Público
Público
Únete a nosotros

Resposta a la sentència Juristes adverteixen que la sentència del Procés ataca el dret a manifestar-se

Experts consultats per 'Públic' consideren que la sentència pot suposar un risc per a tota la societat ja que difumina el dret de manifestació i reunió de la ciutadania i obre la porta al fet que un excés en l'exercici d'aquest dret fonamental pugui ser qualificat com a sedició amb penes de deu anys de presó.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Agents dels Mossos d'Esquadra controlen activistes convocats pel Tsunami Democràtic a l'aeroport del Prat. EFE/Alejandro García

"No s'han criminalitzat, per tant, actes de protesta". Així de clar ho afirma la pròpia sentència del Procés que el Tribunal Suprem ha fet pública aquest dilluns. El mateix text també rebutja que s'hagi vulnerat el dret a la llibertat d'expressió dels condemnats i fins i tot arriba a reconèixer "la desobediència civil com un veritable dret de la ciutadania". És més, la decisió del tribunal assenyala que la pròpia Constitució "s'estaria posant en dubte" si s'entengués que les protestes o manifestacions de la ciutadania poden ser susceptibles de ser "sancionades penalment".

El tribunal, de fet, fa un esforç important en tractar d'explicar que ni durant la instrucció ni durant el judici es van vulnerar drets dels acusats. Concretament, dedica 193 dels 492 folis de sentència a aquest objecte, tal com explica el professor associat de la Universitat de Barcelona José Luis Martí.

No obstant això, i malgrat l'esforç, els i les juristes consultats per Públic denuncien que la sentència pot suposar un risc no només per als condemnats sinó per a tota la societat ja que difumina el dret de manifestació i reunió de la ciutadania i obre la porta a què un excés en l'exercici d'aquests drets pugui ser qualificat com a sedició, un delicte que es castiga amb penes de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys, si són persones constituïdes en autoritat.

De fet, l'advocada Anaïs Franquesa, del Centre Irídia; el jurista Daniel Amelang, de Red Jurídica; i l'advocada Isabel Elbal, de Boye-Elbal Associats, coincideixen a l'hora de posar un símil que permeti comprendre millor les conseqüències d'aquesta sentència per a la ciutadania i els moviments socials.

L'exemple és més o menys el següent. Hi ha diversos desnonaments en un mateix dia amb ordre judicial. La ciutadania, coordinada, s'organitza per tracta d'evitar-lo través d'una associació com la PAH o Stop Desnonaments mitjançant l'exercici del dret a la manifestació o fins i tot mitjançant una desobediència no violenta. Doncs bé, a partir d'aquesta sentència, i segons els citats juristes, els impulsors d'aquestes iniciatives podrien ser responsables d'un alçament tumultuari que tracta d'evitar una resolució judicial i, per tant, ser acusats d'un delicte de sedició.

No obstant això, els juristes apunten que aquesta sentència no suposa que a partir d'ara cada vegada que s'intenti aturar una ordre judicial mitjançant la protesta i desobediència pacífica es vagi a aplicar el delicte de sedició sinó que s'obre la porta a la "inseguretat jurídica "i a l'"arbitrarietat". Així ho expressa també el catedràtic de Dret Penal de la Universitat d'Oviedo José Manuel Paredes.

"La sentència obre una vàlvula jurídica que és molt perillosa. L'excés en l'exercici del dret de manifestació no pot ser castigat o qualificat com sedició. Hi ha figures jurídiques al Codi Penal que estan al mig com és l'atemptat a l'autoritat, la desobediència o, fins i tot, els desordres públics. Però aquesta sentència fa un salt important i el porta a la sedició que, per cert, té una pena de presó molt similar a la d'un homicidi", adverteix Paredes.

