Público
Público

Un adéu per a la llibertat de pensament

Temor pel canvi d'orientació al CCCB en el comiat multitudinari de Ramoneda després de 18 anys com a director

LÍDIA PENELO

Aquesta mena de funeral de cos present ja fa mesos que dura però el xoc emocional està tocant els seus límits', va dir Josep Ramoneda després del llarg aplaudiment que va precedir la seva intervenció. Abans d'escoltar les seves paraules, els que ahir al migdia eren al teatre del CCCB van dedicar-li un aplaudiment generós per agrair-li la feina feta durant 18 anys al capdavant d'un centre cultural que s'ha convertit en un referent d'àmbit internacional.

Ramoneda no volia festetes de les hores dels adéus, però per satisfer la insistència del seu equip va acceptar convocar una copa de comiat. I el que havia de ser una trobada en petit comitè es va convertir en un acte reivindicatiu. Just un parell de dies després que es difongués el nom del substitut del pensador que fins ara ha dirigit l'espai, el teatre del CCCB es va quedar petit. Hi van assistir polítics que encertadament no van ocupar la primera fila per sortir a les fotos, com ara el conseller de Cultura, Ferran Mascarell un dels artífexs del centre, i Jordi Hereu, entre altres.

Els polítics queden en segona fila en l'acte d'homenatge a una trajectòria

Editors com ara Jorge Herralde o filòsofs com és Xavier Rubert de Ventós van ser alguns dels que van voler acomiadar-se oficialment de Ramoneda, un home de qui expliquen que acostumava a passejar pel centre amb una llibreta, i que sempre tenia la porta del despatx oberta.

L'actriu Anna Lizaran va ser l'encarregada de llegir uns textos en contra de la injustícia del poder, sobre la llibertat i la tirania; i també va ser ella que va passar la paraula a Ramoneda. Amb els ulls entelats i concentrat a reprimir les llàgrimes, va fer una intervenció lúcida i estructurada en tres 'consideracions' que van resumir la tasca del CCCB i van apuntar els que haurien de ser els reptes de futur.

En relació amb l'acceleració que han provocat les noves tecnologies en els nostres hàbits va preguntar-se: 'Es pot pensar amb 140 caràcters sense canviar el nostre cervell? Un tema que sens dubte hauríem tractat'.

'La millor manera de matar el CCCB seria mutilar-lo', avisa el ja exdirector

Tot seguit, Ramoneda va exposar que tot i que cal vetllar pel patrimoni (prioritat dels ideòlegs de CiU), també cal fer-ho pel pensament. 'Cal una cultura com un espai públic, un lloc de contribució comú, una cosa important si hem de construir un humanisme digital', va apuntar. I per acabar, no es va mostrar gens ambigu: 'La millor manera de matar el CCCB seria mutilar-lo d'una de les seves potes'.

I és que l'heterodoxa programació del CCCB ha permès que els seus visitants voltessin pel món i coneguessin altres realitats. Exposicions, cicles de cinema, concerts i conferències de tota mena han estat el principal actiu d'un espai obert a tothom. La gestió de Ramoneda ha fet del CCCB un espai alliberat de provincianismes.

Malgrat que la intenció de l'acte era donar les gràcies a un home que ha ajudat a construir punts de vista més curiosos i crítics, i tot i les bombolles del cava, l'ambient era trist, es lamentava el canvi i es temia una pèrdua d'un patrimoni cultural intangible, el de la pluralitat de pensament. ¿Marçal Sintes, triat per dirigir el CCCB, seguirà les consideracions de Ramoneda? ¿O reduirà l'espai per exhibir patrimoni com si el centre fos una gran oficina de turisme on ensenyar els punts forts de Catalunya?.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias