen els dies que poden baixar les escombraries, segons el nou horari, d'ençà que es va implantar la recollida porta a porta al barri barcelonès de Sant Andreu, on viuen la Clàudia i la Lola. "Està molt implicada amb això del reciclatge", diu la Clàudia, sobre la seva filla. "Sempre em vigila de prop quan llenço qualsevol cosa, per assegurar-se que ho faig bé". Tot i que ja fa anys que a aquesta llar es recicla, sovint tenen dubtes. Per això, acostumen a consultar el web 'Residu, on vas' de la Generalitat, quan no tenen clar on llençar alguna cosa.

La Clàudia reconeix que abans que s'implantés el porta a porta, els dubtes es resolien amb "intuïció" o bé optant per la bossa de rebuig, aquell calaix de sastre on posava qualsevol deixalla. Ara, s'ho prenen més seriosament, ja que sap que hi ha algú que vigila que la seva tria estigui ben feta i que d'aquesta assertivitat dependrà el que pagarà de taxa de residus. Tot i que no han faltat les queixes d'alguns veïns inicialment i les crítiques a l'Ajuntament de Barcelona per a que replantegés el projecte, en els dos mesos que fa que s'ha implantat aquest sistema de recollida de residus al barri, la majoria de veïns i veïnes ja s'hi han familiaritzat. Així ho mostren les dades, segons les quals s'ha passat d'un 37% d'efectivitat en el reciclatge a un 76% i amb gairebé un 80% de participació.

"És un model que ofereix molt bons resultats en molt poc temps. Però és veritat que, si bé és una opció que ens ajuda a reciclar molt millor, també suposa un canvi d'hàbits absolut per aquelles persones que no destriaven els seus residus", afirma Eloi Badia, responsable de la regidoria d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona.

Amb aquestes paraules, el regidor fa referència a les protestes d'una part del veïnat del barri després de la implantació del nou sistema. La majoria de queixes venien motivades per la quantitat de bosses de deixalles que es quedaven al carrer, degut a que no s'havien dipositat de manera adequada. "Aquest sistema necessita un període d'adaptació per acostumar-se a baixar la brossa a l'hora i de la manera que toca, però un cop fet aquest aprenentatge, hi ha molts avantatges", assegura Montse Cruz, comissionada tècnica de l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta. I és que, tal com assegura Cruz, "si tothom participa adequadament, els residus s'estan molt poques hores al carrer. A més, s'eliminen els contenidors i amb ells aquells molestos punts dels municipis que sempre fan pudor i tenen desbordaments", diu. Tant és així que, només al barri de Sant Andreu de Barcelona s'han recuperat 850 metres quadrats d'espai públic, havent retirat els contenidors.

Aquest barri és un dels darrers exemples d'implantació de recollida porta a porta, però aquest model fa 21 anys que s'aplica a Catalunya, els mateixos que té de vida l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta, que va néixer quan aquest sistema es va aplicar a Tiana, Tona i Riudecanyes, que van ser els municipis pioners. Avui, a Catalunya hi ha 233 municipis que s'hi han sumat i n'hi ha 100 més que treballen per aplicar-ho, segons afirmen des de l'Associació. "El camí està clar i esperem que no trigui a arribar a tot el territori, ja que els resultats són immediats", assegura Cruz, qui posa l'exemple ja clàssic del Berguedà. Aquesta comarca va aplicar la recollida porta a porta al seus 12 municipis més poblats el 2018 i va passar a la cua del reciclatge català, amb un 30% de separació, a estar al capdavant, amb xifres properes al 80%.

Menys residus i millor separats

Els resultats d'aquest sistema són immediats i no només evidencien que reciclar més és possible, sinó que també ens diu que no ho fèiem gaire bé. Així ho explica Eloi Badia, qui diu que una altra de les principals queixes dels veïns era que el rebuig només es recull un dia a la setmana. Això va generar neguit i no és per menys perquè, segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) del 2019, el rebuig suposava el 55,10% de la recollida total de residus. Aquesta xifra, tot i que és la més baixa dels darrers 10 anys, suposa que més de la meitat d'escombraries catalanes no es reciclen. "Això no vol dir que no es poguessin reciclar aquests residus, sinó que no ho estàvem fent bé", explica el regidor. I és que, amb només dos mesos d'aplicació del sistema porta a porta "la bossa de rebuig gairebé ha desaparegut, perquè ens adonem que gairebé tot es pot reciclar".

