"Facebook no té usuaris, només usats". "Els smartphones són el somni de Stalin", "cap estat hauria d'usar Windows" o "ensenyar als nens software privatiu és com ensenyar-los a fumar". Aquestes són algunes de les rotundes afirmacions que ha llançat aquest dilluns a Barcelona Richard Stallman, segurament el principal guru -i evangelitzador- mundial del programari lliure, que ha alertat contra els perills que el software privatiu -és a dir, no "lliure"-, sigui usat amb finalitats "malèvoles" ja no només per les empreses que el desenvolupen, sinó també per estats amb pretensions totalitàries.

Stallman, en una conferència organitzada pel Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Politècnica de Catalunya, ha començat explicant els fonaments del programari lliure: les "quatre llibertats" que ha de garantir un programa d'ordinador per ser considerat "lliure": la llibertat d'executar-lo amb qualsevol propòsit, distribuir d'accedir al seu codi font per estudiar-lo i modificar-lo, de fer-ne còpies exactes i "regalar-les o vendre-les", i de poder distribuir també les versions modificades. Unes característiques prou conegudes per la comunitat d'usuaris de software lliure i del sistema operatiu GNU/Linux, i per l'entregat auditori d'estudiants de la UPC que han seguit la conferència. Als quals ha llançat un taxatiu consell/advertiment de tipus ètic: "És millor treballar de cambrer que desenvolupar software privatiu". Cosa que ha raonat, per la via d'explicar com les empreses de software privatiu "maltracten els seus usuaris", limitant la seva llibertat per "guanyar més diners". I n'ha posat exemples. Amb noms i cognoms

Stallman -en castellà, idioma que domina- s'ha referit al cas del lector de llibres digitals d'Amazon que "espiava els seus usuaris", recollint dades de quines pàgines llegia i quan de temps s'aturava en cada una. D'aplicacions de mòbil que "demanen accès a internet per encendre la llanterna, cosa que només pot servir per espiar". De serveis de música o sèries en streaming, com Spotify o Netflix, que, segons ha explicat, "construeixen" i emmagatzemen un historial de les preferències de l'usuari. Del conegut cas de Facebook. O d'aplicacions "com les d'Uber i els seus competidors", o de Foursquare, que "prenen nota dels teus moviments" per la ciutat. Tot plegat, per comerciar amb les dades dels usuaris. Però també ha alertat d'altres riscos més greus que la simple intromissió en la privacitat. "Imagineu un cotxe autònom, sense conductor, que li dius que et porti a casa del teu germà i et porta a dependències de la policia secreta". Una possibilitat per a règims totalitaris davant dels seus dissidents. "A la Xina serà així i a Espanya, qui sap". 

El software privatiu, un perill per als dissidents

En aquest sentit, Stallman ha recordat que els estats "han imposat" a les companyies tecnològiques que conservin les dades de geolocalització dels seus usuaris. Suposadament, per qüestions de seguretat. "Sempre diuen que es per protegir-nos. Contra perills secundaris, Però no hi ha un perill més gran que un estat amb massa poder i insuficient respecte pels drets humans", ha afirmat. I ha tornat a assenyalar Espanya: "vostès ho coneixen bé", ha dit, referint-se als "matons uniformats atacant dissidents".

Com repeteix incansablement des de fa dècades Stallman, aquests usos "malèvols" del software no són possibles –o són més difícils de dur a terme– en el cas del programari lliure, perquè el codi font dels programes és públic i es pot revisar "per saber què fa" realment. Per això Stallman no usa dispositius on això no és possible, com ara telèfons intel·ligents –"a Stalin li hauria encantat que cada habitant de la URSS en tingués un"– ni, de fet, mòbil de cap tipus. I els seus ordinadors estan lliures per complert de programari lliure. I creu que "cap estat" hauria de fer servir Windows, ni cap altre programari privatiu "No hi ha forma de demostrar que un programa privatiu no és malèvol", ha resumit, per la impossibilitat d'accedir al codi font del mateix.

En aquest sentit, Stallman ha cridat obertament a fer ús de la "enginyeria inversa" -prohibida expressament en les llicències d'ús de bona part del software privatiu- per descobrir com funciona realment un programa que manté ocult el seu codi font. "Les universitats haurien d'ensenyar enginyeria inversa. Aquesta universitat n'hauria de tenir una assignatura", ha expressat, davant el murmuri de l'auditori.

Bromes per a informàtics

Stallman ha tancat la seva conferència amb dues performances habituals en els seus actes –aquest cronista en va ser testimoni fa exactament deu anys–. En primer lloc, disfressar-se amb una túnica fosca i un disc dur antic al cap i presentar-se com Sant IGNUci, patró de l'Església d'Emacs -l'editor de text que va desenvolupar als anys 80-, i fer professió de fe –humorística– de les bondats del programari lliure. En segon lloc, subhastar un nino d'un nyu, signat per ell, a benefici de la Free Software Foundation que presideix, i que un grup d'estudiants –membres de l'associació Oasi i la revista Distorsió, de la facultat d'Informàtica i Telecomunicacions de la UPC– s'han adjudicat per 110 euros, cosa que han celebrat amb grans mostres d'entusiasme.

I entusiasta s'ha mostrat en tot moment l'audiència –unes 200 persones, de les quals aproximadament el 90% eren homes–, que ha reservat els aplaudiments més entregats no pas per una afirmació de fort pes polític o ètic de Stallman, sinó per a una broma només apta per a informàtics, a compte de la guerra d'editors entre els usuaris d'Emacs i de Vi, l'altre gran editor de text clàssic dels sistemes GNU/Linux: "Em pregunten si per a l'Església d'Emacs és pecat usar Vi. És cert que VI VI VI és l'editor de la bèstia. Però usar una implementació lliure de Vi no és un pecat, sinó una penitència".