Poques setmanes abans de la celebració de les eleccions municipals, el debat sobre la pressió fiscal i el percentatge d'impostos que aplica cada ajuntament torna a ressorgir. En aquesta ocasió, ho fa de la mà del darrer 'Estudi de l'Índex de competitivitat Fiscal' de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEI). L'informe mostra que Reus i Girona són els dos municipis de l'Estat amb pitjor competitivitat fiscal. En el 'top ten' d'aquesta llista també s'hi inclouen localitats com Lleida, Tarragona i Granollers.

En l'àmbit autonòmic, Catalunya presenta la pressió fiscal normativa més alta, amb més d'un 8% per sobre de la mitjana estatal. En la seva anàlisi, l'IEI conclou que en cas de l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), un tribut específic dels ajuntaments i que suposa el 67% dels seus ingressos, els municipis amb més població són els que millor tracten fiscalment els seus ciutadans, es a dir que els hi ofereixen una competitivitat fiscal millor.

A l'estudi de l'IEI, elaborat per Alberto Monreal i Valentín Pich, aquest darrer president del Consell General d'Economistes d'Espanya, es visualitza que l'IBI de municipis com Reus i Girona gairebé duplica el de la mitjana estatal. Després de l'IBI, en la classificació d'impostos amb els quals més recapten els consistoris locals se situen l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Iivtnu), més conegut com la plusvàlua municipal, i l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que, en el cas de les grans ciutats com Barcelona, Madrid, València o Palma, apliquen el tipus màxim permès per la llei.

En el seu informe, l'IEI proposa una sèrie de millores per afinar la tributació municipal. Respecte a l'IBI, planteja "acomodar el valor cadastral a la realitat immobiliària de baixada de preus d'una forma dinàmica". Per assolir-ho, detalla dues possibles vies: mitjançant la fixació per part de la Direcció General del Cadastre de valors reals i la seva modificació immediata davant de la caiguda de preus de compra o a través de modificacions normatives que permetin realitzar valoracions a àmbits territorials inferiors.

A la cerca de l'autonomia financera

"A Catalunya, existeix un nivell d'impostos molt alt, el que semblaria indicar que els seus ciutadans disposen de millors serveis i prestacions, però actualment sembla que no és així". Aquesta és la primera anàlisi que fa la professora d'Hisenda Pública i experta en Dret Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), Maria Dolors Torregrosa.

L'especialista adverteix d'una mesura que trenca el principi d'igualtat fiscal, que la Generalitat de Catalunya aplica a l'Impost de les Transmissions Patrimonials (ITP). "Mitjançant la creació d'un valor de referència dels immobles, habitualment superior al preu de compra, el ciutadà ha d'abonar un impost més elevat del que li correspondria i l'Administració s'endú un 10% d'aquest".

Torregrosa, per tal que els ajuntaments i les comunitats autònomes aconsegueixin millorar en la seva autonomia financera, advoca per suprimir l'Impost del Patrimoni, seguint les indicacions de la Unió Europea (UE). Això sí, l'especialista demana contraprestacions a aquesta mesura. "No es pot eliminar Patrimoni sense tocar la resta d'impostos. En aquest cas, seria recomanable apujar el de l'IVA excepte pels aliments i els productes bàsics, més aviat incrementar el dels articles de luxe, per evitar perjudicar encara més les famílies vulnerables".

A més, Torregrosa defensa un increment de l'IBI, al contrari que la proposta de l'Institut d'Estudis Econòmics, basant-se que "és un tribut que afecta la tinença d'immobles, siguin d'empreses o de particulars, amb el qual queda més repartida la càrrega fiscal". En relació amb els impostos ambientals, la professora creu que "més que l'afany recaptatori que s'està demostrant amb el seu disseny, seria més eficaç premiar les activitats econòmiques que aposten pel reciclatge o per la reducció de les emissions de CO2".

Pocs tributs propis

Davant d'una campanya iniciada per la patronal Foment del Treball per tal rebaixar els impostos a Catalunya, la Plataforma per una Fiscalitat Justa critica aquesta recepta, emparant-se "en les nefastes conseqüències de les retallades en el sector públic, amb la precarització del sector sanitari, l'augment de les desigualtats i el dèficit d'inversions en les infraestructures de transport".

L'entitat recorda que els ingressos de la Generalitat provenen, majoritàriament, del sistema de finançament autonòmic (més de 25.000 milions d'euros) mentre que els ingressos per impostos no arriben a 5.000 milions d'euros. D'aquests, els que corresponen a tributs propis no arriben a 400 milions. Per tant, la queixa de Foment sobre l'excés de tributs propis no té fonament, ja que aquests estan destinats, fonamentalment, a polítiques mediambientals i de salut.

La Plataforma denuncia que aquesta manca d'eficàcia en la recaptació d'impostos respon "a l'abús dels beneficis fiscals perquè molts afavoreixen a grans empreses i a les rendes més elevades". Davant del que anomenen com a "precarietat de recursos" de la Generalitat de Catalunya, reclama un nou sistema de finançament perquè l'actual que data de l'any 2009 es basa en indicadors de 2007.

Aquest tema recurrent, el de la necessitat de modificar el sistema de finançament, reapareix a les portes de qualsevol celebració d'eleccions. Més enllà d'aquest supòsit, la Plataforma per una Fiscalitat Justa insisteix en la persecució del frau fiscal com una de les fites pendents. De fet, un dels reptes del sistema fiscal local i autonòmic rau que, tot i tenir un dels tipus nominals més alts de la Unió Europea, aquest obté uns ingressos sobre el Producte Interior Brut (PIB) inferiors a la mitjana comunitària. És un altre de les reflexions a fer durant la imminent campanya electoral.