Público
Público

El TSJC absol Roger Torrent i la seva Mesa del Parlament

La Fiscalia demanava multes d'entre 24.000 i 30.000 euros i la inhabilitació per entre 16 i 20 mesos per a Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, als qui acusava de desobediència greu al TC per permetre el debat i votació de resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia la tardor del 2019

05/10/2022 - Roger Torrent a l'inici del judici contra la Mesa del Parlament que presidia.
Roger Torrent a l'inici del judici contra la Mesa del Parlament que presidia. Jordi Borràs / ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt amb un vot contrari els membres independentistes de la Mesa del Parlament de la passada legislatura, presidida per Roger Torrent. La Fiscalia demanava 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros per a Adriana Delgado per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019.

Costa, que s’autodefensa en el procés, va abandonar el judici en els primers moments com a forma de protesta perquè no reconeix la legitimitat del tribunal, al qual acusa d’actuar irregularment en el procediment. L'acord s'ha pres per majoria, amb un vot particular contrari. El judici va celebrar-se a l'octubre i els acusats van defensar-hi el dret del Parlament a debatre sobre qualsevol qüestió.

Les dues resolucions en qüestions van debatre's i aprovar-se al ple del 12 de novembre de 2019. En la primera resolució, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del rei.

Sense un "mandat clar" del TC

Segons la sentència, els membres de la Mesa del Parlament no van cometre un delicte desobediència per manca de mandat clar i específic a les providències del Tribunal Constitucional dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. La majoria del tribunal de la Sala Civil i Penal considera que aquelles providències permetien més d’una interpretació. En les providències, diu textualment la sentència, "falta un clar i específic mandat, essent possible més d'una interpretació derivada de les mateixes sentències del tribunal objecte d'incidents d’execució, per la qual cosa faltaria la tipicitat objectiva".

I, d'altra banda, la majoria de magistrats creuen que no hi va haver dol, que no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir els mandats del TC. De fet, entenen que els quatre acusats van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del Lletrat Major, càrrecs que no són polítics, i constaten que les propostes de resolució que van ser tramitades volien parlar de l'autodeterminació com a "mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la".

El tribunal veu la resolució sobre l'autodeterminació com a "mera proclama política, sense intenció de materialitzar-la"

El vot particular, en canvi, considera que els acusats són responsables criminalment d’un delicte de desobediència. També entén que correspondrien penes de multa d'entre cinc i 10 mesos, i d'inhabilitació d’entre un any i quatre mesos i un any i vuit mesos. El tribunal està format pels magistrats Carles Mir, Francisco Segura i Marta Pesqueira (signant del vot particular).