Amelang adverteix que la sentència del Suprem també incorre en una desproporcionalitat important

La responsable de l'àrea de litigis del Centre Irídia, Anaïs Franquesa, també denuncia, en aquesta línia, que entre el dret legítim de la ciutadania a manifestar-se i a protestar i l'acusació i condemna per sedició hi ha altres vies intermèdies com les sancions administratives per desobediència. "No obstant això, en aquest cas, el Suprem ha decidit que el fet que hi hagi milers de persones manifestant-se contra una decisió judicial, que en aquest cas era la de prohibir la realització del referèndum, és un alçament tumultuari, que pràcticament és considerat com un acte insurreccional".

En aquest sentit, el jurista de Red Jurídica Daniel Amelang adverteix que la sentència del Suprem també cau en una desproporcionalitat important entre els fets jutjats i les condemnes fixades al qualificar una desobediència massiva, que en qualsevol cas és un exercici excessiu del dret de manifestació , com una sedició.
"Quan un ciutadà assumeix cometre un acte de desobediència assumeix unes penes determinades, com multa o uns mesos de presó, però el fet que molta gent desobeeixi a la mateixa vegada no pot convertir aquesta desobediència a sedició. Vulnera el principi de proporcionalitat. Les penes han d'estar d'acord al delicte que s'ha comès", prossegueix Amelang.

Així mateix, els experts consultats per aquest mitjà coincideixen a destacar la incongruència que suposa qualificar els fets com sedició, que és la màxima expressió dels delictes relacionats amb desordres públics, quan la pròpia sentència assenyala en reiterades ocasions que l'Estat va controlar la situació durant tot moment i que n'hi va haver prou amb una publicació al BOE per posar fi al Procés.

Milers de persones es concentren a plaça Catalunya després de conèixer la sentència del Procés. EFE/Marta Pérez

Efecte desànim o dissuasori

Així, els juristes adverteixen que la interpretació que fa el Suprem del delicte de sedició pot provocar el que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha qualificat en diferents ocasions com un "efecte desànim o dissuasori" de l'exercici de drets fonamentals, és a dir, que la ciutadania deixi d'exercir un dret fonamental per por de les possibles sancions legals.

"Aquest efecte dissuasori es dona quan, per exemple, es condemna a l'organitzador d'una manifestació pels delictes que s'hagin pogut donar durant el transcurs de la mateixa. Això no pot ser", assenyala Anaïs Franquesa.

En la mateixa línia s'explica José Manuel Paredes: "Si cada vegada que una persona s'excedeix en l'ús del seu dret a manifestar-se pot incórrer en un delicte sedició amb unes penes tan altes ... ja que el normal és que acabi plantejant-se si li convé exercir aquest dret o no. Això és l'efecte desànim".

Vulnerat el principi de legalitat?

La jurista i experta en Dret Penal Isabel Elbal també planteja que la sentència del Procés pot vulnerar el principi de legalitat. És a dir, no hi pot haver càstig o pena per uns fets que no són delictius. En el cas de la jurisdicció espanyola, la convocatòria d'un referèndum com a tal no suposa cap delicte, pel que Isabel Elbal creu que "s'ha torçat la llei" per "criminalitzar el dret de manifestació i el dret a la llibertat d'expressió" .

"La meva opinió és que el delicte de sedició, en si mateix, és un delicte clarament antidemocràtic i que, a més, està redactat de manera molt vaga en el Codi Penal, pel que el seu ús pot comportar, com en aquest cas, la vulneració de drets fonamentals. L'única manera de respectar els drets fonamentals és no aplicar aquest delicte i si s'aplica que sigui quan hi hagi violència clara i contundent", sentencia.

Àgora judicial: "La sentència criminalitza"

L'associació de jutges Àgora Judicial també ha mostrat el seu rebuig a la sentència del Procés per atacar el dret a la manifestació: "La sentència afecta els drets fonamentals dels condemnats i de les persones a qui representen i comporta una criminalització de la protesta i dels drets de llibertat d'expressió, de manifestació, de participació política i dels fonaments democràtics del sistema parlamentari, al fer participar en els elements del tipus penal de sedició", assenyala el comunicat de l'associació que aglutina mig centenar de magistrats i magistrades, la majoria de Catalunya