En 33 dels 73 barris de Barcelona, el que suposa un 45%, el preu mitjà del lloguer supera els 1.000 euros al mes. D'aquests 33, n'hi ha sis en què el valor s'enfila per sobre dels 1.500 euros. La dada és prou indicativa de la sagnia que estan patint els preus dels arrendaments, no només a la capital, sinó a tota Catalunya.

Si les estadístiques s'analitzen a 10 anys vista, les xifres oficials de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) mostren com els valors s'han apujat un 62% a Barcelona i un 43% al global de Catalunya. Davant d'aquest escenari, el mateix Govern, a través de la consellera de Territori, Ester Capella, reclama al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) que publiqui l'índex de referència de preus, l'eina que preveu la llei de l'habitatge per començar a limitar les pujades a les zones més tensades. "No hi ha cap societat que pugui resistir aquestes pujades", adverteix Capella.

Fent un pas més enllà, les entitats en defensa del dret de l'habitatge exigeixen a la ministra del Mitma, Raquel Sánchez, que desbloquegi el tràmit administratiu que permetria l'entrada en vigor de la llei, alhora que urgeixen a regular algunes figures fraudulentes, com el lloguer de temporada o el d'habitacions.

Les recents dades de l'Incasòl conclouen que llogar un pis a Catalunya és més car que mai. Segons les últimes xifres oficials, durant el segon trimestre s'han pagat uns 830 euros mensuals de mitjana, un 2% més que en l'arrencada de l'any. L'escalada és ben visible a la ciutat Barcelona, on el lloguer repunta fins als 1.123 euros, un 3% més que el primer trimestre, i un 12% més que en el mateix període del 2022.

Fa un any, a Barcelona els lloguers d'un habitatge no arribaven als 1.000 euros al mes. Però es van començar a enfilar i just abans de l'estiu, de mitjana, es pagaven els esmentats 1.123. Durant el mateix període, també s'ha produït una caiguda en la xifra de contractes signats. En el segon trimestre de l'any, es van formalitzar a Catalunya un total de 10.328, un 9,5% menys que el mateix període del 2022. Fonts del sector atribueixen aquest fenomen a determinats lloguers de temporada que escapen dels registres oficials.

Utilització de figures fraudulentes

Paral·lelament, el sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha) va presentar un estudi, en el marc del seu congrés anual, en el qual s'estima que un 20% dels pisos que es lloguen com a habitatge habitual a Catalunya no es declaren. Una vegada difosa la dada, des de Gestha confien que la nova llei de l'habitatge, que incorpora deduccions fiscals si es mantenen o es redueixen els preus dels arrendaments, faciliti l'aflorament d'aquests contractes no declarats.

La urgència de regular el mercat de lloguer, aplicant la regulació, tombada pel Tribunal Constitucional el març de 2022, és el punt de partida de les reivindicacions del Sindicat de Llogateres. L'entitat recorda que aquest instrument, que va estar en funcionament entre 2020 i 2021, va aconseguir abaixar els preus una mitjana del 5%.

En un comunicat, el sindicat al·ludeix a què la lluita de diverses entitats va forçar a recuperar la seva legalitat en el marc de la llei estatal d'Habitatge. Així, denuncia que "mentre el Mitma bloqueja l'aplicació de la llei, milers de llars es queden totalment desprotegides davant un mercat salvatge que té barra lliure per especular amb l'habitatge".

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, precisa que "malgrat el bloqueig de la llei, la congelació de preus es podria aplicar". A més, alerta de la necessitat de regular figures fraudulentes com el lloguer de temporada. "Es fan contractes de menys d'un any per sortejar la llei, però es renoven automàticament després d'aquest temps. Es desvien els arrendaments habituals pels de temporada, ja que li surt més rendible econòmicament a l'arrendador".

Fruit d'aquest panorama, Aragonès demana que als contractes de lloguers de temporada es reculli la necessitat temporal de l'habitatge, que l'encadenament d'aquests esdevingui residència usual i que els municipis disposin d'eines per limitar-los i planificar els seus usos.

L'emergència habitacional, agreujada

"El resultat de no aplicar les lleis garantistes i aparcar la regulació és que els preus dels lloguers es disparen". És l'anàlisi que fa la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado. Així, adverteix sobre les pràctiques d'alguns grans tenidors, als quals la llei 24/2015 obliga a oferir un lloguer social en cas de vulnerabilitat.

"En comptes de mantenir la renda, volen incrementar el preu en un context de contenció salarial i de pèrdua de poder adquisitiu per l'escalada de la inflació". Tot plegat, afegeix, deriva en una "situació d'ofegament familiar".

En aquest escenari, Delgado lamenta l'agreujament de les situacions d'emergència habitacional. Davant d'aquest de fenomen, "la regulació dels preus del lloguer hauria de ser imprescindible, sota la premissa que les cases són per viure no per especular, alhora que existeixen una sèrie de forats negres en el lloguer de temporada o d'habitacions, que precaritzen encara més la situació dels col·lectius vulnerables".

Les polítiques aplicades en l'àmbit dels lloguers a Catalunya, segons denuncien el Sindicat de Llogateres i la PAH, han creat un perfil de persones que per primera vegada són beneficiàries de recursos socials o usuaris de les oficines d'habitatge. Tal com passa amb els lloguers d'habitacions o els de temporada, la realitat va per davant de la normativa, el que deriva en una vulneració de drets i una capacitat nul·la de negociar les condicions del contracte de lloguer. Tot i que consideren que llei d'habitatge estatal posa les bases per situar-lo al centre del debat, rebutgen que simples tràmits administratius la deixin en paper mullat.