Público
Público

JUDICI AL PROCÉS Un testimoni de l'1-O, al judici al 'procés': "Recordo el soroll de les porres quan obrien caps"

La 38a sessió del judici en el Tribunal Suprem acull la declaració d'una quinzena de testimonis anomenats per les defenses dels 12 dirigents independentistes que s'asseuen en el banc dels acusats

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Advocats i acusats al judici de l'1-O. EFE Tribunal Suprem

"Recordo el soroll de les porres quan obrien caps". Després de la descripció de prop de 190 agents de Policia i Nacional i Guàrdia Civil sobre el que va passar durant l'actuació de l'1 d'octubre de 2017, per frustrar el referèndum sobiranista català, el judici a la cúpula del procés acull per fi a testimonis i víctimes de les càrregues policials d'aquesta jornada. El seu testimoni és gairebé antitètic, i ve a posar el focus en la violència exercida pels agents, per dibuixar a una ciutadania cívica i pacífica que només volia participar en la consulta.

"Van entrar per treure'ns de males maneres, ens empenyien". "Pegaven a la panxa, a les parts baixes i segons queien de dolor els obrien el cap"

Joan Pau S.F., que va anar a votar al pavelló de Sant Carles de la Ràpita, descrivia aquest dimarts davant el Tribunal Suprem l'ambient "d'emoció" previ a la votació, fins que van arribar els guàrdies civils, que van començar a copejar-los "sense avís": "Van entrar a treure'ns de males maneres, ens empenyien". "Pegaven a la panxa, les parts baixes i segons queien de dolor els obrien el cap", relatava.

Els testimonis de la 38 sessió de judici han estat pràcticament unànimes: no van presenciar agressions d'altres ciutadans a agents policials, sí al revés. Únicament estaven exercitant el seu dret a vot, sense incórrer en cap delicte -el referèndum havia estat suspès pel Tribunal Constitucional- i la jornada transcorria en un ambient de normalitat, però emotiu, fins a la intervenció policial. "Per mi era el vot més important de la meva vida", resumia Joan Pau S.F.

El testimoni admetia que va haver-hi alguns insults als agents, però incidia que va ser després que aquests comencessin a copejar els concentrats: "Quan van començar a obrir els caps de la gent que es manifestava pacíficament, en un moment de xoc emocional, un grup de gent els va dir 'assassins'". "En un moment on veus vulnerar els teus drets, pot ser que algú, o fins i tot jo mateix, se m'escapés algun insult", relatava Julià F.O., qui portava una insígnia groga.

"A un senyor el van treure donant-li cops de puny a l'esquena i arrossegant-li dels pèls. A mi em van donar un cop en la galta esquerra", relatava aquest testimoni. "Em treuen entre quatre i després em donen puntades a l'esquena, la meva jaqueta i la meva bossa es van trencar". "A molts se'ls copejava, se'ls arrossegava com si fossin maletes", postil·lava.

"A un senyor el van treure a cops de puny a l'esquena i arrossegant-lo dels cabells. A mi em van donar un cop a la galta esquerra"

Segons el seu relat, demanaven als agents que marxessin, els deien que només volien votar i els imploraven que no els peguessin, però res d'això va servir. I ningú, en contra del relat dels agents, els va mostrar l'acte judicial que facultava els cossos de seguretat per impedir el referèndum. Per part seva, els policies i guàrdies civils que han atestat davant la sala van insistir que sí que solien portar còpies de la part dispositiva d'aquest acte per poder ensenyar-les als col·legis.

D'una manera o una altra -a vegades, aportant alguna dada que no afavoreix a les defenses-, els testimonis reconeixien haver obstaculitzat l'entrada dels agents, i reivindicaven la seva labor de resistència pacífica. Tots els agents que han declarat fins avui han defensat l'ús proporcional i legítima de la força, un relat que xoca frontalment amb el d'aquests testimonis.

En qualsevol cas, ningú va assumir responsabilitats en l'Executiu de Mariano Rajoy per aquestes escenes de violència, algunes d'elles investigades per diferents jutjats a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra, per part seva, estan investigats per la seva suposada inacció, que ells neguen, i l'única cosa clara fins avui són les imatges que documenten la virulència de les càrregues.

Malgrat això, en la seva compareixença com a testimoni, el llavors ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va seguir el relat de Rajoy i de l'exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, per treure's de sobre tota responsabilitat, malgrat que era el ministre davant el qual responien els cossos policials: "Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer, ni com ho havien de fer". Per no saber, Zoido ni tan sols sabia qui va donar aquestes ordres.

"Els policies es van emportar material escolar, disfresses i joguines"

El judici a la cúpula del procés ha acollit diversos moments sorprenents, gairebé surrealistes, però la declaració de la testimoni Pilar C.V., apoderada en un col·legi electoral en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i cridada per la defensa d'Oriol Junqueras, ha estat per sobre de la mitjana.

La testimoni relatava aquest dimarts davant la Sala penal del Tribunal Suprem que els policies que van intervenir per frustrar la votació de l'1-O no es van portar material electoral del col·legi Nostra Llar de Sabadell, en el qual ella exercia com apoderada, però sí que es van confiscar "material escolar, disfresses, joguines". Segons el seu relat, i sense que pogués explicar amb quina fi ho van fer, els agents es van emportar aquestes disfresses i joguines en una "bossa d'escombraries".

Aquests fets haurien tingut lloc al voltant de les 9.00 del matí, quan van aparèixer "els antidisturbis". "Van rebentar la porta de la cuina, van entrar al gimnàs", explicava la testimoni: "Vaig veure com un policia va aixecar una porra a una àvia asseguda a una cadira", va apuntar.

La nit anterior al referèndum la va passar al col·legi. Van fer "ioga, teatre, activitats esportives", i ella només va apreciar que hi havia urnes al centre l'endemà al matí. "Quan em vaig aixecar, les urnes ja estaven en el col·legi", assegurava. Els agents, segons el seu relat, haurien entrat al centre "amb porres, trencant una vidriera" -malgrat que la porta estava oberta-, mentre els ciutadans concentrats a l'interior estaven manifestant-se "a terra, amb les mans aixecades".

A més, l'apoderada, que assegurava haver-se postulat com a voluntària, i haver rebut una acreditació d'ERC, també va assegurar que els Mossos d'Esquadra van permetre la votació que estaven cridats a impedir, i fins i tot el recompte dels vots. "Hi havia una parella dels Mossos, i el que estaven fent era auxiliar als ferits", rememorava alguna cosa abans.

En aquest escenari, i tenint en compte que diversos elements del seu relat no afavorien a les defenses, el lletrat Mariano Bergés, advocat de l'exconsellera Dolors Bassa, ha demanat torn a preguntar, quan ja havien acabat d'intervenir les acusacions, per incidir en els fets. La testimoni havia reconegut que estaven impedint l'accés a la policia, i el lletrat volia que subratllés que van exercir aquesta resistència de manera pacífica, des de terra i amb les mans aixecades, clamant que volien votar.

Precisament, el paper que la testimoni atribuïa als Mossos és un dels extrems negats per les defenses, que intenten demostrar que els policies catalans sí que van col·laborar per frustrar la votació. En total, hi ha una quinzena de testimonis cridats a comparèixer en aquesta jornada, si bé les defenses saben que diversos elements del relat d'aquesta testimoni no els afavoreixen, com tampoc que un altre dels cridats a atestar afirmés, poc després, que els policies es van emportar el menjar per a celíacs d'una altra escola.