Fins ara han estat pocs els governs i els organismes internacionals que s’han pronunciat oficialment sobre la sentència. El Departament d’Estat dels EUA va demanar el dimarts "moderació" als manifestants, alhora que ha recordat que el president nord-americà, Donald Trump, dona suport a "una Espanya forta i unida". "Aquest és un assumpte intern d’Espanya, que segueix sent un important aliat de l’OTAN i un important soci dels EUA", ha afirmat a l’agència EFE una portaveu del Departament, que ha instat "a la moderació als involucrats a les protestes" i animat a tots "a actuar de manera consistent amb la llei espanyola". La Unió Europea manté, com s’ha informat aquests darrers dies, una posició semblant.

Un dels governs que sí s’ha pronunciat ha estat el del Quebec: el seu primer ministre, Françóis Legault, ha reclamat una "negociació pacífica" entre els governs català i espanyol, encara que ha matisat que no vol interferir en els afers polítics interns d’altres nacions. Segons informa aquest dimecres Euractiv, també s’ha pronunciat el ministre d’afers exteriors eslovè, Miro Cerar, qui, com Legault, ha demanat un diàleg entre Madrid i Barcelona. El dimarts Cerar havia estat objecte de crítiques per part dels seus compatriotes per defensar que es tractava d’un afer intern espanyol i que Espanya és un estat sobirà en els afers del qual no pot interferir.

Cerar també va rebutjar les comparacions entre Catalunya i el seu país: "Comparar aquests dos processos és un error fins i tot si la gent estableix aquesta comparació emocionalment, la qual cosa és comprensible", va dir en declaracions recollides per l’agència STA. "Hem de veure com evoluciona el cas, però al mateix temps hem de respectar la sobirania d’Espanya, la sobirania del seu ordenament legal intern, com altres respecten el nostre quan es tracta d’Eslovènia", va agregar.
En canvi, l’ex-ministre d’Afers Exteriors eslovè Dimitrij Rupel va titllar «d’escàndol» el veredicte, mentre que l’ex-president eslovè Milan Kukcan ha organitzat ja un grup de suport als polítics catalans.

La protesta, als mitjans de comunicació

Aquest dimecres continuen les reaccions a la premsa internacional a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents sobiranistes i les protestes organitzades en resposta a Catalunya. Els mitjans catalans s’han fet ressò dels editorials del Financial Times i el britànic The Guardian , així com la columna de Leoni Bershidskiy a Bloomberg on es qualifiquen les sentències "d’antieuropees" i s'assenyala que "són un important recordatori que la independència judicial no és només un problema de l’Europa de l’Est". "Barcelona ha viscut una nit llarga i el dia de demà no es presenta fàcil", escriu el rotatiu.

A França, Le Parisien parla "d’escenes de guerrilla urbana a Barcelona", i Le Monde, d’una "segona jornada de tensió després de la condemna dels dirigents independentistes". "La còlera dels catalans després de la condemna dels dirigents independentistes no s’esgota", afirma aquest diari. En una anàlisi del diari italià La Repubblica també es demana a Brussel·les que "s’assegui i parli" del cas català. "Batalla nocturna a Barcelona: assetjament de la subdelegació del govern i sabotatge als trens d’alta velocitat", consigna La Stampa.

"Un altre cop protestes massives contra la sentència als separatistes", titulava el Frankfurter Allgemeine Zeitung, amb fotografies dels enfrontaments a Barcelona entre manifestants i Mossos d’Esquadra. "De nou protestes contra la sentència als separatistes’" informa Der Spiegel basant-se en fonts locals. "Desenes de ferits a les protestes’" recull el tageszeitung, el corresponsal del qual, Reiner Wandler, també destaca les nombroses concentracions i accions de protesta que comencen aquest dimecres mentre el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es reuneix avui amb els líders del Partit Popular i Ciutadans, Pablo Casado i Albert Rivera. 

"Per què els catalans s’enfronten a la policia", escriu Sofia Melnichuk en un article d’anàlisi per a l’agència de notícies russa RIA Novosti. "Ni les càrregues policials ni les bales de goma poden detenir-lo", escriu la periodista russa, que apunta que la situació "pot empitjorar". En una columna d’opinió per a RT, el polític escocès George Galloway denuncia la hipocresia de polítics i mitjans de comunicació occidentals. "Quan els partidaris dels dirigents catalans engarjolats per organitzar un vot democràtic es dirigeixen cap a l’aeroport, els mitjans de comunicació s’esveren i parlen de ‘separatistes’ causant caos, quan la mateixa tàctica s’empra a Hong Kong, llavors és una protesta ‘pro-democràcia’", lamenta Galloway al comentar sarcàsticament l’estil de molts mitjans: "El govern democràtic d’Espanya en la democràtica Unió Europea acaba de condemnar a cent anys de presó als polítics demòcrates catalans per organitzar un vot democràtic a Catalunya".

Les protestes també han aparegut a altres mitjans russos com Nezavisimaya Gazeta i Argumenti i Fakti . Aquest darrer mitjà ha consultat Tatiana Koval, del Fòrum Valdài, qui augura que "les turbulències a Catalunya duraran anys". "Els presos no seran alliberats, el govern espanyol ha escollit una política de mà dura per resoldre aquest problema", opina Koval en afegir que "com més pressió s’apliqui, més resistència hi haurà". Fins i tot alguns mitjans xinesos han reproduït fotografies dels aldarulls a Barcelona.