L'efectivitat del porta a porta sembla ser, doncs, una bona manera per poder assolir les xifres que exigeix Brussel·les de cara al 2030, que marca l'objectiu de reciclar el 65% dels residus i de reduir al 10% aquells que acaben a un abocador (el rebuig). Arribar a aquests números suposaria que les incineradores podrien deixar d'existir, fet que suposaria una gran notícia pel medi ambient ja que, segons estimacions de Greenpeace, 10 tones de residus incinerats es converteixen en tres tones de cendres i escòria, que contenen altes concentracions de dioxines i furans, elements altament nocius pels ecosistemes i la salut.

"És una gran notícia que augmentin les dades de separació, però amb el reciclatge no n'hi ha prou. Tenim un gran problema amb els nostres residus perquè en produïm en excés", assegura Julio Barea, responsable de la campanya de residus de Greenpeace. "Està molt bé que reciclem, però això no vol dir que els residus desapareguin. Hem de ser conscients que la brossa no s'esfuma quan la deixem a la porta de casa nostra: el tractament de residus també té un impacte mediambiental, encara que siguin reciclats", afegeix l'activista. Per això, la clau, segons Barea, és "canviar el model de consum i afavorir l'economia circular".

Així doncs, la compra de productes a granel, sense envasar, i fomentar la reutilització d'envasos serien bones opcions, tal com apunta la Unió Europea, que també estableix que el 2030 el 90% dels envasos de les begudes han de ser reutilitzats. "Seria com tornar al passat, en aquella època en què anaves a comprar la llet o el vi amb la teva ampolla de vidre o en retornaves una de buida i te'n donaven una plena", recorda Barea. Però perquè aquest retorn sigui possible, adverteix que cal "exigir responsabilitats polítiques a les empreses, per tal que compleixin amb el cicle de retorn". Aquesta aposta per la reutilització d'envasos suposaria un sobrecost per les empreses, que avui només s'han de preocupar de fer arribar les ampolles plenes als consumidors i se'n desentenen quan aquestes queden buides. Però "ja han gaudit de privilegis durant massa temps i aquests privilegis els pagarem entre totes", diu el responsable de Greenpeace.

Les crisis, una passa enrere en la conscienciació

Tant des de l'Ajuntament de Barcelona com des de Greenpeace i l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta, consideren que cal un canvi de model de consum per combatre el canvi climàtic i que, tot i que el reciclatge és important, no ha d'emportar-se tot el pes de la responsabilitat. I, de retruc, la ciutadania no ha de carregar amb tota la responsabilitat. "Sempre s'assenyala les persones particulars i es mira si reciclen, si consumeixen massa plàstic o van massa en cotxe. Cal un canvi d'hàbits, és clar, però les empreses i la indústria també han de posar de part seva", assegura Julio Barea. I és que el sistema i el context, sovint, no ens deixa gaire opció.

L'economia afecta més a la nostra manera de consumir i reciclar del que podria semblar. Un any després de la famosa campanya 'Envàs on vas' de la Generalitat (2012), la generació de residus plàstics va assolir el pic més baix dels darrers 10 anys a Catalunya. Però també va ser el període (2010-2013) en què es va reciclar menys, segons dades de l'ARC. Aquestes xifres no tenen tant a veure amb la consciència ecològica com amb l'evolució del PIB. El 2012 va ser el més dur de la crisi i en el qual menys es va consumir. De fet, aquell any es van consumir la meitat de bosses de plàstic que només cinc anys enrere. Però aquestes dades esperançadores no van durar gaire: entre el 2015 i el 2016 es va incrementar l'ús de bosses de plàstic en un 18%, essent que cada habitant de Catalunya va arribar a adquirir, de mitjana, 333 bosses, gairebé una per dia.

I és que, les crisis econòmiques suposen un miratge pel que fa a les dades de consum i reciclatge. Tant és així que, quan van començar els brots verds de la crisi del 2008, també va augmentar la generació de residus. Si el 2013 les tones de residus van remetre a dades gairebé de principis de segle, al 2018 ja van recuperar-se en un 10%. Aquell any, el PIB va augmentar a Catalunya un 3,3% i la generació de residus per persona ho va fer en un 2,2%. I és que les crisis canvien enormement els models de consum i la present crisi derivada de la pandèmia no sembla que hagi de ser diferent. Tot i que encara no hi ha dades disponibles d'ençà que va arribar la Covid, Julio Barea té clar que "la pandèmia s'ha endut d'una revolada la consciència ecològica que molta gent començava a adquirir".

La generació de productes d'un sol ús destinats a la protecció (mascaretes, guants, equips EPI...) i el sobreenvasament dels productes per precaució, han fet que "deixem de preocupar-nos i de vigilar què, quant i com consumim". I és que segons dades de la consultora Nielsen, el 2020 el consum mitjà va augmentar en un 4,4% i la compra de productes envasats ho va fer en un 6,4%. "Les empreses continuen sent les úniques que s'enriqueixen, passi el que passi", adverteixen des de Greenpeace.