Público
Público

Repressió a l'independentisme El TC avala dividit les condemnes del Suprem a Junqueras i Romeva

El tribunal desestima els recursos d'empara de l'exvicepresident i l'exconseller d'Exteriors, que van ser condemnats 13 i 12 anys, respectivament, per sedició. Ara ja poden recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans

Raül Romeva i Oriiol Junqueras en una imatge d'arxiu.
Raül Romeva i Oriiol Junqueras en una imatge d'arxiu. ACN

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat aquest dimecres els recursos d'empara que l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva havien presentat contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar pel procés independentista. L'acord s'ha assolit per només sis vots a favor (la meitat del tribunal) i tres en contra: els magistrats Juan Antonio Xiol, Maria Luisa Balaguer i Juan Ramón Sáez, que han anunciat vots particulars. No han participat a la votació tres magistrats més: Alfredo Montoya per malaltia, i Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido per les recusacions contra ells.

El TC avala d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre de 2019 que va condemnar a Junqueras i Romeva a 13 i 12 anys de presó i inhabilitació, respectivament, per delictes de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics. La votació d'aquest dimecres aprofundeix la divisió interna al Tribunal Constitucional, pendent encara d'un nou relleu un cop es renovi el Consell General del Poder Judicial.

Els tres magistrats que presentaran vot particular ja s'han pronunciat en diverses ocasions en contra del criteri majoritari respecte als recursos del procés. Aquest dijous el Tribunal Constitucional votarà també les sentències sobre els recursos interposats pels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn.

La decisió del Constitucional permet que la defensa de Romeva i Junqueras ja pugui acudir a la justícia internacional, i en concret al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en els pròxims anys haurà de resoldre els recursos del procés per vulneració de drets fonamentals.

De fet, aquesta era la base del recurs que l'advocat Andreu Van den Eynde havia presentat al Tribunal Constitucional. Denunciava que la sentència el Tribunal Suprem havia vulnerat el dret dels dirigents polítics catalans a la reunió i a la manifestació, a més de la llibertat d'expressió i el dret a la representació política.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?