Público
Público

Cingles de llegenda al Collsacabra

Collsacabra. L'altiplà integrat a la serralada Transversal es caracteritza pels cingles resultants de l'erosió del riu Ter. Està situat entre les comarques d'Osona, la Garrotxa i la Selva. El Tavertet, el Far i l'

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Quan al segle XVII el bandoler Joan de Serrallonga va decidir amagar el seu tresor en alguna de les coves del massís de les Guilleries, sabia que es tractava d'un amagatall segur. Els boscos de vegetació frondosa d'aquesta comarca natural, situada a la serralada Transversal, entre el Pirineu i el Montseny, amaguen balmes i cavitats profundes que s'endinsen a les cingleres de la vall de Sau-Collsacabra. Es tracta d'un escenari geològicament erosionat que conserva riquesa vegetal, cultural i caràcter.

El Collsacabra conforma un paisatge que, des d'Osona, la Garrotxa i la Selva, es fa mirar pel relleu accidentat dels seus altiplans. En aquest territori de llegenda hi ha uns dels cingles més espectaculars del Prepirineu: la serra de Cabrera. Al cim del pla d'Aiats hi reposa el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, una bonica església i un agradable hostal on descansar i menjar envoltat de prats i vistes imponents. És un dels racons més especials de la comarca d'Osona, emplaçat dalt un cim rocallós que es constitueix com un mirador privilegiat de la plana de Vic. El camí per arribar-hi és un encant per si mateix. Prenent la C-153 en direcció a Cantonigròs cal seguir els indicadors del santuari de Cabrera, a l'altura del Pont de la Rotllana. Un cop al peu de la muntanya, s'ha d'arribar caminant al cim del pla d'Aiats escollint una de les dues opcions: pujar a peu per un camí empedrat o bé enfilar una escala de més de 200 esglaons a la paret del coll del Bram.

Els rocalls espectaculars i els salts d'aigua de cent metres componen un paisatge únic

Com diu la cançó i la llegenda, els trabucs de Serralloga ressonaven a les parets de Tavertet. En un altre espadat del Collsacabra, ara una paret vertical de roca calcària de 200 metres, s'alça aquesta petita població declarada Bé d'Interès Cultural pel conjunt romànic i prehistòric que conserva. Tavertet ha sabut conjugar modernitat i antigor, conservant l'empedrat dels carrers i l'arquitectura pròpia de les zones rurals de l'interior de Catalunya. El nucli antic de la població conserva una quarantena de cases amb bastides dels segles XVII i XVIII. Els monuments romànics s'estenen per tot el seu entorn. Destaquen l'església de Sant Cristòfol, a l'interior del poble, i l'església de Sant Corneli, al cim d'un petit puig als afores de la població. Seguint el carrer principal fins més enllà de Tavertet, s'arriba al precipici des d'on es pot gaudir de vistes incomparables del pantà de Sau, arribant fins el Montseny.

Els corrents fluvials de la vall de Sau-Collsacabra són un altre dels atractius de la zona. Els pantans de Sau i de Susqueda són, en molts casos, el destí d'aquestes rieres i torrents. Però durant el seu curs han de salvar un gran desnivell, de manera que formen salts d'aigua i gorgs espectaculars on, a l'estiu, un té la temptació de prendre un bany. El salt de Sallent, d'uns cent metres d'alçada, és un dels més impressionants de Catalunya. Cal tenir en compte que la bellesa del paisatge no pot fer oblidar al visitant la perillositat dels seus pendents. Des del mirador del salt de Sallent també es poden contemplar els cingles del Pla Boixer, l'Agullola, el Far i el pantà de Susqueda. Des de Rupit s'hi arriba en cotxe, agafant la pista que porta a l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues una joia situada enmig de la cinglera que guarda l'estructura del segle XI, o bé fent una bonica i tranquil·la excursió des del poble seguint la riera de Rupit. Aquesta última opció surt de sota el conegut pont penjat de fusta i segueix el curs del riu fins que el salt apareix al davant. Abans de tot, però, cal fer una bona visita a Rupit, vila medieval declarada Conjunt Historicoartístic per la conservació i la qualitat de les seves cases.

Els habitants que han resistit al despoblament d'aquesta zona rural són privilegiats per la tranquil·litat en què viuen. Han sabut respectar l'herència dels avantpassats sigui de fa centenars o milers d'anys i han convertit la vall de Sau-Collsacabra en un tresor per si mateix, més enllà dels que amaguin les seves coves.