Público
Público

Vaga ensenyament Milers de docents tornen a omplir els carrers de Barcelona en el quart dia de vaga del sector

La protesta del sector de l'ensenyament es manté després del fracàs en les negociacions amb el Departament, que segons els sindicats no vol "revertir les retallades", extrem que el Govern no comparteix. A la protesta d'aquesta setmana s'hi han sumat també les escoles bressol públiques

29/03/2022 - Capçalera de la manifestació de docents d'aquest dimarts a Barcelona.
Capçalera de la manifestació de docents d'aquest dimarts a Barcelona. María Belmez / ACN

La vaga del sector de l'ensenyament viu aquest dimarts el quart dia de vaga, després que el fracàs en les negociacions mantingudes amb el Departament decidís els sindicats a mantenir la protesta. Durant el migdia, milers de docents s'han tornat a manifestar pel centre de Barcelona. En concret, la marxa ha començat als Jardinets de Gràcia i ha culminat davant la seu del Departament d'Educació, a la Via Augusta. Segons els sindicats, la mobilització ha reunit unes 40.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana ha rebaixat als 10.000 assistents.

La marxa ha trigat més de dues hores en arribar al Departament d'Educació, blindat per un fort dispositiu dels Mossos d'Esquadra. Precisament aquesta presència policial ha encès els ànims dels manifestants que han cantat proclames en contra del pressupost que el Govern destina a la policia i del fet que hi hagués tants agents. "Som docents, no delinqüents" i "Som les docents de les vostres filles'", són alguns dels càntics que s'han escoltat.

L'aturada, però, no ha tingut un gran seguiment als centres, si més no segons les dades que ha donat a conèixer Educació, que l'ha xifrat en el 10%, mentre que els convocats parlen d'un seguiment del 50%. A diferència dels tres dies de mobilitzacions de fa dues setmanes -els dies 15, 16 i 17-, en aquesta ocasió s'han sumat a la vaga les escoles bressol municipals i les que depenen de la Generalitat, que reivindiquen més recursos, més personal i abaixar les ràtios d'infants per educadores. El col·lectiu s'ha començat a articular per fer arribar les seves demandes a través del col·lectiu Dignitat pel 0-3.

Els sindicats acusen Educació de no voler revertir les retallades i el Departament assegura que hi té voluntat però que no es pot fer tot de cop pel cost econòmic que comporta. A banda d'acusar el Departament i, especialment, el conseller, Josep González-Cambray, de mantenir un "tarannà autoritari" i de titllar "d'engany" el procés de mediació de les darreres setmanes per intentar assolir un acord, els sindicats asseguren que "no es té en compte el dictamen del Consell Escolar de Catalunya pel que fa a la moratòria del calendari, es contemplen demandes per després de la legislatura actual o es demana que s’assumeixi l’horari de permanència al centre del professorat de secundària".

La protesta té el suport de la USTEC, CCOO, UGT, la Intersindical i Professors de Secundària (Aspepc-sps). Abans de la manifestació, grups de docents han tallat diverses vies principals de Barcelona aquest dimarts al matí. Entre d'altres s'ha tallat la Ronda de Dalt, sentit Besòs, a l'altura d'Horta-Guinardó i la Ronda Litoral, a l'altura de Sant Martí, segons la Guàrdia Urbana. USTEC ha informat també de talls a la Gran Via i a l'avinguda Meridiana.

Insisteixen en el cessament de Cambray

Novament les proclames demanant la dimissió del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, o el seu cessament han estat al centre de la protesta. I és que els sindicats han reiterat que el conseller ha demostrat que no és vàlid per a la negociació. Per això, han tornat a demanar al president Pere Aragonès que el cessi i situï algú altre amb voluntat negociadora.

Un dels esculls d'aquesta negociació és que els sindicats reclamen mesures a aplicar el curs vinent, no en posteriors. "Estem en situació límit ara", ha manifestat el portaveu de la Intersindical, Bernat Pèlach. Ha afegit que han dit prou ara i que no poden esperar anys a buscar solucions. Des de Professors de Secundària, Joan Alís ha explicat també que per exemple els proposaven la reducció de ràtios per altres cursos i ha plantejat que si ara es comença per P3, al batxillerat no s'arribarà fins passats més de 10 anys. A més, ha dit que aquestes promeses a llarg termini són difícils de creure especialment si van més enllà de l'actual legislatura.